lunes, 8 de agosto de 2011

DESASTRE DE SETMANA

Aquesta ha segut una setmana de molta feina, de massa complicacions, massa imprevistos i massa embolics. Una d'eixes per a oblidar, però que supose que en algun aspecte et fa fort.

La setmana d'entrenos començava el dimarts, després d'haver competit el diumenge, i en un entreno que no tocava. Però bé, de tant en tant no está de més fer algo que saps que ho hauries d'haver fet. ¿La conseqüència? Acabar algo fundit, però com que el dimecres tenia descans, tampoc passava rés.

Però el dimecres per la vesprada, vaig començar a notar-me malalt. Per la nit ja tenia febra, mal de cap i mal de panxa. Virus al canto. I com que estem en temporada alta de feina, el dijous a repartir malalt i damunt sense provar rés sòlid en tot el dia.

El divendres ja millor, vaig fer el meu primer rodatge per muntanya des de Zegama. Sols van ser 40' en unes sensacions rares. Molèsties en quaranta llocs, menys al turmell. Així que aquest mes d'agost hi haurà que anar retornant a córrer, poc a poc a veure que passa. Pressa no en tinc, però ara ja començe a tindre la sensació de que estic perdent el temps i la forma, a pesar dels bons entrenos amb la bici.

M'havia marcat un objectiu a llarg plaç per al mes de desembre, però segons com em note quan comence a fer treball de qualitat, doncs prendré la decisió de continuar amb ell o de deixar-lo passar per a una altra ocasió.

El dissabte va ser un dia prou intens, treballant fins a les 3 de la vesprada. Sense dinar, en la solana que queia,  vaig agafar la BTT i me'n vaig anar a entrenar. O eixia a eixa hora o no podia eixir. Les sensacions van ser, a més d'estar cansat, de no estar encara recuperat del tot del virus. Però bé, treball fet i au !!! A més m'ho vaig passar bé en els trams de trialeres que vaig fer.

I el diumenge va ser un altre dia de no parar. Alçar-se a les 5:30 del matí havent dormint poc més de 3 hores i totalment fundit, en la sensació que no pot tirar endavant. I en tot el dia ja ni siesta ni relax. ¿L'entrenament? A la merda l'entrenament. Per la vesprada dedicació per complet a la familia, que aquesta temporada en la feina que tinc, ben poc em veuen el pel. 

Esperem que aquesta setmana siga un poc millor, encara que ja comença amb son retrasada i amb cansament.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!

2 comentarios:

Cristóbal dijo...

Hola Vicent:
Paciència Vicent,poc a poc tornarà tot a la seua normalitat, encara que quan estas parat per una lesió pareix que no passen els dies.
Anims i a vore si quedem un dia ara que estas tornant a córrer.

VicentP dijo...

A festes si vols farem una eixideta, però tindrà que ser per la vesprada, que jo per el matí treballe.