ESTRENO EN UNA CURSA DE BTT

Avui tenia que haver competit al Fons de La Tardor, però el costipat que arrastre des de mitja setmana cap ací, m'ha deixat fora de combat. Tinc malestar general i molta congestió. Ahir ja no vaig eixir a entrenar. I avui que em pensava que estaria un poc millor, porte la mateixa marxa que ahir. Així que a reposar i a coure bé el costipat.

Com deia en l'entrada del divendres, el passat diumenge 27 de setembre, vaig fer el meu estreno en una cursa de BTT, la I Volta als tres Termes (Vall d'Alba-Benlloch-La Serra). El resultat i l'experiència més que satisfactoris per a mi, i més tenint en compte que la bici és per a mi un complement (que cada día m'agrada més). Des de el 23 d'agost fins al día de la cursa sols havia eixit 7 díes en bici, 4 en la de muntanya i 3 en la de carretera. Les sensacions van ser com les de les curses curtes de muntanya, a tope tota la cursa, en el ganxo sempre posat. Això m'agrada.

La motivació per a mi era intentar entrar entre els 30 primers (de 300 i pico corredors) i quedar el primer local per Vall d'Alba, cosa que a priori no tenia gens fàcil, ja que en corrien dos més que li peguen fort a la bici des de sempre, Santi Quintana, en qui havia entrenat la volta les dos setmanes anteriors, i un altre xic que està casat a Vall d'Alba i del qui no sé el nom.

L'eixida va ser prou suau i més o menys vam anar tots neutralitzats durant el tram de carretera. Però una vegada vam deixar la carretera, la cosa es va posar molt seria. Allò pareixía més bé un sprint de meta que un inici de cursa, cosa que em va pillar totalment per sorpresa (igual que la primera vegada que vaig fer una cursa per muntanya de la Lliga FEMECV, on les eixides són quasi sempre a tope). Damunt jo que a l'inici de cursa sempre vaig un poc romo, van començar a passar-me corredors com si estara parat. Ací deguera anar en el lloc 50 ó 60. També em van passar els altres 2 locals. Però m'ho vaig agafar en paciència i poc a poc vaig anar trobant les bones sensacions i fent feina.

El tram entre Vall d'Alba i Benlloch és molt ràpid. En alguns trams veia als altres 2 locals, però remava i remava i encara que no m'agafàven més distància, jo tampoc podía recurtar-los terreny. Però després de Benlloch, quan ja comença la pujada fins a la Serra, ja van canviar les coses.

A partir d'ací era tot pujada fins a la Serra, primer suau i després en un parell de rampes prou dures. A les primeres rampes després d'eixir de Benlloch vaig començar a passar a gent, i poc a poc em vaig anar apropant a Santi. Quan el vaig tindre a tir, vaig fer un xicotet canvi per a que no m'agafara roda i me'l vaig deixar. El ritme era prou fort, però ara no podía afluixar. A més les sensacions eren bones.

Poc a poc m'anava arrimant a l'altre local. Així que vaig anar durant tota la primera rampa dura darrere d'ell, en un poc de "relax" per a vóre com anava, i com que vaig vóre que als trams més empinats fluixejava, a la segona rampa dura el vaig atacar. Sense girar-me a vóre si venía, vaig posar un ritme fort que ja no vaig amollar fins a la Serra. Va haver un moment, al tram final més dur, que vaig tindre eixa sensació de que si allò haguera durat 1 minut més, haguera tret fins la papilla del día que vaig nàixer. L'acumulació d'àcid làctic a les cames anava a tope i les tenía com si m'haguéren d'explotar, igual que el meu cor.

A la Serra vaig parar a omplir el botellí. A partir d'ací la cursa era quasi tota de baixada. Al principi una baixada molt ràpida per pista asfaltada. Després un tram de continuos tobogans i una pujadeta curta. Després un tram de pista prou pedregosa al principi i molt ràpida després fins a la Font de Beca, on em vaig posar a una velocitat màxima de 63 km/h. Una última pujada prou llarga i dura fins a les Terres Blanques, on vaig tornar a passar a uns quants corredors, entre ells a Celes d'Atzeneta, que m'havía passat després de Benlloch (a més de Celes, d'Atzeneta també corrien Lino i Toni Agut). I a partir d'ací començava la baixada tècnica per pista pedregosa i trialeres fins al pont de les Ramblelles.

Els dos diumenges anteriors que havia entrenat la volta, havia fet aquesta baixada més ràpida, però lo que més respete em feia una vegada ací, era poder punxar, perquè si punxava, s'acabàven les opcions de guanyar.
Després d'aquesta baixada, quedava un tram per dins de la rambla molt pudent, on la bici se n'anava cap a totes direccions si te n'eixies de la traçada bona. I ja l'última pudada fins a l'ermita de Sant Cristòfol. A aquesta pujada hi havia una trialera on s'havía de baixar de la bici i carregàr-se-la al coll, ja que era imposible de pujar, i més a eixes altures de cursa. Una vegada a l'ermita, baixada per asfalt fins al pabelló poliesportiu. A aquesta baixada em vaig posar a una velocitat de 72 km/h.

Finalment vaig entrar en el lloc 23 de la general i 1er local, en un temps de 2h04'45". Si la cursa haguera tingut més pujades dures, crec que haguera pogut quedar algo més cap avant. Però per a ser la primera, no puc demanar més. Ara ja he pogut vóre com es corren aquestes curses. Com que no serà la última, espere poder fer-lo millor a la pròxima.

Ací deixe un enllaç en la CLASSIFICACIÓ.