Aquest pròxim diumenge 15/03, finalitzen les competicions oficials de la Comunitat Valenciana en el Campionat Absolut. Serà a la localitat alacantina de Crevillent, i com tots els campionats, és el circuit més dur de la temporada, classificat com de dificultat molt alta, en un recorrgut de 22,7 km. i 1.675 metres de desnivell positiu.Aquesta competició és campionat individual i també per equips. En l'aspecte individual l'atleta del meu equip Xari Adrián té moltes opcions de fer-se en el campionat, encara que Esther Gil, atleta que ja va guanyar a la primera cursa de la lliga a Monòver, fitxada a última hora per el Running Team Grifone per a córrer el campionat, serà una dura competidora. Rosa Guillamón segur que també estarà ocupant les primeres posicions de la classificació.
Els xics ho tindrem molt difícil en l'aspecte individual per a estar dels 10 primers, ja que la competència és molt dura i nombrosa. Juanito està en un molt bon moment de forma, i segur que donarà guerra. Jo he estat 2 díes al llit en grip, i arribaré molt justet per a rendir a un nivell acceptable. Però...... com hem va dir aquesta setmana el corredor de Vila-Real J.A. Ruiz, la processó és llarga i el ciri curt. Em va agradar molt aquesta frase, així que hi ha que guardar ciri que la temporada enguany acaba al mes d'octubre.
Per equips, si no passa rés extrany, el Running Team Grifone és el millor candidat per a endur-se el campionat. Darrere d'ells estarà el C.M.P. Mur i Castell de la Vall d'Uixó, que per a aquesta cursa ha fitxat als corredors del Evasion Abel Bellés, Sergi Ruiz i Alfonso Granell. Els dos primers venen de fer una molt bona marca (2h34' i 2h35' respectivament) al marató de València disputat el 22 de febrer, en la preparació del qual i per a fer eixa bona marca, es suposa que no han tingut ni que xafar la muntanya. ¿Seran capaços en 3 setmanes de recuperar-se d'una castanya com el marató i entrenar desnivells forts i terrenys tècnic per clavar-se en un "fregao" com l'autonòmic?
Nosaltres com a equip tenim una remota opció de fer tercers, però el meu estat de forma aquesta setmana, i el fet de que en estos moments ens falten un parell de corredors que hagueren pogut estar entre els 20 primers, fan que açò siga molt difícil.
I després d'aquesta cursa toca decidir què fer d'ací a final de temporada. El Campionat d'Espanya, que enguany torna a ser a Castelló (Volta al terme d'Alfondeguilla), està clar que sí. I pareix que prenga força la idea de fer la Copa d'Espanya.
Juanito al final s'ha decidit a aprofitar la sort que ha tingut al obtindre dorsal, i farà Zegama el 24 de maig. No ho podía deixar escapar. Com deia en l'entrada que feia referència a aquesta cursa, és un lloc on hi ha que anar.
Salut i muntanya.
2 comentarios:
Anim Vicentico, ja voras com eixa grip, no habrá segut rés, sino paciencia queden moltes carreres per davant.Suerte y al toro.
Abuela, al final te ha salido la cosa dentro de lo que cabe ´´bien´´, habiendo estado como has estado y has complido como un campeon, por que el terreno y el perfil se las traian, pero bien en la poxima atopeeeeeeeeee y acaba de recuperar enhorabuena campeon.
Publicar un comentario