martes, 27 de octubre de 2009

ENTRENAMENT DEL CAP DE SETMANA

Aquest ha segut un cap de setmana ben complet, en quant a entrenament. El dissabte per el matí, vaig tornar a fer una eixida en bici de carretera. Des de la cursa de BTT del 27 de setembre no había tornat a tocar la bici, i la veritat és que ja tenia ganes.

La ruta, encara que en bici de carretera, com que soc animal de monte i em tira massa tot lo que hi han des d'Atzeneta cap amunt, va ser cap a la muntanya. Eixida des de Vall d'Alba cap a Atzeneta, Coll del Vidre, La Xaparra, Xodos, Atzeneta i a Vall d'Alba una altra vegada. Ritme suau, 2h50', 69,5 km., a 24,4 km/h de mitja, 130 pulsacions de mitja i 150 de màxima. L'oratge molt bo, llevat de que bufava l'aire i molestava prou, va fer calor i es podía anar perfectament en equipació d'estiu. Menys mal, perquè en el costipat que porte (el segon en 3 setmanes) només m'haguera faltat passar fred.

Vaig acabar el rodatge en molt bones sensacions, a més en la impressió de que el ritme havia segut el correcte, ni menys ni més. No havia pujat encara el Coll del Vidre, ja que les vegades que aquest estiu he pujat cap amunt, sempre ho he fet per Benafigos. I em va quedar l'impresió de que Benafigos és més dur que El Vidre. Ara bé, les rampes més dures estan al tram entre la Xaparra i Xodos. Allí el Polar em va marcar 2 trams en pendent del 21%. Uff.

I ahir diumenge, tocava rodatge a peu per muntanya. Havíem quedat a La Pobla, però finalment vam anar en cotxe fins a Les Santes i vam eixir des d'allí. La pujada la vam fer per la pista. Jo la vaig fer en el meu cosí Javier, que ahir es va afegir a la rodada. A nosaltres, a un ritme suau-mig (per a mi, ja que segurament per a Javier que està fort com un bou, va ser un ritme suau) ens va costar 40', fent en eixe tram de pujada 465 m+. No està mal. Bona pista per a acumular desnivell, a més hi han rampes molt molt dures.

Una vegada allí dalt ens vam reagrupar tots i vam continuar la rodada de cara a la pista que va cap al Coll de la Mola. Allí vam recular i vam anar cap a les antenes, on acabava la Cronoescalada al Bartolo, que es celebrava ahir. Alguns del grup, que no podien quedar-se, se'n van anar cap a baix, i els altres ens vam quedar allí per a vore la part final de la crono, el tram que puja des de La Font de Sant Josep fins a les antenes, tram de 1,3 km. i 370 m+, el que nosaltrem anomenem "la directa".

Vam estar de plantó allí dalt més d'una hora, ja que una organització un poc caòtica no va respetar els horaris d'eixida dels participants, i els millors atletes que eren a qui nosaltres volíem vóre van eixir en quasi una hora de retard. De no ser perquè corria Raúl García i el volíem vore pujar la directa, no haguérem aguantat tant allí dalt. Els tres atletes que millor impressió visual ens van donar des de dalt, van ser els que finalment van completar el podi. Encara que allí dalt i una vegada finalitzada la prova, ningú sabía encara quina era la classificació oficial, ja que l'última catifa transmetía l'arribada dels corredors a l'eixida, i era allí baix on es portava el control de tot.

Finalment, el guanyador va ser el marroquí Abderrahim Ait Ben Chatoui, segon el vasc Ionut Zinca i tercer el segovià Raúl García. Aquestos dos últims van marcar en el parcial de la directa millor marca que Chatoui, però aquest primer, coneixedor del circuit i atleta molt ràpid en proves d'asfalt, va aprofitar la primera part, més favorable per a ell al tindre menys desnivell, per a traure una ventaja que els altres dos ja no li van poder recurtar en la part en més pendent i més muntanyera.

Lo millor de tot va ser vóre pujar al crack Raúl García. Impressionant. Quin poderío, quina força i quina cadència. No perd mai la frecuènica de la zancada, dona igual com siga el terreny d'empinat. No se'l veu mai atrancat ni agarrotat. Dona igual que vaja corrent o caminant, la cadència mai li decau, posa mans als genoll per a fer palanca i ...força cap amunt. ¡Quina passada!

VIDEO RAÚL
Classificació Cronoescalada Bartolo

El mateix dia també es va celebrar a Castelló el 10000 d'asfalt organitzat per 42yPico. El crono del guanyador va ser impresionant, 29:57, es a dir, a una mitja de 3 min/km., espectacular. Dels nostres companys d'entrenament, corría Kike, que per segona setmana consecutiva repetía distància i tornava a baixar de 35'. Es nota que el ritme de 3:30 ja el té assumit. Enhorabona.
D'Atzeneta participaren varios corredors. Diego Marín en un molt bon crono de 35:33, Juanma Velasco 40:38, Joan Campos 40:46, Esteban García 46:29 i Pepe Gil 54:15.

Classificació 10000 de Castelló

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!

2 comentarios:

alejandro dijo...

brau! no amolles. t´haurem de fitxar per al club ciclista que anem a fer al poble, encara no tenim nom però anem eixint, una setmana carretera , una setmana btt. Si vols vindre t´hauràs de lastrar si no t´avorriràs

VicentP dijo...

Poc a poc vaig agafant la forma, encara que fins al febrer no he d'estar bé, si no tot lo que puja molt ràpid baixa més ràpid encara.

A vóre si algún día isc en vosaltres en la bici.

Avui he fet una ruta guapa guapa a peu per el Penyagolosa. Ja l'explicaré al blog.