11/04: RODATGE "5 ESTRELLES" USERES-SANT JOAN

El passat dissabte 11 d'abril, vam fer, com diría Fede Bellido, un rodatge "5 estrelles". Ens tocava fer un rodatge de 2h30' a 3h a ritme suau tirant a mig. I com que més o menys s'acoplava a aquest circuit, Juanito i jo vam decidir fer aquest entrenament. Al final també es van afegir a la rodada pasqüera Lucas i Jose.

La idea era eixir sobre les 10h de Les Useres per a estar en Sant Joan al voltant de les 13h. I que pujaren a replegar-nos les nostres dones i els xiquets, pegar-nos una dutxeta ben calenteta a Sant Joan i després baixar a dinar a Vistabella.

Juan, Jose i Lucas em repleguen a mí a Vall d'Alba en la "furgoneta del equipo A" de Lucas. Quan arribem a La Barona per dalt està despejat i veiem que al Penyagolosa i al Marinet hi ha molta neu. ¡Quina rodada més guapa que farem! Com la que vaig fer jo al mes de gener, per a fanàtics.

Quan eixim de Les Useres plou un poc, i de la Lloma Bernat cap amunt segur que farà fred. Juanito i jo agafem la nostra marxa i Lucas i Jose es queden un poc darrere. El terreny està banyat i molt enfangat per les intenses pluges del divendres. Arribem a les Torrocelles en un parcial boníssim, sense passar en cap moment de les pulsacions a les que ens toca entrenar avui. Toquem la campana de l'ermita i sense parar continuem la marxa.

Quan arribem a la part més alta de la Lloma, comença a nevar i fa prou de fred. Llàstima que no portem càmera de fotos...., però a Juanito li ve al pensament que porta el mòvil i ens fem un parell de fotos.

Reprenem la marxa cap a Xodos i quan arribem allí, parem a la font a omplir el botellí i a prendre un gel. Un home que ens veu arribar ens pregunta d'on venim. Li contestem que de Les Useres i que anem a Sant Joan. Ens diu que a ell li toca demà fer una rodada llarga. Després ens diu: "vaig a ser un poc cotilla, ¿quan vos ha costat de Les Useres fins ací?". Li ho diem, 1h52'. Es queda flipat. Diu: "vosaltres debeu ser dels que quedeu primers a la MiM, ¿no?". Al carrer d'eixida de Xodos fem una parada tècnica i per darrere sentim a l'home que li conta la conversa que hem tingut en ell a algú: "acabe de parlar en dos que venen de Les Useres i els ha costat 1h52', i un va quedar l'any passat 7é a la MiM ......".

Continuem el nostre camí. A les primeres rampes del Marient ja comencem a xafar la neu. A Juanito se li "creuen un poc els cables" i imposa un ritme fort. Jo em quede darrere a la meua marxa. A la part final de la pujada hi ha molta aigua i neu, fent més pesada encara la pujada. Al pla de la creu hi ha més d'un pam de neu. Quan arribem allí hi han 3 ó 4 cotxes que abans estàven a Xodos. Un d'ells diu: "¿ja esteu ací? per poc arribeu abans que nosaltres". Un d'ells ens tira una foto i reprenem el camí. Ja ens queda poc. Reprenem la marxa camí de la Banyadera a un bon ritme, arribant dalt en 2h40', temps boníssim per a les pulsacions a les que hem pujat. Des de la Banyadera fins a Sant Joan ens toca aminorar molt el ritme, ja que hi ha molta neu i el terrenys està molt perillós. Ens costa 23' de baixar, quan en condicions normals al ritme que portàvem no costa més de 15'.

Al arribar a Sant Joan ens hem dutxat en aigua ben calenteta. Hem menjat algo lleuger per a recuperar energíes ràpidament i ens hem anat cap a Vistabella a dinar.

Les conclusions del rodatge d'avui han segut molt bones. A ritme d'entrenament i en el terreny molt pesat hem fet un temps molt bo i el paissatge estava espectacular. Qui anava a dir que en ple mes d'Abril faríem aquest circuit en més d'un pam de neu !!

Conservem i alimentem eixa motivació que hi ha que tindre per a fer una rodada llarga en les condicions d'avui. I una forma d'alimentar eixa motivació és, com deia Lluis, fent menció a l'argot futbolístic, en la "tercera part del partit". Aquesta part també forma part de l'entrenament. Encara que molta gent encara no l'ha descuberta, és la millor. A més, que faríem si després d'entrenar, cadascú se n'anara cap a sa casa. Ja ens toca entrenar sols durant la setmana, així que el cap de setmana, hi ha que quedar per a entrenar, cadascú lo que li toca i al seu ritme, però després hi ha que fer un poc de vida social, siga esmorçant, dinant o tan sols prenent una cervessa.

Salut i muntanya.