Vaig a contar una cosa que em va passar a l'endemà de la Volta a Peu al Castell, després del pregó.
Estava amb els meus amics i se m'arrima un (que damunt és familia meua) i en una risa irònica i un to de burla em diu: "ahir vas patir, vas acabar molt mal, ¿no?". I la contestació espontànea que em va eixir sense pensar-ho va ser: "en esta vida el que no pateix no aconsegueix rés". ¡Ni que haguera entrat zombi o arrastrant-me com un sarbatxo, tú!
Em va "molestar" el to i la situació, no el contingut. Tampoc és que em molestara, però pareix mentira que hi hagen persones així. Jo la meua cursa la comente i la valore en la meua gent (que sí que valora lo que faig) i en la gent que com jo viu aquest món. I el altres em donen exactament igual. Però m'abellia contar açò.
Els únics que no van patir a la cursa van ser els 3 morets que van quedar primers. Perquè com que no hi havia prou caragols a repartir, i van molt sobrats, van fer lo justet per a guanyar i prou, ja que la marca que van fer és molt discreta per al nivell que tenen.
La resta de gent, tots vam patir més o menys, a excepció d'algú que isquera sols a rodar. Quan un corre a tope, i esta cursa és de les de córrer fort des del minut 1, hi ha un desgast físic i mental important. Jo per supost que vaig patir, perquè ho vaig donar tot, i si no vaig córrer mes ràpid va ser perquè no vaig poder. Però ha hagut vegades com el día de la cursa de Vistabella que he patit molt més. Ara bé, este tipus de patiment, si les coses ixen bé com el dissabte, és tant gratificant que no importa tornar a patir una i mil vegades.
Així que, ¡VIVA EL PATIMENT!
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
4 comentarios:
Yeaaaa¡¡¡
Pareix mentira que encara t'afecten eixos comentaris. Deus d'estar acostumat a ells. Estic convençut que la persona que t'ho va dir no va còrrer, ni eixe día ni cap.
La gent que no fa deport (em referisc a còrrer) no sap el que suposa eixir a fer una cursa de quasi 9 km a tot el que et done el cos, siga 30', 35' o 40'. En qualssevol cursa tens que patir per a fer una bona marca (personal, evidentment).
El més important es que tú estigueres satisfet del teu rendiment, i estic convençut que la teva gent et va felicitar per els resultats que estas obtenint.
A seguir així, PATINT, i disfrutant al mateix temps.
KKU.
envidia cochina es lo que tienen algunos tu ni caso
Vicent...espere que a aquestes altures no t'afecten eixos comentaris.
Jo personalment, no se lo que supose eixe patiment, pero valore el vostre esforç i admire la força que teniu, aixi que, pensa que ¡¡Es tot enveja!!
un saludet,
Estela, ja fa molt de temps que no m'afecten. A més el grau de satisafacció que es té quan una cursa t'ix bé supera totes eixes simpleries.
És molt més gratificant saber que hi ha gent que li agrada vóre i que s'alegra de lo que fem.
Salut i muntanya.
Publicar un comentario