DE LA MiM A LA FREDES-PAÜLS, PASSANT PER VALL D'ALBA.

Bé, ja és hora de tornar a actualitzar el blog, sino perdré (espere que no) a tots els seguidors, després de més de 2 mesos d'inactivitat bloggera.

La setmana després de la MiM, va ser de merescut descans i de no fer quasi rés, més que un rodatge suavet a peu d'uns 40' i una tirada en bici de carretera d'unes 2 horetes. I com deia en l'entrada anterior, vam eixir de festa a Atzeneta, a les Festes de la Joventut.

Després van vindre un parell de setmanes de tornada progressiva als entrenaments i el dia 5 de juny, li vam llevar la carbonilla al cos en una cursa totalment contrària a la MiM, la Cursa per Muntanya de Vall d'Alba. Si la MiM és una cursa de ritme mitjà i còmode, aquesta és una cursa d'anar des del primer minut "traent el fetge per la boca". Jo vaig voler arriscar i vaig intentar no despegar-me massa de Juanito i Alfonso Granell, que prompte es van posar a dominar la cursa. Vaig ocupar fins al minut 30-35 la tercera posició, però d'ací fins a meta el meu ritme va decaure i em va passar davant un corredor. Em vaig passar  de voltes al principi i ho vaig pagar al final. Però eixint com vaig eixir (açò no ho faig quasi mai), era conscient de lo que em podia passar en l'última part de la cursa. Al final vaig quedar 4t de la general i 1er local.

I tres setmanes després de Vall d'Alba, es a dir, el dissabte 26 de juny, vaig tornar a les curses que m'agraden. Vaig fer la Fredes-Paüls, de 48 km. i uns 1500 m+. Aquesta és una cursa diferent, i això sempre motiva. És diferent per varios motius. La cursa comença a les 6 de la vesprada, en lo que vas de cara a la nit. Trancorre per el sender GR-7, i aquestes son les senyals que s'han de seguir. En cinta de plàstic, només estan marcats els punts més conflictius. A la resta del circuit, has d'estar pendent de les senyals de GR.
Només va començar la cursa, es va formar un grupet de 4 corredors. Als 10' de cursa, Kiko Martí, que va acabar guanyant, va pegar un tironet. Vaig intentar seguir-lo, però com que em traia de punt, vaig tornar al meu ritme. Quan vam començar a pujar, vaig vóre que els altres 2 es quedàven. Com que no coneixia el terreny i no estava marcat, primer vaig dubtar de si mantindre el meu ritme o quedar-me amb ells. Però qué collons, havia anat a fer-ho bé, així que al meu ritme.


Un poc abans del control del Refugi Caro, em va passar un corredor. Però quan vaig arribar al control, el vaig vóre molt relaxat, bebent aigua i parlant en més gent. Jo vaig passar el control, vaig entrar al refugi a carregar el botellí d'aigua i vaig sortir del control abans que ell. I ja no vaig abandornar la segona posició.

A falta de 8 quilòmetres per acabar la cursa, estava lo millor. Una baixada de 4 km. per senda tècnica i en 700 i pico m+ de desnivell. I damunt començava a fer-se de nit, en lo que al poc de començar la baixada ja vaig tindre que enxufar el frontal. Vaig fer una baixada a un ritme prou elevat, arriscant ja que abans de començar la baixada, vaig vóre que el meu perseguidor venia un parell de minuts darrere de mi, així que tocava apretar. Després d'aquestos 4 km. vaig arribar a una pista des de la que es veia el poble. Vaig apagar el frontal per a que el meu perseguidor no puguera tindre referència meua. Costava ja mantindre el ritme, i és que la baixada havia passat factura. El poble pareixia que estava cada vegada més lluny. A més anava prou deshidratat i en algun punt em van agafar tentacions de posar-me a caminar. Però no podia ser, hi havia que aguantar. I així, quasi a les 22:30 de la nit, en 4h27' vaig entrar a meta, en segona posició i molt content i satisfet de la cursa.

Al voltant d'una hora més tard que jo, van entrar a meta els meus company Betoret i Xari, que va guanyar en categoria femenina. Poc a poc, van anar arribant la resta de comanys que haviem pujat a córrer. Cap a la 1:30 de la matinada ja estàvem tots en meta. Ens quedava ara el viatge de tornada a casa, que a eixes hores i cansats, es va fer pesat. Però bé, va meréixer la pena.

De totes maneres, les sensacions no eren com les del día de la MiM, per varios motius. Aquesta cursa no l'havia preparada tant bé com aquella, la motivació no era la mateixa i a més, eixa setmana havia segut la meua primera setmana d'anar a repartir, en lo que no estava lo suficientment descansat.

La baixada "xunga" em va passar factura, ja que vaig tindre unes agulletes que no recorde haver tingut mai, i en les quals vaig conviure fins el dimecres de la setmana següent.

Deixe uns enllaços en fotos i la classificaició.

FOTOS JUANMA
FOTOS RAUL
FOTOS ORGANITZACIÓ
CLASSIFICACIÓ

Per a una pròxima entrada (que segurament no serà la següent), una crònica de les meues de la Monte Perdido Extrem Non-Stop, que vam fer el passat 17 de juliol.

I també dir, que ja tinc pròxim i últim objectiu principal per a aquesta temporada i al que ja fa unes quantes setmanes que estic inscrit. Serà el cap de setmana del 2 i 3 d'Octubre en la Cavalls del Vent, cursa de 84,54 km. i 6.098 m+ de desnivell, al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!