ENTRENAMENTS DEL CAP DE SETMANA PASSAT

El dissabte 23/05, vaig fer una ruta que ja feia molt de temps que volía fer, i quan no per unes coses per unes altres, encara estava pendent. L'aventura em va sortir bé, ja que no coneixía el camí i no em vaig perdre cap vegada.

Com que estava sol, ja que Juanito estava a Zegama, i el Penyagolosa em tira molt, doncs me'n vaig anar cap amunt. Vaig deixar el cotxe a la basse del pic, i vaig tirar direcció a la Lloma de la Cambreta per la pista. I allí vaig agafar la senda que baixa a la Nevera. Vaig baixar per aquesta senda i vaig agafar la bifurcació que tira cap a la zona que es veu de dalt del pic si mires direcció a Llucena i Villahermosa. I vaig eixir a la pista del Remolcador, que puja des de Llucena. Ací vaig fer un treball específic de costes que tenía que fer. I després per la senda que va paralel.la a la pista vaig tornar a eixir on tenía el cotxe.

La senda que va per baix del Cantal de Micalet (tota la part de baix del pic), es espectacular. Veus el pic allà dalt, en les dos canals que pugen cap allí, i la pared vertical que hi ha baix d'ell. I un paissatge per tot arreu com si estigueres a Pirineus.

Ara que ja sé aquesta la ruta, un altre día toca pujar al pic per una de les dos canals. Per una no, per la que té les cadenes, que diuen que és la més directa i tècnica.

I el diumenge vaig anar en Xari i en Vicent Betoret a entrenar part de la Volta al Terme de Fondeguilla. Vam fer des de l'inici fins al Coll Roig al Km. 14, i des d'ací ens vam desviar del circuit per a baixar cap a Fondeguilla. Al final 2h30' clavades que tenía que fer de rodatge, a un ritme prou tranquil.
Encara que el sol no apretava, feia molta humitat. Així que la xopada va ser bona, la roba al acabar estava xorrant.
Després d'entrenar, com no un bon esmorçaret i una bona cervessa ben fresca. Això es imprescindible.

El cap de setmana que ve, el dissabte correré a Vall d'Alba, però agafant-ho com un entrenament de qualitat, per a posar al cor a tope. Així que dona igual el resultat, ja que competisc en setmana d'acumulació. I El diumenge hi haurà que tornar a Fondeguilla, ja que sols queden dos caps de setmana per a entrenar el Campionat d'Espanya.

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!

Salut i muntanya.

BONA ACTUACIÓ DE JUANITO A ZEGAMA

"Impresionante, esta carrera hay que venir a correrla"

Això es lo primer que em va dir Juanito quan vaig parlar en ell el diumenge després del Maratón Alpino Zegama-Aizkorri 2009, per a veure com li había anat. Cursa dura, com les que ens agraden, paissatges espectaculars i ambient i organització incomparable. Aquesta cursa té tots els ingredients que la fan una de les millors curses del calendari internacional (enguany ha tornat al calendari de la Sky Running World Series - la copa del món de curses per muntanya).

Juanito en el mexicà Ricardo Mejía

Juanito tenía dorsal per a la cursa, però no tenía clar què fer després dels problemes que li van causar les dos caigudes a la cursa que vam córrer quinze dies abans a Segovia. A més, mai había corregut una cursa tan llarga, i això li feia respecte.

Finalment es va decidir a córrer, ja que és massa difícil conseguir dorsal com per a deixar-lo perdre. Eixiría sense forçar, buscant bones sensacions i pendent de les molèsties a l'abductor. Si tenía problemes, tenía clar que abandonaria. I la jugada li va eixir perfecta. Va eixir en tranquilitat i després va anar tota la cursa passant corredors, acabant els últims 8 km. en molta força i a tope. S'ha clavat entre els 40 primers, en tota l'èlit.


Va quedar el 39 de la classificació general, en un temps de 4h40'41". Va fallar en l'elecció de sabatilles, ja que va eixir en sabatilles mixtes d'entrenament, i el terreny, molt humit, en alguns trams de fang, roques banyades i herba, requerien unes sabatilles tècniques. Això va fer que a algunes baixades li tocara anar quasi caminant. De no ser per això, haguera pogut quedar prou millor. Però bé, estava molt content. Ara ja sap que sí que pot competir en proves de llarga distància i que és capaç d'afrontar l'objectiu que volem per al 2010.

Com que ha baixat de les 5 hores, té dorsal reservat per a l'any que ve. A vóre si jo tinc sort en la preinscripció i al sorteig em toca dorsal per a poder anar.

Salut i muntanya.

ENTRENAMENTS DEL CAP DE SETMANA PASSAT

Aquesta entrada està feta en un poc de retard, però ahí va.

Aquestos són els entrenaments que vaig fer el cap de setmana del 15 al 17 de maig. Em va fallar el meu company Juanito, que encara estava un poc tocat i va estar fent fent bici.

El divendres 15 vaig fer el meu primer día de bici d'enguany. Vaig fer una volta de 58 km. i 450 m+ de desnivell en 2 hores i a una mitja de pulsacions molt baixa. No està mal per a començar. La ruta va ser tota per carretera: Vall d'Alba, Benlloch, Vilanova d'Alcolea, Cabanes, Pobla Tornesa, Vilafamés, La Barona, La Pelejana, Vall d'Alba.

Vaig comprendre perquè els ciclistes tenen fama de competitius i de picats. Anava jo en la meua bici de muntanya en la motxileta a l'esquena, i a l'altura de Cabanes, per el desvio nou que han fet, anava tranquil i encantat perquè encara no había passat per allí, i anava soriejant. En això que em passa un corredor del club "La Corca de Vila-Real" en bici de carretera, al que no había vist en cap moment. No sé d'on va eixir. I en lloc de quedar-me, em vaig posar a roda. De cara a la Pobla, que la carretera pica cap amunt, ell poc a poc anava pujant pinyos, i jo a la marxeta darrere d'ell. Va arribar un punt en que l'haguera passat, però em va saber mal, així que vam anar fins a la Pobla junts i després cadascú a sa casa.
Si no m'haguera passat, no haguera incrementat el ritme. Però el fet de passar-me va fer que acabara la rodada més ràpid de lo que ho haguera fet. Ací naix la competivitat que ells tenen i que moltes vegades ens falta als corredors.

El dissabte vaig tindre un entrenament prou dur, de rodatge més costes. Que damunt encara es va fer més dur perquè es va juntar massa en la sessió de bici del divendres per la vesprada. I per a rematar, entrenar sol i en molta calor. Però bé, entrenament fet, quasi 2h30' de feina a la saca.

I el diumenge vaig anar a entrenar part de la Volta al Terme de Fondeguilla, que serà Campionat d'Espanya el proper 13 de juny. Vaig entrenar en J.A. Ruiz, en Sebas Sánchez i en Ignaci Cardona, tots del Running Team. Vam començar l'entreno tard, a les 9:20, ja que Sebas i Ignaci pujàven d'Alacant. Per pista i senda, Juanan ens va portar fins el km. 19 de la cursa, i vam fer des d'ahí fins a meta. Vam fer quasi 22 km. i 1200 m+ de desnivell. Encara rai que vaig agafar el camelback, perquè va fer molta calor i en el recorregut no hi ha cap font per a omplir el botellí.
El ritme va ser mig, però al juntar-se en l'entreno dels dos díes anteriors, doncs es va acabar fent pudent.
Lo que més em va agradar de la part que vam fer, va ser la baixada de Pipa fins el riu. En 1,6 km. hi ha un descens molt tècnic de 433 m. de desnivell. A final de cursa, aquest baixada picarà molt, i més tenint en compte que després queden uns 2 km. fins a meta picant cara amunt, per a rematar.

Ara una altre día, toca fer la primera part de la cursa.

El Campionat d'Espanya serà molt molt dur, ja que es juntaran un circuit molt dur i tècnic i la calor que al mes de juny ja apreta. Així que la clau estarà en regular molt bé des del principi, i anar fent feina poc a poc, i replegant a gent que eixirà ràpid i que s'enganyarà (o ens enganyarem.... esperem que no).

