"PUES NO ESTAMOS TAN MAL"

Aquesta és la frase que Beto ha dit infinitat de vegades aquest passat cap de setmana i que resumeix la nostra actuació a l'UTF.

El meu debut en el món de les ultres ha segut satisfactori, una molt bona experiència, en una cursa molt xula i dura, com les que m'agraden, en una organització excel.lent i en un ambient amb la resta de corredors fabulós.

Anem per dies:

DIVENDRES 18/03/11: Etapa 1 UTF - La Nocturneta

Bé, l'aventura comença el divendres per la vesprada. Passats uns minuts de les 5, arribem a Xerta. Ens dirigim cap a l'Alberg l'Assut on passarem el cap de setmana, per a deixar tots els trastos i després ens n'anem a replegar els dorsals. Sense fer gens temps, tornem cap a l'alberg, a organitzar tot lo que portem, a berenar i a matar el temps fins que arribe l'hora de la sortida. Pareix que no passen els minuts i ja hi han ganes de que tot comence, per a traure's els nervis de damunt.

Poc a poc van arribant més corredors a l'alberg. Hi ha que dir que el tracte ací ha segut molt bó i és un lloc que recomane si algú vol anar per la zona.

Quan es fan les 8 de la vesprada, prenem un caferet i ens n'anem cap a l'habitació a preparar-nos. Ha arribat l'hora. No fa fred, així que la indumentària sera pantalons curts i mànega cursa.

A les 9 de la nit, es dona l'eixida de la primera etapa, La Nocturneta. Jo creia que al ser la primera i quedar després dos dies molt durs, la gent eixiria controlant molt el ritme, però no va ser així. Es va córrer molt, massa......així ho deiem tots conforme anàvem aplegant a meta. Però pareix ser que tots ens vam deixar portar. També creiem que seria una etapa on predominaria la pista i després va resultar que hi havia molts trams de monte a través i de senda, on hi havia que posar tots els sentits per anar al ritme que anàvem. A més, també vam tindre que creuar un riuet.

Jo vaig eixir en el grupet capdavanter, format per 6 corredors. Vam anar junts fins al quilòmetre 3 ó 4, on un grupet de 3, en un barranquet en pujada on hi havia que anar en fila d'un, ens van pegar un canvi que ningún dels altres 3 vam voler seguir. A més, els 3 (un manyo, un segovià i jo) que ens vam quedar vam fer el mateix comentari....."però on van estos?". Nosaltres 3 vam anar junts fins al quilòmetre 18 ó 19, on el segovià ens va deixar, traient-nos a nosaltres 2, que vam entrar junts, una diferència de 35".

Com he dit es va córrer massa, i jo vaig acabar més cansat de lo que pensava. A més, en lloc d'anar-me'n de seguida a la dutxa, em vaig quedar per allí xarrant i em vaig gelar. I damunt la dutxa va ser en aigua freda. Sopant després estava totalment destemplat, sense fam i només en ganes d'anar-me'n al llit. Mal començava el cap de setmana. Si demà m'alçava així, no tenia clar el sortir a fer la segona etapa.

Aquestos són els números del divendres (els del meu Garmin).

23,83 km. i 395 m+ a una mitja de 4'23"/km. 152 ppm de mitja i 160 de max. 
5é classificat (i trofeu)
Classificació Nocturneta.

DISSABTE 19/03/11: Etapa 2 UTF - Trail de les Fonts.

Renyonera on portava: 1 litre d'aigua, 6 bolsetes d'isotònic, 6 gels energètics, 2 barretes, 1 frontal, 1 xiulet d'emergència, 1 bena elàstica, 1 manta tèrmica, 1 paravent i 1 tubet de vasselina

La nit es va fer realment curta. Em vaig gitar passades les 12 de la nit. I a les 2 de la matinada ja estava despert. De les 2 a les 4 crec que no vaig dormir gens, pegant mil voltes per el llit. I a les 4 va tocar el despertador. Uffff, quina peresa. Però almenys i a pesar de no haver dormit quasi gens, pareixia que el cos s'haguera refet de les sensacions que tenia al gitar-me.

Vam fer un bon desdejuni, en 2 llesquetes de Nocilla com a "postre", i després d'una xarradeta i de preparar-ho tot, ens vam dirigir cap a la sortida. Escalfar.......allí no va escalfar ni el tato.

Passats uns minuts de les 6 del matí es va donar l'eixida, en un aire que s'ho emportava tot i que ens va acompanyar durant tot el dia, i que a eixes hores era molt gelat. Vam eixir Luis Alonso (el segovià) i jo tirant d'un grup de 7 fins a Paüls. En aquest tram vam anar molt de tros per damunt d'una sèquia, en un córrer molt incòmode i fent malabarismes en més d'un punt.

No em trobava mal, però tampoc en les sensacions que jo volia per a rendir a tope, i ja sabia que patiria molt per a poder estar ahí davant durant tota la cursa. Del control de Paüls vaig eixir un poc darrere del grup, i com que veia que em costava agafar-los, vaig decidir de fer la meua cursa i agafar-me les coses amb calma, que la llonganissa era llarga.

A partir de Paüls venia el terreny realment dur...... molt dur i tècnic. Des d'ací fins al quilòmetre 45, hi han 2 pujades de 800 m+ i una altra de 500 m+. I 3 baixades eternes. A les baixades vaig anar molt incòmode, ja que els cuàdriceps no m'aguantàven per a poder baixar a un bon ritme, i ací vaig perdre temps. Sens dubte, em trobava millor pujant que baixant.

Un poc abans del control del quilòmetre 23, em vaig juntar amb un xaval de Fondeguilla, Manolito Segarra. I en la pujada que hi havia després d'aquest control, ens vam posar a tirar i vam agafar a 2 dels que anàven per davant, posant-nos en tercera i quarta posició. "Pues no estamos tan mal" que deia Betoret, però encara era prompte per a somniar en el podi. I de fet, a la següent baixada ens va tornar a passar un dels 2.

A partir del control d'Alfara de Carles, al quilòmetre 35, el quilòmetres ja pesàven molt. Però bé, vam posar una bona marxa, a vóre si podiem tornar a agafar al que ens havia passat. Però no......¿com podia ser que  l'haguerem passat en l'anterior pujada en la sensació de que anava fundit (fins ens va demanar aigua i tot) i ara en aquesta ens traguera cada vegada més distància? Bé, nosaltres a la nostra.

Manolo poc a poc s'anava quedant, i finalment vaig decidir de deixar-lo. I acabant de fer aquesta pujada, em va agafar l'altre dels 2 al que haviem passat. Merda......però hi havia que aguantar almenys la 5ena posició i fer podi a l'etapa.

Al final de la baixada estava el control del quilòmetre 45. I d'ací fins a meta era tot terreny ondulat i pudent, on ja costava molt portar un bon ritme de rodatge. ¡ Mare ma, quina última hora de cursa més pudenta i agoniosa ! Però el cap va aguantar com un campió.

Ja dins del poble, a falta de mig quilòmetre per a meta, un grup de gent m'anima i em diuen, "vas el 4t". No pot ser......este no ha contat bé els que hem passat vaig pensar jo. I quan m'arrime a l'arc de meta, escolte per megafonia "i ací arriba el 4t classificat de l'etapa, Vicent Peris.....". Osti quina alegria, "pues no estamos tan mal" !!!

L'altre es va perdre abans de l'últim control (i no es va donar compte fins que va arribar a meta quan va vóre que havia perdut 2 posicions). Però lo bo és que posava en dubte que jo haguera seguit el camí correcte. Tot es va aclarir quan van descarregar tots els controls de pas (portàvem un xip i vam fitxar multitud de vegades) i van vóre que ja per eixe últim control, jo havia passat abans que ell. I després ell explicant-los als de l'organització per on havia anat, va admetre que s'havia equivocat.

Quan vaig arribar a meta, estava fundit. Em vaig prendre una Coca-Cola per a espavilar-me, i sense perdre temps, me'n vaig anar cap a la dutxa. Tornava a estar totalment destemplat, gelat i en eixa sensació de debilitat que et fa anar a ralentí. Després de la dutxa, em vaig vestir i així vestit, em vaig gitar al llit fins que van aplegar Beto i Xari.

Els números del dissabte:

6h31'49". 52,88 km. i 3090 m+, a 7,24 km/h de mitja. 129 ppm de mitja i 149 de màxima (unes 10 pulsacions per baix de lo que té que ser normal per a mi en una d'aquestes curses)
4t classificat de l'etapa i també a la general.
Classificació Trail de les Fonts.

DIUMENGE 20/03/11:  Etapa 3 UTF - Cursa de les Fonts

Per a l'últim dia quedava una cursa "curta" de 27 km., però ben dura. Però bé, com que el dissabte per la vesprada vam fer la siesta, i per la nit a poc més de les 10 ja estàvem al sobre, la recuperació havia segut bona i el cos pareixia que estiguera preparat una altra vegada per a la batalla. I així va ser, però a mitges. I dic a mitges perquè les sensacions que vaig tindre van ser millors que les del dissabte. Potser estiguera un poc més cansat pujant, però baixant em trobava molt bé. Però el que no estava preparat per a tornar a sofrir com ahir, era el cap.

Així que una vegada el grupet de favorits per als 5 llocs del podi van començar a estirar-se, vaig ser incapaç de seguir-los. Vaig posar un ritme sostenible que creia que em permetria estirar-me un poc a l'última part de la cursa i així vaig anar.

Al control del km.19, Viky em va cantar que el meu rival més directe per a quedar dins dels 5 primers, em portava 7 minuts, en lo que en eixos moments perdia el lloc al podi. Però lluny de vindre-me'n avall, vaig traure el punt d'honor i em vaig posar a tirar, i del control fins a meta vaig adelantar a una dotzena de corredors (hi haviem molt que sols corrien aquesta cursa). En meta li havia recurat 4 minuts, en lo que la 5ena posició al podi era meua. Sí senyor, "no estamos tan mal".

Els números:

3h07'35", 27 km. i 1530 m+. 131 ppm de mitja i 141 de maxima (també prou per baix de les meues).
Al final 5e de la general i trofeu.
Classificació Cursa de les Fonts.
CLASSIFICACIÓ UTF.


Valoració final satisfactòria, ja que el nivell de corredors per a estar ahí davant era alt. Gerard Morales fa anys que fa ultres, i l'any passat va fer un meritori 10é lloc a Cavalls del Vent. Albert Giné és un tio molt dur, que ha fet curses com l'UTMB, La Marathon des Sables i ha segut guanyador de la Cursa del Llop (una barbaritat). Iker Urizar va quedar l'any passat 2ón classificat a la Ehunmilak Ultratrail i Imanol Aleson va quedar 1er en aquesta mateixa cursa. I Luis Alonso és un corredor segovià amb molta experiència tant en curses a Espanya com en curses internacionals de la Copa del Món.


Així que bon debut en el món dels ultratrails i amb ganes de més i millor.


En quant als meus companys, Xari va guanyar en categoria femenina, en molta diferència sobre les seues perseguidores, quedant a més en un meritoria 23ena posició de la general. Beto, 5é Veterà i 26é a la general.
I Juanito, 2on classificat a la cursa del diumenge, i damunt sense anar a tope.

Bon cap de setmana el que hem passat Xari, Viky, Juanito, Beto i jo per les Terres de l'Ebre, i en ganes de tornar.

Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!