CONCENTRACIÓ ATZENETA

Com deia en una de les anteriors entrades, el cap de setmana del 22, 23 i 24 de gener vam estar de concentració amb el grup que entrenem en Lluís.

Vam estar al mas de Ramón Peris, company nostre d'entrenament des de l'any passat. El mas està al terme de Les Useres, però molt prop dels Ibarsos. A Ramón, fa uns quants anys que el conec, ja que va ser el primer fisio (té una clínica, la Clínicia Fisios a Borriana) on vaig anar. Per aquell temps m'entrenava Miguel Andrés, que estava de preparador físic a l'equip de futbol-sala Platges de Castelló. I Ramón era el fisio de l'equip. I la primera vegada que em vaig lessionar, d'una sobrecàrrega al tibial, Miguel em va enviar a la clínica de Ramón. Ramón és per a mi una barretja de fisio, gurú, bruixot, .... és un gran fisio i millor persona. Estar en ell em trasmet una tranquilitat que poques persones donen. Encara me'n recorde que quan li contava a Ramón els entrenos que Miguel em manava, em deia que estàvem locos, que no sabia com es podia aguantar això. I ara, ell està igual de loco que jo, ja que damunt les curses que més li agraden són els ultratrails.

Tornem a la concentració. Ha segut la més nombrosa de totes en les que he estat. L'ambient viscut ha segut fenomenal, i això que hi havia gent del grup en els que era la primera vegada que coincidiem. Al mas de Ramón hem estat de meravella. I l'organització ha segut perfecta. Hem aprés que no fa falta gran història per a montar una bona concentració. Lo important és estar ben avinguts, i ho estem de sobres, ja que alguns de nosaltres portem tant de temps junts que hem passat de ser companys d'entrenament a grans amics.

La concentració va començar el divendres per la nit. Vam quedar ja per a sopar i dormir al mas.

Els entrenaments els hem fet per Atzeneta i Benafigos. El dissabte per el matí, després de desdejunar vam agafar els cotxes i vam pujar a Atzeneta. La primera sessió d'entrenament era un rodatge de entre 2h30' i 3h. Ens vam dividir en dos grups. Els primers anàven en Juan i van fer tot el circuit de la Pujada a la Nevera. I la resta anàven en mi. Nosaltres vam rodar també per el mateix circuit, però al arribar on està el primer control de la cursa, ja ens vam desviar direcció a Atzeneta. I abans d'arribar al poble, vam tirar direcció al Gorg per anar a buscar l'assegador de la Font del Roure i acabar la rodada per la pista de baix del Bovalar.

Després d'entrenar, dutxeta i estiraments al mas i al Casa Ramón a Atzeneta a dinar, on a més dels que estàvem de concentració, també van vindre Viky, Mònica, Maite i Michel. Quin bon ambient i quines bones amistats !!

I per la vesprada, la segona sessió. Aquesta va ser una sessió més curta però més intensa que la del matí. El treball va consistir en pujar el tallafocs del Bovalar caminant, treballant l'amplitud de zancada i baixar per la pista ràpid, entrenant el treball en exèntric.

Al acabar d'entrenar, vam anar a replegar pa d'Atzeneta que ma mare ens havia comprat, unes botelles de vi i una caixa de cervesa al meu magatzem (no penseu que som uns borratxins, que n'érem molts) i vam tornar a baixar cap al mas. Una bona dutxa calenteta i una bona sessió d'estiraments i lo millor de tot. La tertúlia i la convivència davant del foc, en una cerveseta i uns tallets de pernil i formatge. Ah, i rosquilletes de Pastor que va portar Marta. Aquest va ser un dels millors moments de la concentració, i és que l'ambient de grup, el que cadascú conte les seues experiències, els dubtes que algú té, alguna cursa mítica que algú ha fet, consells, ... tot açò és de lo més positiu que es trau d'un cap de setmana així. El treball en grup motiva molt.

El sopar el vam preparar nosaltres al mas. Betoret va portar un corder ja estroçadet, així que només ens va caldre fer unes bones brases i fer la torrada. Va estar genial. Bon menjar, bon vinet, bona companyia i les converses quasi totes al voltant de lo mateix, les curses de muntanya. ¿Qué més es pot demanar?

I el diumenge vam fer la ruta més xula de totes. Tans sols la coneixiem Juanito i jo, i la veritat és que la resta del grup es van quedar sorpresos de que tan prop tinguem el terreny que vam tocar. Vam pujar en cotxes fins una ermita que es diu l'Ortisella i que està a Benafigos. El paratge en si ja és bonic. I la ruta que vam fer va ser Ortisella-Penyacalva-Ortisella. La ruta comença per pista, però prompte s'agafe una senda que baixa fins al Riu Monlleó. Es creua el riu i s'agafa un PR tot de pujada, sense descans i 100% senda. Aquest tram de algo més de 500 m+ i hi han unes vistes del riu espectaculars. Una vegada pujada aquesta senda, s'agafa una pista que va direcció a Culla, i quan arribes a una paret serrada, d'on es veu Culla, es té que trencar per la pista de l'esquerra, a buscar uns masos. Un poc més avant d'estos masos, hi ha una senyal vertical de PR. De les opcions que hi han, vam anar una altra vegada al Riu Monlleó per una senda molt xula i de molt bon xafar, perfecta per a baixar ràpid i fent un bon treball exèntric. Una vegada al riu, vam anar uns 10' per dins d'ell i vam tornar a agafar de tornada la senda i pista del principi fins a l'Ortisella. Allí, vam haver uns quants que vam fer un bany d'aigua freda per a les cames. Ja feia temps que no ho feia. Açò és dur d'aguatar, però et deixa les cames com a noves.

Després del rotatge, vam tornar al mas a dutxar-nos i vam pujar a dinar al Casa Ramón. Vam fer un dinar llarg i després ja a replegar els trastos, a netejar el mas entre tots i cadascú a sa casa. E lcap de setmana, com sempre que hem fet una activitat d'aquestes, s'acaba fent curt.

Aquestes concentracions sempre són molt profitoses, des del punt de vista d'entrenaments, ja que es tracta de fer i assimilar un volum de treball que normalment no es fa la resta de caps de setmana, i sobretot des del punt de vista de la motivació que dona conviure uns dies en grup.

Ens hem quedat en ganes i en farem més.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!