VIDEO DE LA PRIMERA CURSA DE LA COPA D'ESPANYA

Ací vos deixe un enllaç on podreu veure el video de la primera cursa de la Copa d'Espanya de Curses per Muntanya.

http://www.youtube.com/user/ocisport

En aquest enllaç, a més dels videos de les curses de la Copa d'Espanya hi ha també videos de curses de mountain bike, videos de curses de la Copa del Món de curses de muntanya, ....

Deixe també un enllaç d'un descens de mountain bike que es va celebrar a La Vall d'Uixó. !Quina flipada, com baixen estos tíos! Jo he baixat enguany per eixa senda corrent a tota llet en la cursa de la Lliga que vam fer allí i pareix impossible que ell en bici puguen baixar així de ràpid.

http://www.youtube.com/watch?v=niHSxxb99YM&feature=channel_page

Salut i muntanya.

DEBUT REGULAR A LA COPA D'ESPANYA

Resultat regular a la cursa, encara que cap de setmana fenomenal en companyía de tots el components de la Selecció Valenciana.

El dissabte un poc abans de les 6 del matí, vaig eixir de Vall d'Alba. En el primer que había quedat era en Remi. Després vam anar replegant a tot el personal i finalment a l'autovía de Madrid ens vam juntar en la resta de corredors de la selecció valenciana que veníen d'Alacant. A banda de Vicent Peydró, que és el seleccionador valencià, també venía en nosaltres el seleccionador de la selecció espanyola, Manolo Amat, que és d'Alacant.

Durant el viatge vam fer unes quantes telefonades, per a vóre com anava la MiM. Quan ens anàven contant lo que estava pasant quasi que no ens ho creiem. ¡Quina MiM més extranya!

Vam arribar a La Granja a les 13:30. Vam deixar les bosses a les habitacions i vam anar a fer una rodaeta de 40' i uns estiraments per a descongestionar les cames després de totes eixes hores de viatge. Després una dutxeta ràpida i a dinar que el cuc ja rosegava per la panxa. Al dinar vam coincidir al menjador en un dels àrbitres de la FEDME, que li va dir al seleccionador nacional, que la resta d'àrbitres encara estàven dalt a la muntanya intentant marcar un recorregut segur per a pujar al Peñalara. Un d'aquestos àrbitres era Salvador Calvo (corredor en molta experiència, que ha corregut varies vegades la MiM i que fa anys que està especialitzat en curses dures d'ultrafons). Manolo Amat ens va dir: "tranquils que si està Salva per ahí dalt, i hi ha un recorregut segur per a pujar, el trobarà".

I com no, després del dinar una bona siesta.

A les 18:30 vam quedar per a anar tots junts a l'entrega de dorsals i a la xarrada tècnica. Abans d'exir de l'hotel vam vore a Salvador Calvo, que també s'allotjava allí. Ens va donar la notícia de que no pujaríem al pic. Habíen marcat i desmarcat fins a 3 recorreguts alternatius, i finalment ho habíen deixat per impossible. Quedava molta neu i en alguns trams la neu acumulada els cobría per damunt del genoll. I damunt quan arribàven a una cota entre 2200 i 2300 metres d'altidud, a un pam de profunditat hi había una placa de gel que haguera fet la cursa molt perillosa. Finalment el recorregut alternatiu ens portaría fins la Laguna de los Pájaros, a la vesant oest del pic i a una altura de 2200 m. Jo ja vaig passar per aquest punt l'any que vaig fer el "Maratón Alpino Madrileño".

Abans d'entrar a la xarrada tècnica vam saludar a David López Castan, el cosí de Raúl García. Encara no tenía cap notícia de Raúl, deduía que hauria guanyat la MiM, i quan li vam contar que s'había perdut en dos ocasions i que había quedat segon es va quedar a quadres.

