ANY NOU, SENDA NOVA.

Bé, ja ha passat més d'un més des de que començà aquest any 2010.

Fa massa temps que costa trobar eixe moment de tranquilitat per a poder seguir el ritme d'una o dos entrades setmanals que venia fent al blog. Sempre hi han excuses que no cal ni val la pena donar. Així que a vóre si aquest és el moment definitiu que fa que açò torne a arrancar.

Inauguraré l'any en una senda nova que vaig fer el dijous 14 de gener i que vaig repetir a la setmana següent. Es diu la "senda del ròbol", està a Benafigos i baixa fins al riu Monlleó. El ròbol (no sé si s'escriu així ja que no ho he trobat al diccionari) és l'arbre que li dona nom a la senda. Ni han molt pocs i en aquest zona en podem trobar dos o tres. Tinc que dir que jo ni els vaig vóre ni els conec.

La ruta comença des de les cases que hi han a les afores de Benafigos, ja a la carretera que va cap al Coll del Vidre. Jo vaig deixar el cotxe a una era al costat de la carretera. Després vaig agafar la pista que va per baix del masos. Al cap d'uns 10' (ritme d'entrenament suau) s'arriba a un encreuament. Es té que tirar cap a l'esquerra. En menys de 5' arribem a un pou de pedra seca que hi ha a la dreta de la pista, i just a l'esquerra hi ha un molló (que apenes es veia i que vaig reconstruir) que ens indica el començament de la senda (ací el primer día em vaig enganyar i vaig seguir la pista fins que es va acabar i em va tocar recular, trobant a la tornada el molló).

Tinc que dir que la senda em va paréixer espectacular. Per a ser una senda molt poc transitada està prou neta i es molt fàcil de seguir. Primer vas perdent desnivell poc a poc, però una vegada et poses per dins del bosc, es comença a baixar ràpid, fent moltes curves, fins que arribes a un mas. Aquest és l'únic punt on hi ha un poc de confusió. Tenim que arribar fins al mas i mirar cap a la dreta, on vorem un mollonet que ens indica per on continua la senda. Aquesta senda ens porta a una pista que arriba fins al Riu Monlleó.

Una vegada baix al riu, vaig tirar un poc cap avall, fins a trobar una pista que diuen que és molt molt empinada, i que porta cap a Culla. Almenys l'inici de la pista sí que és empinat de veritat. La gent la coneix com "la pista del BMR", perquè fa molts anys un grup de soldats que anàven en un d'aquestos vehicles militars, va caure per un barranc molt fondo. En l'accident  es vam matar tots i el BMR es va quedar allà baix al barranc.

Una vegada trobada la pista, vaig pegar mitja volta i per la mateixa ruta vaig fer cap al cotxe. La senda del ròbol em va costar 25' de pujar, tot el temps cap amunt i en una pendent prou contínua. Té quasi 400 m+ de desnivell. Molt bona senda per a entrenar pujades a ritme constant.

FOTOS

Bé, ja està el 2010 inaugurat. I ara mateix tinc molt de material per a noves entrades, ja que els dos caps de setmana passats he esta de concentració (el primer a Atzeneta en el grup de gent, o millor dit amics, que estem entrenant en Lluís, el nostre entrenador ;  i el cap de setmana passat vaig estar en el meu equip, que enguany canvia de patrocinador i passa a dir-se Running Team Tragoworld, a La Granja de San Ildefonso (Segovia). També demà comença la Lliga FEMECV a Crevillent, on Juanito lluitarà per els primers llocs, ja que el tio està finet finet.

I avui hem tornat a fer una sessió de colines finlandeses a Atzeneta. Lo millor de tot ha segut que Ivan, ja recuperat dels greus problemes de salut que ha patit, ha tornat a entrenar en nosaltres. Ara apoc a poc, i d'ací a no rés ja tornarà a estar en plena forma. Hem entrenat Ivan, Jose, Sergio (company nou de Borriol) i jo. Poc a poc el grupet de les "aules loques corredores" es va reagrupant, ja que entre malalts, lessionats i malfainers, una bona temporada ens havien deixat sols a Juanito i a mi. Per supost després d'entrenar hem esmorçat al Casa Ramón.

Salut i muntanya.