El dimarts de la setmana passada va ser el meu aniversari. I quin millor regal podia tindre que el podi a la Marató de Muntanya de Borriol.
La MaBo, junt a la MiM i a la VTF (Fondeguilla), són les 3 curses que es fan a Castelló que més m'agraden, per lo dures que són. Ara bé, la MaBo, per tècnica, per muntanyera, per dura i per la calor que hem tingut enguany, crec que s'endú la palma.
Com deia a l'entrada anterior, aprofitant l'estat de forma que em va donar l'ultra, la idea era competir i rendir a un bon nivell, sense patir més de lo necessari. Ara bé, la calor que vam tindre, i el fet d'anar remuntant posicions a la segona part de la cursa, en opcions d'estar raspant el podi, va fer que haguera de traure recursos per a tornar a patir. La recompensa, la tercera posició al podi. No puc demanar més.
Vaig començar la cursa en molt de coneixement, fent una pujada al Castell prou còmoda i agafant després un ritme sostenible, "conduint" a un grupet de 5 ó 6 corredors que vam anar junts fins a La Pedra. A partir d'ací, ja ens vam quedar sols Diego i jo, i en algun tram Ivan. En la calor que feia, era primordial controlar molt bé el tema de la hidratació i de l'alimentació, ja que més prompte de lo habitual, el sol va començar a castigar-nos, i pujant les torres de llum ja feia una calor a la que a aquestes altures de temporada el cos encara no està habituat.
A La Pobla vam arribar 3 minuts abans del meu temps de l'any passat. Però a partir d'ací, en el desgast que suposa córrer en tanta calor, el ritme ens va caure, fent aquest segon parcial 12' més lent de lo que vaig marcar jo al 2010. El mateix els va passar a la gent de davant. Cristòbal Adell, el guanyador, va passar per La Pobla en temps per a arrimar-se o baixar el rècord, però a la segona part va perdre uns 15'.
Al Coll de la Mola vam arribar junts Diego, Ivan i jo. Però a partir d'ací Ivan es va quedar, i Diego i jo vam anar junts fins al control dels Tarongers. Ací, quan vam començar la llarga pujada a Raca, vaig veure a Juanan i vaig decidir de tirar a per ell. Diego es va anar quedant un poc darrere. Quan vaig aplegar dalt a Raca, només pegar-li la volta al punt geodèsic vaig caçar a Juanan, i em va dir que ahí es quedava, ja que anava molt apretat, amb problemes estomacals. Anava quart i Juanan em va dir que seria difícil donar-li caça al tercer, ja que calculava que em portava uns 4 ó 5 minuts. Però bé, d'ahí fins a meta hi havia que intentar-ho, encara que les forces ja començàven a anar justes.
L'última pujada ja es feia pudenta, però en cap moment vaig amollar el ritme que portava. I ja enfilant l'últim tram que portava a la baixada final, va vindre el "desastre". Algun......cabró va llevar les cintes en aquest tram. Jo em vaig tirar per on em va paréixer, sense vóre cap cinta, i en un punt em trobe en el que anava tercer, que pujava cara a mi. Peguem la volta i quan arribem dalt, em junte una altra vegada amb Diego.
L'altre desapareix sense dir rés, i nosaltres buscant cintes cadascún per un lloc, al final decidim de tirar cap a baix per on ens pareix, ja que veiem el poble i almenys sabem on anem. Per una senda molt bruta i poc definida, al final fem cap a una pista on torna a haver senyals de la carrera. Ací vaig posar un ritme fort, ja que quedava poc més d'un quilòmetre per a meta i hi havia que donar-ho tot. Diego poc a poc es va anar quedant. A 500 m. de meta veig a Xari i a Beto i em diuen que vaig tercer. Osti quina eufòria !!! Sense baixar el ritme i ja molt apretat enfile la pujada final cap a meta.
Quan estic aplegant veig que estan Mireia i Jordi, i els llance un bes a l'aire. Volia agafar a Jordi amb mi. Però com l'any passat la prova acabava dins del pabelló i les forces aniran justes per a fer el tram que queda amb ell al braç, no el vaig agafar. Ell pobre es va quedar tot despagat, i jo després molt arrepentit........però bé, la cosa no anava molt sobrada. Així que a la pròxima serà.
