MARXA BTT DE VILAFAMÉS

DIUMENGE 07/11/10:

2h26'47" cursa de BTT. 48,59 km i 865 m+ a una mitja de 19,8 km/h. 139 ppm de mitja i 149 de màx.

Ruta: Marxa BTT de Vilafamés 2010.

Avui en principi tenia un rodatge vivet per muntanya. Però com que últimament em pega per fer de tot, doncs l'he canviat per aquesta marxa de BTT. El treball cardiovascular que he fet és totalment compatible i muscularment, encara que les sensacions has segut d'anar apretat, la recuperació no té rés a vóre.

Això sí, una altra vegada a soles. No s'ha animat ningú del meu grup d'entrenament, alguns d'ells competien a la Mitja Marató de Castelló, ni tampoc ningú de l'Albarda Team BTT. Jo sóc corredor de muntanya i a este pas, lluiré més jo el maillot de l'Albarda que ells que són bikers.

Aquesta setmana ja ha segut prou intensa en quant a entrenaments, en 3 entrenos de qualitat. I com que era setmana d'acumulació, doncs les cames no estàven per a que les apretara més del compte. He eixit prou retrasat, i a la primera part de la marxa, on el terreny era més rodador, no podía enganxar un bon ritme, ja que muscularment no estava fresc. Així que m'he posat a un ritme altet, però no agobiant (per això m'han eixit unes pulsacions, tant màximes com mitjanes molt baixes), esperant la part més dura de la cursa, de meitat fins a meta, on hi havia una bona pujada. 

A la segona part de la marxa, he adelantat a molt gent, i si la cursa haguera segut més llarga, encara haguera fet més feina, lo qual és un bon indicador de que almenys conserve els fons que hi ha que tindre per a curses llargues. I a l'última baixada, com ja em va passar a Onda, he perdut  3 posicions. Hi ha bikers que baixen molt. M'agradaria que algú que sàpiga, em donara quatre nocions per a baixar un poc millor. Sobretot per a traçar les curves tancades sense que tindre'm que quedar quasi parat, com ara em passa. Però bé, tot arribarà.

El circuit ha estat prou bé. No he disfrutat tant com el dia d'Onda, però hi havia de tot. Pistes, sendes, trialeres, trams de barranc (pestosos).... Per als que conegueu el circuit de la MiM, un dels trams que hem fet i en el que més he disfrutat (i on me n'he eixit per davant de la bici), ha segut el de sendes i barrancs que hi ha després de creuar la carretera de Moró. Nosaltres aquest tram l'hem fet a la inversa de com es fa a la MiM, es a dir, al final hem eixit a la carretera, per a després agafar la llarga pujada que per la cantera de Mollet, va al Pou de Mollet i d'allí a les antenes de la Serra de Borriol. I en la baixada fins a Vilafamés, hi havia trams de senda molt guapos. M'ha agradat prou més aquest circuit que el de la 3 Termes, que era pista, pista i més pista.

Cada dia m'agraden més aquestes marxes de BTT. Llàstima que les faja en plan "solitari", ja que arribar a meta, dutxar-se i no tindre un bon grupet per a fer el pertinent esmorçar i la tertúlia, doncs no té el mateix alicient. Però bé, disfrute competint que és molt important.

Al final he quedat en la posició 22 de la general d'uns 300 inscrits. No està mal per a les sensacions que he tingut. A més lo d'avui tenia que ser un entreno i això ha segut....un bon entreno.

El divendres vaig recollir els resultats de la resonància. A falta d'anar al metge, lo que posa l'informe és que tinc una lesió osteocondral, en un edema a l'ós que és lo que em donava tantes molèsties. Els tendons, els lligaments i l'articulació no estan afectats i tampoc ha hagut desprendiment de cap fragment d'ós ni de cartílag. Així que, a pesar de la murga que m'ha donat, i després d'haver-me fotut l'últim objectiu de la temporada, puc dir que he tingut sort de que no haja segut rés més greu. A més, aquestes últimes setmanes, entrenant ja fort,  he millorat fins no tindre molèsties, i això sense anar al fisio i sense fer rés jo per la meua part. Així que pareix que la recuperació porta bon camí, encara que espere les indicacions del metge per a que siga total i puga tornar a rodar fort per muntanya i en seguretat.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!