RUTA NOVA ATZENETA-XODOS.

DIUMENGE 14/11/10:

2h25'39" rodatge a peu per muntanya. Uns 25 km. i 890 m+, a 133 ppm de mitja i 144 de màx.

Ruta: Ctra. Xodos (a l'eixida de la Font del Forcall)-Magranar-Xodos per senda nova-senda de la MiM-Mas de Timó-Magranar-Ctra. Xodos.

Els "ultramans i la ultrawoman", se n'anàven a Serra a entrenar el recorregut de la K25. I la resta de companys de grup que no van fer el test ahir, el tenien avui, també a Borriol. Jo portava la idea de matinar, sortir a rodar per Borriol i acabar al mateix temps que ells, per a esmorçar després tots a allí. Però a l'hora d'alçar-me m'ha agafat una peresa "coxina" que m'ha tingut atrapat quasi que un parell d'hores més al llit, que per altra banda m'han sentat molt bé. Així que m'he alçat, he desdejunat en paciència i me n'he pujat cap a Atzeneta, sense tindre clar on anar a entrenar. Fent un caferet al de Roures, m'ha vingut la inspiració de quina ruta fer. Avui tocava ruta nova.

Me n'he pujat per la carretera de Xodos i he deixat el cotxe on la cursa de la Nevera creua la carretera després d'eixir de la Font del Forcall. D'ací he baixat cap al Magranar i una vegada allí he tirat per la pista que va cap al Mas de Timó. Abans d'arribar al cul del barranc, he agafat la senda de l'Ullal. Aquesta ruta, com ja vaig dir en alguna entrada anterior, és nova i uneix Atzeneta i Xodos. Jo aquest estiu l'havia feta fins a la roureda que hi ha després del Juncar. I avui l'he completada fins a Xodos.

M'ha agradat molt, ja que llevat de a l'última tram quan ja estàs quasi a Xodos, la resta és quasi tot senda. A més la gent d'Atzeneta i de Xodos s'han pegat una bona currada i l'han deixada molt neta i transitable.

Com que encara portava el botellí quasi ple, a Xodos no he arribat a pujar, i quan he arribat al passeig que va per baix de la roca on està construit el poble, he tirat per aquest passeig fins enllaçar en la senda de la MiM. No havia passat mai per aquest passeig.

Per ací he tirat direcció cap a les Torrocelles, però quan he arribat a l'encreuament en la pista que ve del Mas de Timó, he tirat cap allí. Del Mas de Timó al Magranar, i d'ací al cotxe.

He eixit del cotxe quasi a les 11 del matí, en una temperatura més pròpia de l'estiu que de meitat novembre, així que pantaló curt i mànega curta. 

Ruta nova, oratge inmillorable, rodatge solitari, bones sensacions..........he disfrutat molt.

En alguns trams de la ruta, he trobat mostres (açò no és nou) de lo MARRANOS que són els caçadors. No tinc rés en contra d'ells ni de la seua afició, però és lamentable vóre contínuament cartutxos tirats per el monte. En lo poc que els costaria cada vegada que peguen un tir, ajupir-se un poc per a replegar-los. Però es veu que la xarnera (bisagra) la deuen tindre engarrotada. ¿Perquè els verds no es posen forts en açò? ¿Tenen carta blanca els caçadors per a ser així de guarros? Dubte de que hi haja algú que els replegue.

La càmera de fotos, s'ha quedat una vegada més a casa. Estava convençut de que la portava al cotxe, ja que ara fa uns dies que sempre la porte damunt. Però ahir per la nit la vam traure per a tirar-los unes fotos a Victor i a Jordi en un moment d'eixos tant bons que tenen els xiquets, i allí es va quedar. Com que repetiré la ruta, per a ensenyar-la als ultres, hi haurà ocasió de fotografiar la ruta.

Ara que he nomenat a Victor i a Jordi. Tinc que ser tio, tio (lo de oncle no em sona gens bé, així que ho pose en castellà). No m'he enganyat al posar-lo 2 vegades, és que el meu germà i Yolanda tenen que ser pares de bessons. Uffffffff, alegria, alegria. I faena, faena.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEE !!!