A l'aplegar a meta, comente amb Cristòbal i Remi que ells també s'han perdut al mateix lloc que nosaltres. Quina llàstima, ja que l'organització va ser perfecta, i que algú faja açò......El problema de cintes no va ser només en aquest punt. Pujant al Morico també hi havia unes cintes canviades de lloc. I baixant al control dels tarongers també va haver gent que es va perdre. Jo en aquest punt la veritat és que ni em vaig adonar del problema, ja que com ho coneixia, no anava mirant cap cinta.
Resultat plenament satisafactori, que em dona molta moral per a afrontar el pròxim objectiu principal.
Aquestos van ser la resta de dades de la setmana.
A La Pobla vam arribar 3 minuts abans del meu temps de l'any passat. Però a partir d'ací, en el desgast que suposa córrer en tanta calor, el ritme ens va caure, fent aquest segon parcial 12' més lent de lo que vaig marcar jo al 2010. El mateix els va passar a la gent de davant. Cristòbal Adell, el guanyador, va passar per La Pobla en temps per a arrimar-se o baixar el rècord, però a la segona part va perdre uns 15'.
Al Coll de la Mola vam arribar junts Diego, Ivan i jo. Però a partir d'ací Ivan es va quedar, i Diego i jo vam anar junts fins al control dels Tarongers. Ací, quan vam començar la llarga pujada a Raca, vaig veure a Juanan i vaig decidir de tirar a per ell. Diego es va anar quedant un poc darrere. Quan vaig aplegar dalt a Raca, només pegar-li la volta al punt geodèsic vaig caçar a Juanan, i em va dir que ahí es quedava, ja que anava molt apretat, amb problemes estomacals. Anava quart i Juanan em va dir que seria difícil donar-li caça al tercer, ja que calculava que em portava uns 4 ó 5 minuts. Però bé, d'ahí fins a meta hi havia que intentar-ho, encara que les forces ja començàven a anar justes.
L'última pujada ja es feia pudenta, però en cap moment vaig amollar el ritme que portava. I ja enfilant l'últim tram que portava a la baixada final, va vindre el "desastre". Algun......cabró va llevar les cintes en aquest tram. Jo em vaig tirar per on em va paréixer, sense vóre cap cinta, i en un punt em trobe en el que anava tercer, que pujava cara a mi. Peguem la volta i quan arribem dalt, em junte una altra vegada amb Diego.
L'altre desapareix sense dir rés, i nosaltres buscant cintes cadascún per un lloc, al final decidim de tirar cap a baix per on ens pareix, ja que veiem el poble i almenys sabem on anem. Per una senda molt bruta i poc definida, al final fem cap a una pista on torna a haver senyals de la carrera. Ací vaig posar un ritme fort, ja que quedava poc més d'un quilòmetre per a meta i hi havia que donar-ho tot. Diego poc a poc es va anar quedant. A 500 m. de meta veig a Xari i a Beto i em diuen que vaig tercer. Osti quina eufòria !!! Sense baixar el ritme i ja molt apretat enfile la pujada final cap a meta.
Quan estic aplegant veig que estan Mireia i Jordi, i els llance un bes a l'aire. Volia agafar a Jordi amb mi. Però com l'any passat la prova acabava dins del pabelló i les forces aniran justes per a fer el tram que queda amb ell al braç, no el vaig agafar. Ell pobre es va quedar tot despagat, i jo després molt arrepentit........però bé, la cosa no anava molt sobrada. Així que a la pròxima serà.
A l'aplegar a meta, comente amb Cristòbal i Remi que ells també s'han perdut al mateix lloc que nosaltres. Quina llàstima, ja que l'organització va ser perfecta, i que algú faja açò......El problema de cintes no va ser només en aquest punt. Pujant al Morico també hi havia unes cintes canviades de lloc. I baixant al control dels tarongers també va haver gent que es va perdre. Jo en aquest punt la veritat és que ni em vaig adonar del problema, ja que com ho coneixia, no anava mirant cap cinta.
Resultat plenament satisafactori, que em dona molta moral per a afrontar el pròxim objectiu principal.
Aquestos van ser la resta de dades de la setmana.
DIVENDRES 08/04/11:
1h46'50" road bike. 49,7 km. i 380 m+ a una mitja de 27,9 km/h. 117 ppm de mitja i 145 de màxima.
Ruta: Vall d'Alba-Benlloch-Cabanes-Pobla Tornesa-Vilafamés-La Barona-Mas de Picando-La Pelejaneta-Vall d'Alba.
DIUMENGE 10/04/11:
4h39'37" competició trailrunning. 42 km. i 2.295 m+. 148 ppm de mitja i 159 de màxima.
Ruta: MaBo.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario