Avui he finiquitat una setmana canyera d'entrenos. Un volum de quilòmetres prou elevat i ritmes sempre vius. Setmanes d'eixes en les que no saps quin és el dia regeneratiu i còmode. ¿Ha hagut algún dia d'eixos aquesta setmana?.......Crec que no.
Ha segut una setmana d'eixes en que algun dia t'arriba l'home de la maça i et fa pensar que no pots en tot lo que estàs fent. Però quan arriba eixe dia, hi ha que esquivar a aquest maleït homenet, sobreposar-se, recuperar-se i continuar en la feina. S'afluixa un poc el pistó i a l'endemà com a nou.
A mi aquest dia em va arribar el dissabte. Després d'haver completat 4 dies d'entrenos més que bons per a mi, el dissabte va ser un dia de sensacions horribles, tant musculars com cardiovasculars. Les cames costa amunt van dir que no volien anar. I a unes pulsacions on tinc que anar còmode, anava "ofegat com una rata". Menys mal que per pla encara vaig funcionar a un ritme decent. Però bé, vaig afluixar el pistó, vaig completar l'entreno i avui ja he rodat en unes sensacions millors.
Bé, aquestos han segut els últims 3 entrenos fets:
DIVENDRES 07/01/11:
1h04'36" running en progressió, acabant a tope. 134 ppm de mitja i 159 de màx.
Pistes d'atletisme Gaetà Huguet.
Bon entreno on al final he acabat apretat apretat. Però content, ja que he començat el progressiu a un ritme de 4'10", i quilòmetre a quilòmetre he anat incrementant el ritme, fins acabar l'últim km. a 3'23", en unes ganes de parar-me enormes.
DISSABTE 08/01/11:
1h29'17" running, fent colines. 120 ppm de mitja i 148 de màx.
Ruta: escalfament per el camí vell de Castelló i colines a la pista del Pou del Guardia.
Entrenament per a oblidar. Però hora i mitja d'entreno a la saca i després a esmorçar amb Cristian al Ramón, en una bona tertúlia amb gent que hi havia allí esmorçant.
DIUMENGE 09/01/11:
1h43'06" running per muntanya. 14 km. i 750 m+ a una mitja de 130 ppm i en una màxima de 146.
Ruta: hem deixat els cotxes a l'entrador del Pou de la Riba i per una senda que va per les llomes que es queden a l'esquerra de la carretera, hem arribat fins al Coll del Vidre. Després, per els tallafocs que hi han a l'esquerra del Coll del Vidre hem anat a buscar el control de la cursa de la Nevera, fent monte a través a l'últim tram. I ja per el circuit de la cursa de la Nevera, hem baixat fins al Pou de la Riba, i per la pista formigonada, una altra vegada fins als cotxes.
La primera part d'aquesta ruta és prou canyera, ja que quan hem arribat al Coll del Vidre tan sols portàvem 5 km. i ja haviem acumulat un desnivell positiu de 540 m+. Des de l'inici fins ací, només hi han un descanset i és ben curt. La resta, tot de remar costa amunt. Bon circuit per a entrenar pujades llargues a ritme.
I la resta de desnivell s'acumula en els 2 tallafocs que hi han després de creuar la carretera, ja que després el terreny és tot costa avall.
Avui hem segut una catarba de gent. Jo que em pensava que en seriem 6 ó 7 i n'hem acabat sent el doble. A més, hi havien cares noves al grup, que poc a poc va creixent.
Ara toca una setmaneta de baixada de pistó, per a competir el pròxim diumenge a la IV Cursa de Tombatossals. Com que estic en època d'acumulació, lo de les sensacions i el resultat serà una loteria. Així que eixirem a fer-lo lo millor possible, retrobant unes sensacions de competició que no experimente des del mes d'agost, quan vaig fer la cursa de Vistabella. 5 mesos és massa temps sense competir, però la lessió ha portat això.
Abans, el dimarts em faré una prova d'esforç. Això sí que em dona mandra. Però fer-ne un parell per temporada, és més que recomanable. Així que, a patir toca.
Salut i muntanya
ATOPEEEEEEEEEE !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario