Bé, després de crear aquest blog fa quasi dos anys, i de fer aleshores la primera i única entrada, que feia relació a una cursa que vaig córrer a Villafranca en els meus companys d'equip Juan i Rubén, vull tornar-lo a reprendre. A vóre si almenys soc capaç de traure temps per a fer una entrada setmanal.
La cosa està apretada, ja que aquest any als meus "rols" de marit, empresari i corredor, s'ha afegit el que espere siga el rol més importat i en el que més triomfs espere aconseguir: l'1 de setembre vaig ser pare d'un xiquet. Es diu Jordi i és l'alegría de ma casa.
Coincidències de la vida, o millor dit supercoincidències, el mateix día i unes hores abans que Jordi, va nàixer el fill del meu germà. Es diu Victor, igual que son pare.
Encara que estava clar que es portaríen pocs díes (teòricament 19) ni de conya se'ns había passat per el cap que pugueren nàixer el mateix día. Com sempre que parle d'açò dic, aquesta coincidència va ser un regal. Espere que els dos cosinets es porten molt bé, siguen molt amics i que porten a totes les xiquetes d'Atzeneta de cap, jejejejejeje ...
Bé, blog reestrenat.
Salut i muntanya.
La cosa està apretada, ja que aquest any als meus "rols" de marit, empresari i corredor, s'ha afegit el que espere siga el rol més importat i en el que més triomfs espere aconseguir: l'1 de setembre vaig ser pare d'un xiquet. Es diu Jordi i és l'alegría de ma casa.
Coincidències de la vida, o millor dit supercoincidències, el mateix día i unes hores abans que Jordi, va nàixer el fill del meu germà. Es diu Victor, igual que son pare.
Encara que estava clar que es portaríen pocs díes (teòricament 19) ni de conya se'ns había passat per el cap que pugueren nàixer el mateix día. Com sempre que parle d'açò dic, aquesta coincidència va ser un regal. Espere que els dos cosinets es porten molt bé, siguen molt amics i que porten a totes les xiquetes d'Atzeneta de cap, jejejejejeje ...
Bé, blog reestrenat.
Salut i muntanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario