Bé, 5 setmanes més de molta feina i sense escriure rés ací. La temporada alta ja s'ha acabat i per fi arriba la tranquilitat. A veure si a partir d'ara, hi ha temps de fer les coses amb més calma.
La setmana passada ja va ser un poc més pausada. Però les 2 últimes d'agost van ser molt canyeres. Si juntem la feina, 2 setmanes de festes, dormir poc, entrenar, ...... fem un cóctel que em va deixar fundit, en poques ganes de rés que no fóra dormir i descansar. Ara bé, una vegada més, puc demostrar que si un vol, en sacrifici, pot arribar a tot. "Esperit Ultra" (o ultracabut, jejejejeje).
El passat dissabte, vaig debutar en una carrera amb la bici de carretera. Va ser a Orpesa. Una marcha de 111 km. i 1.353 mD+ segons les dades del meu Garmin. I el resultat va ser més que satisfactori per a mi. Vaig quedar el 15 de la general, a poc més de 2 minuts del guanyador. Quan vaig veure la classificació, quasi que ni m'ho creia. Em feia falta sentir-me així de content després de tant de temps sense competir.
Les intencions eren fer un entreno de qualitat, canyero, fer algo nou i disfrutar. I ho vaig aconseguir. M'ho vaig passar molt bé. A més, com em donava igual quedar el 15 que el 150, reventar que acabar en força, i l'experiència d'anar en pelotó era nula, em vaig clavar en totes les trifurques, vaig donar relleus i inclús em vaig posar en varies ocasions a tirar del pelotó. Supose que les circunstàncies de la marxa ho van permetre.
Per altra banda, això em va fer gastar unes forces innecessàries que després hagueren anat d'allò més bé per a les últimes rampes, que van ser duríssimes.
Abans de la cursa vaig veure a Nacho, de Cabanes. Em va donar un parell de consells que em van servir de molt. El primer va ser aprofitar els primers 10 quilòmetres neutralitzats de la carrera per a arrimar-me a la part de davant del pelotó, ja que una vegada es va acabar la neutralització, va ser fàcil agafar un bon grup on anar còmode. I el segon consell va ser que anara amb molt de compte una vegada haguera coronat totes les rampes que hi han després del port, ja de baixada cap a la meta a Orpesa, ja que hi havia un parell de curves molt perilloses. I vaja que si tenia raó. En una d'elles jo vaig pegar una bona derrapada, i el que venia darrere de mi, després a meta em va dir que va caure.
La carrera (marxa) va ser "rara". Per lo vist a les marches cicloturistes (jo d'açò no sabia rés), a pesar d'estar vigilades per la Guardia Civil de Tràfic i per multitud de voluntaris, s'han de respectar les normes de circulació. I entre els primers i els últims no volen que hi haja massa diferència de temps. I Tràfic mana de parar la marxa quan influeixen aquestos 2 factors.
A nosaltres ens van neutralitzar 3 vegades. Cada vegada que haviem agafat un "calentó", ale, el guardia de turno parant la carrera. Va haver gent, que cabrejats amb açò es van arracar el dorsal i van abandonar la marxa.
La primera i la que més ràbia va donar, va ser a Cabanes. Pujant per la carretera de la Ribera, vaig agafar el primer calentó del dia, passant a prou gent i arribant a un grupet on creia que estava el meu ritme. I va ser arribar a Cabanes i tota la feina a fer la mà.
Pujant de Benlloch a la Serra, ningú va moure fitxa, ja que no valia la pena tornar-se a calentar per a que ens pararen al coronar el port.
Baixant dels Rosildos cap avall, es va tornar a animar la cosa, en un ritme alt de rodatge. La veritat és que canvia molt d'anar sempre sol, a anar dins d'un "paquet", com diuen els ciclistes. Anant sol és impensable mantindre una velocitat alta de rodatge, i dins del grup això es fa sense costar quasi esforç.
I quan vam arribar a Vilafamés, altra vegada neutralització.
De cara a Vall d'Alba, es va tornar animar el ritme, però arribant a Cabanes, un dels jutges de la cursa ja ens va dir, que afluixàrem un poc que en breu haviem de tornar a parar. El vam convéncer per a que ens parara baixant per la carretera de Les Santes, just a la font de Miravet, i així podiem aprofitar per a omplir els botellins.
I ja a partir d'ací, la carrera ja estava oberta a tot. Els últims 20 quilòmetres ja van ser de "fuego". M'ho vaig passar bé. Vaig respondre a 3 atacs que van haver abans d'entrar al tram urbà. Vaig aguantar bé el ritme endimoniat que portàvem entrant a Orpesa, per dalt de Marina d'Or, on vam anar enxufats a 45/50 km/h entre rotonda i rotonda. Vaig respondre bé als estirons que es fan després d'aquestes. I una vegada vam arribar al port, vaig començar a fer feina. Ací vaig passar a molts corredors. Hi ha una primera rampa molt dura de mig quilòmetre, en algunes pendents de més del 20%. Un descanset. Una altra rampa igual de dura que la primera. Un altre descans i ja l'última rampa, un poc més llarga que les anteriors però no tan canyera. I la baixada a meta molt perillosa. Una carretera estreta, asfalt dolent en alguns trams i curves perilloses.
Del port a meta només em va passar un corredor, que em va esprintar a la recta de meta i em va traure un parell de segons.
La bici amb la que vaig córrer no va ser la meua, va ser aquesta de la foto de baix. Mala diferència entre esta i el meu ferro.
¿Qué haguera passat si haguera fet la carrera amb la meua bici?
Les dades del Garmin (sense comptar les neutralitzacions):
Temps: 3h35'54". 110,88 km. i 1.353 mD+, a una mitja de 30,8 km/h. 128 ppm de mitja i 158 de màx.
Classificat el 15 de la general. Vam acabar 115 de 138 inscrits.
CLASSIFICACIÓ
Ara el pròxim diumenge, la BTT 3 Termes. A veure si les sensacions són bones i tinc cames per a disfrutar i fer una bona cursa.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
El passat dissabte, vaig debutar en una carrera amb la bici de carretera. Va ser a Orpesa. Una marcha de 111 km. i 1.353 mD+ segons les dades del meu Garmin. I el resultat va ser més que satisfactori per a mi. Vaig quedar el 15 de la general, a poc més de 2 minuts del guanyador. Quan vaig veure la classificació, quasi que ni m'ho creia. Em feia falta sentir-me així de content després de tant de temps sense competir.
Les intencions eren fer un entreno de qualitat, canyero, fer algo nou i disfrutar. I ho vaig aconseguir. M'ho vaig passar molt bé. A més, com em donava igual quedar el 15 que el 150, reventar que acabar en força, i l'experiència d'anar en pelotó era nula, em vaig clavar en totes les trifurques, vaig donar relleus i inclús em vaig posar en varies ocasions a tirar del pelotó. Supose que les circunstàncies de la marxa ho van permetre.
Per altra banda, això em va fer gastar unes forces innecessàries que després hagueren anat d'allò més bé per a les últimes rampes, que van ser duríssimes.
Abans de la cursa vaig veure a Nacho, de Cabanes. Em va donar un parell de consells que em van servir de molt. El primer va ser aprofitar els primers 10 quilòmetres neutralitzats de la carrera per a arrimar-me a la part de davant del pelotó, ja que una vegada es va acabar la neutralització, va ser fàcil agafar un bon grup on anar còmode. I el segon consell va ser que anara amb molt de compte una vegada haguera coronat totes les rampes que hi han després del port, ja de baixada cap a la meta a Orpesa, ja que hi havia un parell de curves molt perilloses. I vaja que si tenia raó. En una d'elles jo vaig pegar una bona derrapada, i el que venia darrere de mi, després a meta em va dir que va caure.
La carrera (marxa) va ser "rara". Per lo vist a les marches cicloturistes (jo d'açò no sabia rés), a pesar d'estar vigilades per la Guardia Civil de Tràfic i per multitud de voluntaris, s'han de respectar les normes de circulació. I entre els primers i els últims no volen que hi haja massa diferència de temps. I Tràfic mana de parar la marxa quan influeixen aquestos 2 factors.
A nosaltres ens van neutralitzar 3 vegades. Cada vegada que haviem agafat un "calentó", ale, el guardia de turno parant la carrera. Va haver gent, que cabrejats amb açò es van arracar el dorsal i van abandonar la marxa.
La primera i la que més ràbia va donar, va ser a Cabanes. Pujant per la carretera de la Ribera, vaig agafar el primer calentó del dia, passant a prou gent i arribant a un grupet on creia que estava el meu ritme. I va ser arribar a Cabanes i tota la feina a fer la mà.
Pujant de Benlloch a la Serra, ningú va moure fitxa, ja que no valia la pena tornar-se a calentar per a que ens pararen al coronar el port.
Baixant dels Rosildos cap avall, es va tornar a animar la cosa, en un ritme alt de rodatge. La veritat és que canvia molt d'anar sempre sol, a anar dins d'un "paquet", com diuen els ciclistes. Anant sol és impensable mantindre una velocitat alta de rodatge, i dins del grup això es fa sense costar quasi esforç.
I quan vam arribar a Vilafamés, altra vegada neutralització.
De cara a Vall d'Alba, es va tornar animar el ritme, però arribant a Cabanes, un dels jutges de la cursa ja ens va dir, que afluixàrem un poc que en breu haviem de tornar a parar. El vam convéncer per a que ens parara baixant per la carretera de Les Santes, just a la font de Miravet, i així podiem aprofitar per a omplir els botellins.
I ja a partir d'ací, la carrera ja estava oberta a tot. Els últims 20 quilòmetres ja van ser de "fuego". M'ho vaig passar bé. Vaig respondre a 3 atacs que van haver abans d'entrar al tram urbà. Vaig aguantar bé el ritme endimoniat que portàvem entrant a Orpesa, per dalt de Marina d'Or, on vam anar enxufats a 45/50 km/h entre rotonda i rotonda. Vaig respondre bé als estirons que es fan després d'aquestes. I una vegada vam arribar al port, vaig començar a fer feina. Ací vaig passar a molts corredors. Hi ha una primera rampa molt dura de mig quilòmetre, en algunes pendents de més del 20%. Un descanset. Una altra rampa igual de dura que la primera. Un altre descans i ja l'última rampa, un poc més llarga que les anteriors però no tan canyera. I la baixada a meta molt perillosa. Una carretera estreta, asfalt dolent en alguns trams i curves perilloses.
Del port a meta només em va passar un corredor, que em va esprintar a la recta de meta i em va traure un parell de segons.
La bici amb la que vaig córrer no va ser la meua, va ser aquesta de la foto de baix. Mala diferència entre esta i el meu ferro.
¿Qué haguera passat si haguera fet la carrera amb la meua bici?
Les dades del Garmin (sense comptar les neutralitzacions):
Temps: 3h35'54". 110,88 km. i 1.353 mD+, a una mitja de 30,8 km/h. 128 ppm de mitja i 158 de màx.
Classificat el 15 de la general. Vam acabar 115 de 138 inscrits.
CLASSIFICACIÓ
Ara el pròxim diumenge, la BTT 3 Termes. A veure si les sensacions són bones i tinc cames per a disfrutar i fer una bona cursa.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
2 comentarios:
Molt bé Vicent, si no és pot a peu sobrerodes, la qüestió és fer algo i tu com sempre dels davanters.
Espere que en BTT vatge tot molt bé, i ves esplai baixant que eres un poc torpe.
A vore si promte el turmell et deixe tornar a les curses de muntanya.
Gracies Cristóbal. Males ganes no tinc de rodar per muntanya !!!!!
Publicar un comentario