lunes, 12 de enero de 2009

RODATGE DE MUNTANYA PER A FANÀTICS

Vaig a contar la rodada que vaig fer el diumenge 04 de gener. Había quedat a les 8 del matí a Borriol en els meus companys d'equip Juan, Jose, Iván i Vicent Betoret, per a fer algún circuit que simule una cursa tipo Copa. Había estat tota la nit plovent, però quan m'alce a desdejunar, apenes cau un inapreciable borrim.

El primer que es tira enrere és Jose. Envía un SMS a poc més de les 7 dient que plou i que no li apeteix entrenar en eixes condicions. Al cap d'una estona Vicent Betoret, que com ve de Torreblanca, i no sap si entrenarem o no, diu que eixirà més tard per la Serra d'Irta. Quan ja estic obrint la porta de casa per a anar-me'n, em crida Juan, que diu que està plovent prou i proposa que ens esperem una estona a vóre si para. A les 9 torne a parlar en ell i em diua que continúa plovent, i això que ací des de les 8 que no cau ni una gota. A les 9:30, com que Juan no torna a dir rés, li envie un SMS i li dic que jo me'n vaig a entrenar. Espere uns minuts i com que no dona senyals de vida, doncs me'n vaig sol.

Agafe el cotxe i la intenció és anar a entrenar al meu poble, a Atzeneta. Però quan arribe al Coll de La Bassa, veig que el Penyagolosa i el Marinet estàn ben nevats, i pareix que estiga prou despejat. Així que, cap a Xodos que vaig. Quan aplegue el cotxe marca una temperatura d'1ºC, però almenys no fa ni mica d'aire. M'acabe d'abrigar, malles llargues, guants i buff al cap i a rodar. Tinc que fer una rodada de 1h45', en la que supose que em donarà temps a fer el circuit Xodos-Pic de Penyagolosa-Xodos, pujant per el Marinet.

Faig el tram fins la font molt suau, d'escalfament i després ja em pose al ritme al que tinc que fer la rodada. Les cames no estàn fresques del tot, ja que ahir li vam pegar canya, però tampoc estàn massa engarrotades. Comence a trobar neu quan estic a meitat Marinet, a una cota de 1200 m. A mesura que vaig pujant, hi ha més neu. Arribe al Pla de la Creu en molt bon temps. Camí de la Banyadera ja està tota la pista nevada. Quan arribe a la base del pic hi han dos muntanyers, ben vestits i equipats que comencen aleshores la pujada. Es queden un poc extranyats al vóre a un tío que arriba allí corrent i en poca roba i que s'enfila cap amunt. Hi ha molta boira, però es veuen petjades d'algú que ja ha pujat abans, així que hi ha que arribar fins al pic. Es puja bé, ja que la neu no està gelada. Al refugi que hi ha a meitat pujada, hi ha un xic que ja baixa. Poc més amunt adelante a una altre home en un gos. A l'últim tram de pujada, que és el més empinat, ja costa portar un trotet ja que hi un pam i mig de neu, i em pose a caminar. No veig el pic, però sent veus, així que ja tinc que estar prop. De repent, ja veig la caseta del pic i la gent. Quan em veuen aparèixer es queden sorpresos. M'ha costat 1h06'. Un d'ells em diu: "¡Qué "maxot", ¿d'on vens a eixe ritme?". Li explique la meua rodada. Arribe fins on està la Verge i abans de gelar-me, em tire a baixar. Si un no té por, es disfruta molt fent una baixada pendent com aquesta i damunt nevada.

Quan ja estic quasi al Pla de la Creu, el que es queda sorprés soc jo, al veure a una altre "loco" com jo que ve de cara a mi corrent. ¿Qui serà? És Isaac, de Vilafamés, que m'explica que està fent la mateixa rodada que jo. Em pregunta com està el terreny i li dic que sense problemes fins al Pic.

Em tire a baixar el Marient a un ritme prou ràpid, encara que les cames ja comencen a estar tocades. Al final 1h53' de rodada i 1013 m. de desnivell positiu.

Com em va dir Kiel quan li ho vaig contar: "rodada per circuit dur, fred, neu i damunt sol, eixa és una rodada sols per a fanàtics de córrer per muntanya".

Salut i muntanya.

No hay comentarios: