DISSABTE 13/11/10:
57'48" rodatge a peu. 137 ppm de mitja i 161 de màx.
Borriol.
El Test de Cooper segur que molts dels que llegiu el blog l'haveu fet alguna vegada, ja que era una de les típiques proves que es fan (jo almenys sí que el vaig fer) a l'assignatura d'Educació Física a l'institut. Es tracta de córrer en 12 minuts, la màxima distancia possible. O siga, anar tot aquest temps en la llengua als peus. Recorde que en una de les vegades que el vaig fer a l'institut, després de fer-lo vaig acabar vomitant als lavabos de l'institut.
La distancia recorreguda i unes quantes variables més, donen una sèrie de dades molt aproximades (encara que no tant exactes) a les d'una prova d'esforç.
Ahir fent el test, ens vam juntar una bona cuadrilla. A falta de portar dorsals, allò quasi que pareixia més una cursa que un test, ja que en uns 20 companys fent el test, cadascú de nosaltres teniem algun company d'un nivell similar en qui "competir". Açò és bo, ja que si vas darrere d'algú sempre vols passar-li davant. Però també pot ser dolent, si en alguna part del test et reserves per a atacar al final.
La veritat, és que per a corredors de fons com nosaltres, és complicat saber-se exprimir en una distància tant curta. Almenys a mi, sempre em queda la sensació de que no sé patir lo suficient en tant poc de temps. De fet, mai aconseguisc tocar pulsacions màximes en estos tests. Ahir em vaig quedar en 161, quan aquesta setmana fent sèries de 500 he tocat les 164.
Però bé, lo important de fer-lo és extraure unes dades per a poder afinar més en les pulsacions i ritmes d'entrenament.
Després de fer-lo, uns quants de nosaltres vam anar a fer una cerveseta (una Heineken de les que jo porte, jejejejeje, propaganda) i vam estar una bona estona pegant-li a la llengua. Açò sí que ens agrada.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario