10.000 d'Almassora 17/10/09

Ara ja puc dir que soc un corredor 3’30” en aquesta distància.

El dissabte, per tercer any consecutiu, vaig córrer aquesta cursa d’asfalt. En aquesta cursa comence la temporada 09/10.

Del meu grup d’entrenament vam córrer Maite, Juanito, Kike, Óscar i jo. També corría Mónica Esteve i el meu cosí Javier Medall, que va ser el guanyador en total autoritat.

El resultat va ser molt bo per a tots.

El meu cosí Javier va imposar des de l’inici un ritme molt fort que ningú no va poder seguir, fent tota la cursa en solitari i marcant un exelent crono de 32:05.

En segon lloc va entrar Manolito Herrero de la Vall d’Uixó, a quasi 2 minuts de Javier. I en tercer lloc va entrar el crack Juanito en 34:07. Juanito va fer una eixida forta, però com que va vóre que ni el ritme de Javier ni el de Manolo eren per a ell, va afluixar el ritme i es va deixar agafar per un grup en el que va fer gran part de la cursa. El ritme del grup era còmode per a ell, i com que tots els corredors del grup eren d’asfalt, la tàctica seua va ser aprofitar la força de la muntanya per a despenjar als seus rivals als 4 últims kilòmetres de la cursa, que són tots cap amunt.

Jo per la meua part, no tenía massa confiança en millorar la meua marca de l’any passat, ja que les 2 últimes setmanes, fent entrenos de qualitat, les sensacions no havien segut massa bones. A més, el cap de setmana als Pirineus havíem fet molt de volum, per a tindre una competició la setmana següent. Però vaig arriscar en una eixida “forta”, conscient de que la primera part és més ràpida que la segona, a vóre que passava. Vaig passar el km. 2 en 6:43, i quan vaig vóre el rellotge vaig pensar: “petaràs com una mangrana”. Però conforme anàven passant els kilòmetres m’anava trobant bé i anava agafant confiança. Fins el km. 6 vaig anar per baix de 3:30, i en els 3 km. següents de pujada em va caure un poc el ritme. Però em van quedar forces per a fer el kilómetre més dur en 3:26, fent al final una marca de 35:04. Genial, no m’ho esperava.

Em va faltar eixa confiança que he dit al principi per a tirar-me darrere de Kike i Óscar, que van fer quasi tota la cursa junts, entrant a meta en 34:33 i 34:47 respectivament.

Maite, després de passar la temporada passada en blanc, torna a agafar poc a poc la forma. Va fer una marca de 48:12. Li dessitge que aquest any les coses li vagen bé i puga tornar a rendir al nivell que li correspon.

Mónica, que encara arrastra problemes als genolls de l’any 2007 en que va fer la MiM, va entrar per darrere de Maite en un temps de 49:14.

De moment la temporada ha començat bé. Ara toca continuar currant per a millorar i poc a poc agafar una bona forma per a la muntanya. A la pròxima, millor encara.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!