NOUS OBJECTIUS PER A LO QUE RESTA DE TEMPORADA

Juanito i jo ja ens hem sentat en el míster per a valorar el nostre rendiment en les competicions FEMECV que hem fet, i també tenim decidits ja els objectius principals per a lo que resta de temporada. Anem a continuar en les competicions oficials. Farem els CAMPIONATS I COPA D'ESPANYA DE CURSES PER MUNTANYA FEDME. Y Juanito, com que té dorsal per a Zegama, doncs farà també aquesta, que forma part de la Sky Running World Series 2009 (la copa del món de curses per muntanya). A part d'aquestes, farem alguna que altra cursa com a objectiu secundari i preparació.

El Campionat d'Espanya (individual i per seleccions autonòmiques) és a cursa única, i aquest any torna a ser a la província de Castelló, a l'Alfondeguilla, on el 13 de juny correrem la dura XXVIII Volta al Terme d’Alfondeguilla .

La Copa d'Espanya consta de 4 curses, de les quals puntúen els 3 millors resultats (o siga, que te'n pots deixar una). Jo segurament em deixaré la del mes d'Agost, ja que és la que més lluny està i damunt per la feina és la que pitjor em va. Les curses són les següents:

10-05-2009 VII Media Maratón de Montaña Sierra de Segovia
12-07-2009 X Taga 2040 EVO (Girona)
23-08-2009 III Carreira por Montaña Canón do Sil (Orense)
27-09-2009 V Puyada a Oturia (Huesca)

Y per a acabar la temporada, quedarà el Campionat d'Espanya per clubs, que serà a la locatitat valenciana de Serra, on el 17 d'octubre correrem el IV K25 Trail de la Calderona .

Parlant ara d'entrenaments, el míster no ens ha donat tregua. Hem completat una setmana post-competició intensa, culminant en un cap de setmana prou canyero. El dissabte vam fer dos voltes la part de dalt de la Pujada a la Nevera, en lo que va eixir un entreno de 18 km. i 950 m+ de desnivell. I el diumenge vam fer una rodada de 29 km. i 1200 m+ a un ritme molt bo i en molt bones sensacions al final.

El rodatge d'aquest diumenge, encara que ha eixit molt bé, ha segut per a mi un poc .... no sé si dir trist, decepcionant o quin altre calificatiu posar-li...... deixem-lo en trist. El perquè ja el contaré en una pròxima entrada, ja que encara no és hora de donar eixa notícia.

Salut i muntanya.