lunes, 8 de agosto de 2011

DESASTRE DE SETMANA

Aquesta ha segut una setmana de molta feina, de massa complicacions, massa imprevistos i massa embolics. Una d'eixes per a oblidar, però que supose que en algun aspecte et fa fort.

La setmana d'entrenos començava el dimarts, després d'haver competit el diumenge, i en un entreno que no tocava. Però bé, de tant en tant no está de més fer algo que saps que ho hauries d'haver fet. ¿La conseqüència? Acabar algo fundit, però com que el dimecres tenia descans, tampoc passava rés.

Però el dimecres per la vesprada, vaig començar a notar-me malalt. Per la nit ja tenia febra, mal de cap i mal de panxa. Virus al canto. I com que estem en temporada alta de feina, el dijous a repartir malalt i damunt sense provar rés sòlid en tot el dia.

El divendres ja millor, vaig fer el meu primer rodatge per muntanya des de Zegama. Sols van ser 40' en unes sensacions rares. Molèsties en quaranta llocs, menys al turmell. Així que aquest mes d'agost hi haurà que anar retornant a córrer, poc a poc a veure que passa. Pressa no en tinc, però ara ja començe a tindre la sensació de que estic perdent el temps i la forma, a pesar dels bons entrenos amb la bici.

M'havia marcat un objectiu a llarg plaç per al mes de desembre, però segons com em note quan comence a fer treball de qualitat, doncs prendré la decisió de continuar amb ell o de deixar-lo passar per a una altra ocasió.

El dissabte va ser un dia prou intens, treballant fins a les 3 de la vesprada. Sense dinar, en la solana que queia,  vaig agafar la BTT i me'n vaig anar a entrenar. O eixia a eixa hora o no podia eixir. Les sensacions van ser, a més d'estar cansat, de no estar encara recuperat del tot del virus. Però bé, treball fet i au !!! A més m'ho vaig passar bé en els trams de trialeres que vaig fer.

I el diumenge va ser un altre dia de no parar. Alçar-se a les 5:30 del matí havent dormint poc més de 3 hores i totalment fundit, en la sensació que no pot tirar endavant. I en tot el dia ja ni siesta ni relax. ¿L'entrenament? A la merda l'entrenament. Per la vesprada dedicació per complet a la familia, que aquesta temporada en la feina que tinc, ben poc em veuen el pel. 

Esperem que aquesta setmana siga un poc millor, encara que ja comença amb son retrasada i amb cansament.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!

martes, 2 de agosto de 2011

RETORNO AL BLOG

¿Cuántes vegades he retornat al blog? Alguna que altra, però bo, lo important és acabar tornant.

Han segut 7 setmanes on ha faltat.........bé, deixem-lo en que ha faltat inspiració per a escriure, ja que 5 minuts sempre es poden traure. I això que ara ja estic en temporada alta a la feina i eixa podria ser ben bé l'excusa. Però no, no ho és.

La lessió al turmell continua estancada. Però no perquè no hi haja milloria, que sí que crec que n'hi ha, cosa que provaré aquesta setmana, ja que el trauma em va dir que a principi d'agost començare a fer algun rodatge suau per muntanya i per terreny inestable. Estancada perquè no he fet cap tractament de cap tipus per accelerar la recuperació. Ni fisioteràpia, ni medicació, ni......rés de rés. Abandono total. Em plantaré a setembre en 3 mesos perduts. Merda !!!

El passat divendres va fer 2 mesos justets des de Zegama. En tot aquest periode, els meus entrenos han segut de molta bici i molt poc de córrer a peu. Estic fent 4 ó 5 dies de bici i tan sols 1 ó 2 de córrer a peu, no més de 40 ó 50 minuts i sempre per pistes bones o per asfalt, on de moment no he tingut molèsties. En estos 2 mesos a peu sols he fet 101 km., distancia que faig moltes setmanes en plena temporada.

En aquestes setmanes la veritat és que he disfrutat entrenant amb la bici, ja que he fet coses que no havia fet mai. I les novetats sempre motiven. Jo amb la bici estava acostumat a rodar i ja està. I ara estic fent entrenos prou variats.

A més, he fet bones etapes de més de 100 km., arribant en la més llarga a 161 km. Aquesta va ser en solitari i em va costar 6 hores clavades. Vaig pujar des d'Atzeneta a Puertmingalvo per Llucena i Villahermosa i vaig baixar per  Mosquerola i Vilafranca.

I aquest passat cap de setmana, després de 2 mesos sense posar-me un dorsal, he tornat a competir. Però no a peu, sino en una marxa de BTT a Cabanes. El resultat no va estar mal, però la veritat és que en lo que estic entrenant amb la bici, esperava estar un poc més avant.


Supose que haurà influit anar a la marxa quasi a pel. I és que de tots els quilèmetres que he fet amb la bici estos 2 mesos, amb la BTT sols n'he fet 49, d'un total de 2.109 km. No està mal per a ser un runner.

¿Pròxim objectiu? No en tinc cap més que no siga recuperar-me i poder tornar a córrer i disfrutar a peu per la muntanya. I mentrestant anirem fent amb la bici. I alguna marxa més o alguna etapa (llarga per supost) caurà. Ja anirem contant.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!