Ja a la xarrada, ens van informar del recorregut definitiu de la cursa. Ens van dir que no gastàrem forces esquivant tolls en la primera part de la cursa, que a la part de dalt acabaríem de fang i d'aigua fins al cap. I així va ser.

A les 20:30 ja estàvem sopant. Després vam fer un poc de tertúlia i prompte a dormir.

La cursa començava a les 9:30. Ens vam alçar a les 7 per a desdejunar i a les 8:30 ja estàvem baix al carrer preparats per a anar escalfant.

Abans de començar la cursa, quan estàvem passant el control de firmes, va començar a ploure. La temperatura era bona, però segur que a la part de dalt faría fred.

L'eixida va ser molt ràpida, en un grup d'uns 50 corredors que vam eixir a un ritme al voltant de 3'20", i això que abans de donar l'eixida van dir que tenía que ser neutralitzada i a ritme tranquil fins a l'eixida del poble, ja que per dins era un perill correr per damunt dels adoquins dels carrers banyats.

Jo vaig començar a tindre males sensacions ja des del principi, en les cames molt congestionades i en la sensació de que m'anàven a reventar quan va començar la pujada. Van començar a passar-me corredors fins que vaig agafar un grupet on poder anar "bé". Inclús quan ens tocava caminar, les sensacions no eren bones. Després a la baixada, les sensacions van ser un poc millors i em van deixar apretar en la primera part de la mateixa, però em va faltar força per a aguantar un ritme fort fins a meta.

En quant al circuit, la primera part de la cursa era per sendes, camins i arrastradors de pins per baix de bosc, en fortes pendents, fins arribar a una pradera a una cota de 1800 m. d'altitud. Una vegada ací ens vam trobar de tot, una aventura. Molt de fang, aigua per tot arreu, plutja, ventisca, fred, 5 ó 6 riuets per a creuar i alguna "trampa" de fang, on cada vegada que posaves el peu t'enfonsàves fins el genoll. Ens alguns moments vaig recordar la MiM de l'any passat.

Una vegada al control de la Cabanya, el recorregut alternatiu que ens portaría fins a la Laguna de los Pájaros, era monte a través, per damunt de roques banyades que relliscàven molt i en vegetació baixa que ho tapava tot i que no et deixava veure on posaves el peu. ¡Un autèntic perill! Al arribar a la part més alta, ens quedava un tram d'uns 300 ó 400 metres per damunt de neu, en una boira que no et deixava veure més enllà de 10 ó 15 metres. Les senyals per a arribar al control, eren bastons de senderisme i els crids que pegàven la gent del control per a portar-nos cap a ells. La Laguna de los Pájaros, ens la vam haber d'imaginar, ja que en la boira que hi había no es veia rés.

Una vegada ací, baixada per el mateix lloc, lo que afegit a la perillositat que he explicat abans del tram alternatiu, encara feia més perillosa la baixada fins a la Cabanya, ja que et creuaves en els que encara pujàven. ¡Mare meu com baixàven els 10 ó 12 primers, quins suicides!

Una vegada a la Cabanya, una altra vegada per la pradera i després per el mateix bosc de la pujada, baixada molt ràpida fins a meta. L'únic que canviava entre la pujada i la baixada eren els 4 últims quilòmetres.

Al final vaig fer un temps de 2h00'27", quedant en la posició 48. A banda de les males sensacions, una vegada em vaig gelar, vaig començar a notar dolor al turmell i a la part externa del genoll de la cama esquerra, així que damunt de no estar bé, m'he lessionat.

Juanito com sempre va començar tirant del grup de davant. Va coronar dalt en els 10 ó 12 primers i va commençar la baixada en Recatalà (que va fer una cursa de menys a més molt bona), però 2 caigudes, la primera on es va fer una ferida a la canella i la segona en la que en una mala acció es va fer mal a l'abductor esquerre, el van deixar fóra de joc, i finalment va arribar prou tocat a meta en un temps de 1h58'43" i en la posició 42.

El nivell de la cursa va ser espectacular. Dinant a l'hotel, Manolo Amat (seleccionador nacional) i Miquel (el del blog CxM), en la classificació davant, deien que la miràven i fins la posició 38 tot eren gent bona i coneguda. Per a que vos feu una idea, Remigio Queral que és un dels millors corredors autonòmics, va quedar en la posició 11.

Estant millor, crec que haguera pogut estar rondat la 30ena posició. D'ahí cap avant ja està molt car.

Ara toca recuperar-se prompte, i a vóre si a la pròxima, que serà el 13 de juny a l'Alfondeguilla (Campionat Nacional), podem estar donant més guerra que avui.

Destacar l'actuació de 2 xiques de la comunitat, Esther Gil (d'Alacant) que va guanyar la cursa, i Lola Peñarrocha (de Castelló), que va quedar tercera.

Ací vos deixe un enllaç en la classificació, on he remarcat a tota la gent de la comunitat que vam córrer (igual m'he deixat a algú). I també enllaços en fotos i en notícies de la cursa.

CLASSIFICACIÓ

FOTOS1
FOTOS 2

NOTÍCIES

Salut i muntanya.

¿ENS IMPEDIRÀ LA NEU PUJAR AL PEÑALARA?

Aquest matí he rebut un correu del seleccionador, en el que ens diu que al Peñalara queda molta neu. I també que agafem guants, ulleres de sol, buff, paravent i malles llargues per si ens obliguen, segons les condicions meteorològiques, a posar-nos algo d'això. I sabatilles en un bon taco.

I en un altre correu que ens ha enviat Miquel, el del blog de CxM, que s'encarrega del tema de premsa a la federació valenciana, ens diu que fins la vesprada anterior a la cursa, quan els àrbitres hagen reconegut i homologat el circuit, no es decidirà si pugem al pic o ens desvien per un recorregut alternatiu, per la quantitat de neu que hi ha i el perill que suposa pujar la pedrera en eixes condicions.

Una llàstima si finalment no podem pujar al pic, però és lo que té la muntanya quan ja es toquen unes cotes d'altura considerables. Recorde que fa 2 estius, a finals de Juliol que vam pujar a Andorra a córrer una prova de la Copa del Món, tampoc vam poder fer pic degut a les males condicions meteorològiques, i ens van obligar a eixir a tots en paravent.

Ací vos deixe l'enllaç d'eixa notícia.

NOTÍCIA FEDME

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!

EL PRÒXIM DIUMENGE 10 DE MAIG, DEBUTEM A LA COPA D'ESPANYA

El pròxim diumenge comença la Copa d'Espanya de Curses per Muntanya a la localitat segoviana de La Granja. La pena de que la Copa comence aquesta setmana, és que no podrem anar a vore la MiM, just enguany que corre l'atleta de la localitat on correrem nosaltres, Raúl García Castán, un dels millors trailrunners d'Espanya i del món.

Juanito i jo viatgem en l'expedició de la Selecció Valenciana. El divendres tenim que replegar una furgoneta d'alquiler. I el dissabte eixirem de Castelló a les 6:30 del matí, on replegarem a Remi i a Silvia Sos. D'ací passarem per Vila-Real i per La Vall, on replegarem a Patri Cabedo i a Ramón Recatalà. I ja després sols ens faltarà replegar a Cristina Castillo a l'autovía de Madrid.
A Honrubia ens juntarem en l'altra furgoneta que porta als corredors d'Alacant.

Tenim previst arribar a La Granja a les 13:00, per a poder eixir a fer una rodaeta suau per a descongestionar les cames del viatge. Per la vesprada replegarem els dorsals i anirem a la xarrada tècnica de la cursa.

La cursa puja des de La Granja fins el Penyalara, que en 2430 m. és el cim més alt de la Serra de Guadarrama, i torna a baixar fins La Granja per el mateix lloc. Consta de 22 km. i 1330 m+ de desnivell.

Juan i jo coneixem part del circuit, ja que l'any passat vam estar allí mateix de concentració en ElClinic, que va organitzar un cap de setmana d'entrenaments junt amb Raúl García.

Vam arribar fins el control de "La Cabaña", que és un refugi per als pastors. Fins ací el terreny, encara que ja s'han acumulat més de 600 m+, no és massa tècnic. I des d'ací fins al pic queda una pedrera molt tècnica, en roques prou grans en alguns trams, que en uns 2,5 km. té 630 m+ de desnivell, o siga per a anar a quatre pates. A més, enguany que ha segut any de neu, segur que encara en xafarem prou, lo que farà que la cursa siga un punt més dura.
Després per el mateix lloc es baixa una altra vegada a la Granja. Així que ens quedarà una baixada molt tècnica per la pedrera i després, si queden forces, terreny bo per a "volar".

Juanito que està en un molt bon moment de forma, segur que té opcions d'estar en el "Top 10", i jo doncs intentaré exprimir-me al màxim per a estar el més avant possible.

Ací vos deixe un enllaç en les úniques FOTOS que he trobat d'aquesta cursa, de l'edició del 2003 que precisament va guanyar Raúl García.

Salut i muntanya. I ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!

RODATGES PER ATZENETA I BORRIOL

Aquest passat cap de setmana hem entrenat per Atzeneta i Borriol.

El dissabte vam entrenar per el circuit de la Nevera. Vam eixir des de el Pou de la Riba direcció al control doble´, i vam tirar per dins del barranc fins a la Font del Forcall, on vam agafar la senda nova que puja fins el Mas de l'Andreva, i ja des d'ací per on va la cursa, fins a la Nevera i tornar a baixar fins al Pou de la Riba.

Als habituals, que som Juan, Jose i jo (Ivan que també és habitual, porta unes setmanes fallant, ja que es casa d'ací uns díes), es va afegir aquest dissabte Tono, que va fer una caminata des de el Pou de la Riba fins a la Nevera i tornar a baixar per el mateix lloc.

Com no, després d'entrenar, si entrenem a Atzeneta, toca esmorçar al Casa Ramón.

I el diumenge vam entrenar per Borriol. Teníem un rodatge de 2h30' per muntanya i vam fer un recorregut prou muntanyer i tècnic. Vam eixir del maset de Juan i per el camí de la Joquera vam fer cap a la caseta verda. D'allí vam baixar al garrofer i vam agafar la pujada a Raca. Vam baixar de Raca per la part de Borriol i vam agafar la pista direcció a La Pobla, agafant després la senda que puja al Portell. Des d'ací pujada al Morico i baixada fins el Coll de la Mola, per a baixar després fins el Mas de Chiva. Una vegada ací, repostament d'aigua i pujada per la Senda de les Contiendes fins el Portell. D'ací a Roca Blanca i baixada fins el parany, i per la pista fins un poc abans del riu, on ens vam desviar per a pujar al tossal que hi ha just dalt del maset de Juan, per a finalment baixar al maset.

Al final 2h38' a ritme mig. Em van eixir 23,8 km. i 1295 m+ de desnivell. Vam fer un lap a la Senda de les Contiendes en menys de 15', a un ritme mig-alt, sense arribar a ser un ritme agobiant. Portant ja quasi 2 hores de rodatge, el lap és molt bo, ja que per a baixar de 15' en aquesta senda s'han d'apretar les dents. En un rodatge que vam fer els Nadals passats, ja vam baixar de 15', però aquella vegada el ritme va ser més agobiant que avui.

Va fer molt calor ja des de l'eixida, i menys mal que hi había aigua a la Font de Chiva, sino les haguerem passat canutes. Així i tot, jo vaig arribar algo deshidratat.

Llàstima que la pujada al Morico, no siga 3 vegades més llarga, ja que si ara aquest circuit ja és prou dur i tècnic, aleshores sería per a llevar-se el barret.

Salut i muntanya.

VICTÒRIA DE JUANITO AL MONTÍ

Carrerón de Juanito el passat diumenge 26/04 a Onda, al Montí.

Quan em sona el despertador a les 5:50 del matí, sent que està plovent molt fort. Quina peresa em fa alçar-me i més encara córrer en aquestes condicions. Però bé, és lo que hi ha avui, així que m'alce, desdejune, agafe la bossa i cap a Onda.

A mesura que em vaig apropant cap allí, el cel està més despejat i la carretera més eixuta. A Onda no ha caigut ni una gota.

Quede en Juan davant del seu taller, deixem el meu cotxe allí i ens n'anem en el seu cap al poble.

Fem un poc tard a l'entrega de dorsals, lo que fa que l'escalfament siga massa curt. Sempre fem igual. L'eixida i la meta estan a les pistes d'atletisme. Es veuem molt noves i les instalacions estan molt bé.

Hi ha un cartell de luxe, en tota l'artillería de La Vall (Recatalá, Calvo, Duplas, J.J. Rubio, Ezequiel, Serafín, ....) i l'equip Buff-Teva de Cuenca, en corredors com Santiago García (6é a la Copa d'Espanya i 5é al Campionat d'Espanya l'any passat) i Javier Triguero (20é a la Copa d'Espanya i 11é al Campionat).

Però Juanito, com demostra cada vegada que competís, no s'asusta davant de ningú. Com sempre ha eixit al capdavant de la cursa, però aquesta vegada ha aguantat ahí davant fins a meta. L'eixida ha segut ràpida, ja que la cursa comença en algó més de 3 km. d'asfalt. Des del dispar del coet, es formen 2 grups capdavanters, un primer en Juanito, Recatalà, Calvo, Santiago García, Javier Triguero i 2 germans del 42 y Pico. I darrere d'ells, Duplas, Serafín i jo, mantenint una diferència en ells de menys d'1 minut fins el començament de la senda. Recatalà i els 2 de 42 y Pico abans d'aquest punt es despenjen del grup de davant.

Juan apreta a la primera pujada per a provar com van de forces els altres corredors i sols se li apega Triguero. Aquest intenta posar-se davant a les pujades, aminorant el ritme per a no forçar i poder aprofitar millor la velocitat que té baixant i sobretot en pla. El meu company es dona enseguida compte de l'estratègia de Triguero i es posa ell a tirar a les pujades. A l'última pujada, Juan apreta fort i arriba al pic uns 20 segons abans que Triguero. A aquest li toca arriscar molt baixant i abans d'aplegar baix cau, fent-se mal a la cama i al cap.

Finalment Juanito ha entrat a meta en solitari, en un temps de 1h28'58", establint així un nou rècord de la prova, que fins ara estava en mans Duplas en 1h35'58" en l'edició de l'any passat. En segona posició entra Calvo en un temps de 1h30' i completant el podi masculí Santiago García en 1h31'58". Trigueró entra finalment prou tocat en 9ena posició en 1h38'02".

Juan es mereixía aquesta victòria. Després d'una temporada i mitja sense poder entrenar en regularitat per culpa de les lessions i de molt d'estrés en la feina, ara que ja fa 6 mesos que pot entrenar bé, finalment li han arribat els bons resultats. A més avui ha guanyat en rivals de categoría, lo qual encara té més mèrit. Avui no pot dir ningú això de "clar, ha guanyat perquè no hi había ningú". No. Ha guanyat perquè ha segut el millor i damunt "torejant" en plaça de primera, sí senyor. Segur que recordarà sempre aquest dorsal, damunt capicua.

La primera vegada que m'he enterat que Juan anava primer ha segut a l'últim pic, on estava un xic que conec i m'ho ha dit. Mare, quina alegría !! Després cada vegada que veia a algú li preguntava si el de roig encara anava el primer.

Jo finalment he acabat 7é en un temps de 1h35''28", per baix del rècord de l'any passat. He corregut més de mitja cursa en Duplas i Serafín, a un ritme alt però en sensació de poder tirar un poc més. I al final de la primera baixada, abans del segon control, he fet un canvi de ritme i me'ls he deixat.


Cal fer una menció especial a la participació dels equips de la ONCE, que per segon any consecutiu han demostrat en la cursa d'Onda, inclosa en el Campionat Nacional de Cegs, que les limitacions poden salvar-se a base de tècnica i esforç.

CLASSIFICACIÓ

Salut i muntanya.