domingo, 12 de diciembre de 2010

I MARATÓ DE CIUTAT DE CASTELLÓ

DIUMENGE 12/12/10:

1h37’ passeig en bici, molt tranquil (però que també suma), seguint el Marató de Castelló, fent uns 25 km. + 1h37’ running per asfalt, de guia en el grup de 3h15’ a la segona mitja del marató, fent 21.097 km. a un rimte mig de 4’36”/km. 129 ppm de mitja i 135 de màx.

Ha segut una manera prou diferent de viure una cursa. Els que hem fet de guies o pràctics per a la gent que volia fer 3h15’ hem segut Alfonso Granell, que l’ha feta tota, un xic que anava en la bici, que també l’ha feta tota, Vicent “Kamoto”, que ha fet la primera mitja i jo, que he fet la segona mitja. Jo a la primera mitja portava la bici de Vicent, i he anat seguint a varios corredors.

He anat seguint una estona al cap de cursa. Mare meua com van estos tios !!! Ara, no hi havia cap de pell blanca.

Després he anat una estona amb Raúl García, que anava per a marcar un temps final al voltant de 2h20’, però m’han dit que finalment s’ha acabat retirant per lessió. 

També he anat una estona en el grup del meu cosí, Javier Medall, on també anava Vicent Calvo. Quin carrerón que han fet els dos. Javier, després d’haver estat parat un mes per problemes de salut, lo qual l'ha fet arribar un poc just de quilòmetres, ha segut valent i s’ha clavat en el grup que anava a intentar baixar de 2h30'. I finalment ho ha aconseguit en un temps de 2h29’. I Calvo ha fet una cursa espectacular, quedant campió autonòmic de marató en un temps de 2h26’. Enguany ha quedat campió autonòmic de muntanya i de marató. Impresionant !!!

I després me n’he anat a buscar a Diego, que també ha fet un carrerón. Els quilòmetres que he anat amb ell l’he vist molt solt, i anava clavant tots els quilòmetres a un ritme al voltant de 4’/km. I ha aguantat el ritme fins a meta, fent un temps de 2h49’. Molt bona marca per a debutar en la distancia. S’ho ha currat i s’ho mereixia. Les coses, si te les treballes, acaben eixint. Enhorabona !!!

I un poc abans d’arribar a la Pl. Mª Agustina, on estaba la mitja marató, m’he parat a esperar que arribara el meu grup, per a entrar a la cursa. Allí, m’he posat de curt, i li he passat a Kamoto la meua roba per a que s’abrigara, i la bici. I jo m’he posat a córrer en el grup junt a Alfonso. La nostra feia, doncs marcar el ritme per quilòmetre, per a que la gent que venia en el grup i que volien fer 3h15', només es tingueren que preocupar de córrer, que no és poc conforme van passant els quilòmetres.

Quan jo he entrat al grup, aquest era prou nombrós, però a mesura que van passant els quilòmetres, la gent es ve despenjant. I com que nosaltres anàvem clavant els temps, també anàvem agafant a gent que anava davant nostre i que no podia mantindre el ritme. Corrent així, et dones compte de que molta gent arrisca massa al principi de la cursa, quan encara un està fresquet i en plenes condicions, i després acaben fundits i patint lo que no està escrit. Està clar que per a fer marca, i més en una cursa tant llarga, hi ha que patir. Però hi ha gent que al final semblen més bé zombies que persones.

Hem entrat a meta en un temps de 3h14'23", deixant passar davant nostre a tots els corredors del grup que ens han aguantat. Després un parell d'ells han vingut a donar-nos les gràcies, lo qual és molt satisafactori.

Viure així el marató, també m'ha servit per a motivar-me. La veritat és que, sobretot quan anava en la bici, en algun moment em veia ahí dins del marató, posat junt a uns corredor i en uns temps que jo anava cabilant. I pensant açò, poc a poc et vas encenent i motivant. I l'adrenalina va pujant-te. Tot plegat, una bona dosi de motivació.

L'ambient durant quasi tot el marató, sobretot en els trams que anàven per dins de la ciutat, ha segut impresionant, en molta gent animant, en grups de música i d'animació,..... I l'entrada a meta era espectacular. La veritat és que la gent s'ha volcat molt en la prova. I això és molt bo de cara a futures edicions.

D'Atzeneta, també ha baixat molt gent a vóre la cursa. La veritat és que si estàs ahí competint i donant-ho tot,  vore a tanta gent i de tant en tant sentir el teu nom,  que t'estan animant, dona molta moral. Hi ha moments que pareix que les cames vagen soles.

Espere poder córrer futures edicions d'aquesta cursa, però atopeeeeeeeeeeee.......... L'últim marató d'asfalt que vaig fer, va ser a València l'any 2006. La veritat és que ja fa temps que m'ha entrat el cuquet de fer-ne un altre, i després de viure avui la cursa des de una perspectiva diferent, encara m'he quedat en més ganes.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!

No hay comentarios: