ANY NOU, SENDA NOVA.

Bé, ja ha passat més d'un més des de que començà aquest any 2010.

Fa massa temps que costa trobar eixe moment de tranquilitat per a poder seguir el ritme d'una o dos entrades setmanals que venia fent al blog. Sempre hi han excuses que no cal ni val la pena donar. Així que a vóre si aquest és el moment definitiu que fa que açò torne a arrancar.

Inauguraré l'any en una senda nova que vaig fer el dijous 14 de gener i que vaig repetir a la setmana següent. Es diu la "senda del ròbol", està a Benafigos i baixa fins al riu Monlleó. El ròbol (no sé si s'escriu així ja que no ho he trobat al diccionari) és l'arbre que li dona nom a la senda. Ni han molt pocs i en aquest zona en podem trobar dos o tres. Tinc que dir que jo ni els vaig vóre ni els conec.

La ruta comença des de les cases que hi han a les afores de Benafigos, ja a la carretera que va cap al Coll del Vidre. Jo vaig deixar el cotxe a una era al costat de la carretera. Després vaig agafar la pista que va per baix del masos. Al cap d'uns 10' (ritme d'entrenament suau) s'arriba a un encreuament. Es té que tirar cap a l'esquerra. En menys de 5' arribem a un pou de pedra seca que hi ha a la dreta de la pista, i just a l'esquerra hi ha un molló (que apenes es veia i que vaig reconstruir) que ens indica el començament de la senda (ací el primer día em vaig enganyar i vaig seguir la pista fins que es va acabar i em va tocar recular, trobant a la tornada el molló).

Tinc que dir que la senda em va paréixer espectacular. Per a ser una senda molt poc transitada està prou neta i es molt fàcil de seguir. Primer vas perdent desnivell poc a poc, però una vegada et poses per dins del bosc, es comença a baixar ràpid, fent moltes curves, fins que arribes a un mas. Aquest és l'únic punt on hi ha un poc de confusió. Tenim que arribar fins al mas i mirar cap a la dreta, on vorem un mollonet que ens indica per on continua la senda. Aquesta senda ens porta a una pista que arriba fins al Riu Monlleó.

Una vegada baix al riu, vaig tirar un poc cap avall, fins a trobar una pista que diuen que és molt molt empinada, i que porta cap a Culla. Almenys l'inici de la pista sí que és empinat de veritat. La gent la coneix com "la pista del BMR", perquè fa molts anys un grup de soldats que anàven en un d'aquestos vehicles militars, va caure per un barranc molt fondo. En l'accident  es vam matar tots i el BMR es va quedar allà baix al barranc.

Una vegada trobada la pista, vaig pegar mitja volta i per la mateixa ruta vaig fer cap al cotxe. La senda del ròbol em va costar 25' de pujar, tot el temps cap amunt i en una pendent prou contínua. Té quasi 400 m+ de desnivell. Molt bona senda per a entrenar pujades a ritme constant.

FOTOS

Bé, ja està el 2010 inaugurat. I ara mateix tinc molt de material per a noves entrades, ja que els dos caps de setmana passats he esta de concentració (el primer a Atzeneta en el grup de gent, o millor dit amics, que estem entrenant en Lluís, el nostre entrenador ;  i el cap de setmana passat vaig estar en el meu equip, que enguany canvia de patrocinador i passa a dir-se Running Team Tragoworld, a La Granja de San Ildefonso (Segovia). També demà comença la Lliga FEMECV a Crevillent, on Juanito lluitarà per els primers llocs, ja que el tio està finet finet.

I avui hem tornat a fer una sessió de colines finlandeses a Atzeneta. Lo millor de tot ha segut que Ivan, ja recuperat dels greus problemes de salut que ha patit, ha tornat a entrenar en nosaltres. Ara apoc a poc, i d'ací a no rés ja tornarà a estar en plena forma. Hem entrenat Ivan, Jose, Sergio (company nou de Borriol) i jo. Poc a poc el grupet de les "aules loques corredores" es va reagrupant, ja que entre malalts, lessionats i malfainers, una bona temporada ens havien deixat sols a Juanito i a mi. Per supost després d'entrenar hem esmorçat al Casa Ramón.

Salut i muntanya.

DESPRÉS DE MOLT DE TEMPS, ÚLTIMA ENTRADA DEL 2009

Hola a tots els que seguiu aquest blog. Sé que l'he tingut unes quantes setmanes abandonat (massa setmanes diría jo), però un no sempre disposa de temps per a tot, ni es troba lo suficientement motivat per a arribar a tot. Espere poder agafar una altra vegada una bona seguida d'entrades.

No volía despedir aquest 2009 que acaba en unes hores, sense fer l'última entrada de l'any. De totes aquestes setmanes, remarcar els dos podis fets per el meu company i amic Juanito, o millor dit amic i company. A la Marxa de Bencàssim va quedar segón, per darrere de Fernando Ruiz. I a la cursa de Tombatossals, va quedar primer. Enhorabona màquina. Has fet la millor temporada de la teua vida, i esperem que la que acabem de començar siga encara millor.

Per la meua part, dos actuacions més que discretes en les dos curses, de les que no estic gens satisfet. Però.....paciència. Tampoc vull entrar en més valoracions, ja que la temporada és molt llarga i no es pot estar tot l'any ahí dalt (encara que sí que hi ha gent que està,...no sé com ho fan, la veritat). A vóre si prompte arriba la recompensa al no poc sacrifici que estic fent.

En quant a entrenament, doncs ha hagut de tot. Bons, regulars, millors, ... I algun treball específic que ja hi havia ganes de tornar a fer, com les "Colines finlandeses" que Juanito i jo vam tornar a començar el passat dissabte 26 de desembre a Atzeneta, a la Pista del Pou del Guardia. Potser aquest siga l'entrenament que més m'agrada, i un dels més durs que fem, i l'únic en el que Juanito no pot en mi, encara que ja voldría jo no poder en ell en aquest entrenament i després fer les curses que fa.

L'oratge que vam tindre, va ser el que veieu a les fotos de baix. Després de l'entrenament, com no vam fer un esmorçaret al Casa Ramón.

Bé, i de moment rés més. Desitjar-vos a tots que passeu una bona Nit de Cap d'Any i lo millor per al 2010. Però sobretot, sigueu feliços. És el més important.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!

CONFLICTE EN ELS SISTEMES DE PUNTUACIÓ DE LA FEDME.

Ací teniu un enllaç a una entrada del blog de Lluís Aloy, el seleccionador de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, recentment proclamada campiona del món 

L'article tracta sobre els sistemes de puntuació vigents al reglament de la FEDME (Federació Espanyola d'Esports de Muntantya i Escalada).

http://camcsc.blogspot.com/2009/11/kiku-intento-explicar-te-linexplicable.html

Molt interessant.

Salut i muntanya. ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!

Font: Blog: La meva opinió (Lluís Aloy)

ENTRENAMENTS SETMANA PASSADA. QUÈ SETMANA MÉS BONA !!!

La setmana passada va ser molt bona en quant a entrenaments. És la primera setmana en que ha eixit tot perfecte. Ara bé, estem tirant mà de coneixement i estem fent les coses poc a poc, ja que crec que més val així i ben assimilat, que voler anar massa ràpid i a remolque.

La semana va començar en unes sèries de 500 a les pistes. Entrenament dur i canyero. Menys mal que Victor Bernad en va fer uns quants en mi, i això em va ajudar. Pareix mentira lo que es nota tindre a algú fent este tipus de treball en tú.

El dimarts rodatge tranquil, des del Coll del Vidre fins a l'abeurador de la Lloma. Després dels 500 del día anterior, bona sensació. Quan vaig arribar a l'abeurador, vaig vóre un mascle de cabra montesa, que deuria ser prou vell, ja que tenía uns bons cuernos. Em va eixir a uns 10 metres de mi, i segur que es va assustar més ell que jo. Encara que per aquesta zona n'hi han molts, mai me n'havía eixit cap de tant prop. Açò és una de les coses que et pot regalar entrenar per el monte.

El dimecres unes sèries de 5 km. Entrenament dur i damunt a soles. Menys mal que el vaig fer a les pistes i almenys veus a gent per allí. Vaig acabar l’entrenament cansat però en molt bones sensacions, en sensació d’haver fet un treball bo, ja que ho vaig fer de menys a més i em vaig quedar en molt bon sabor de boca a l’últim 5000.

La resta de semana ja tranquileta.

El dissabte vam eixir en la BTT Juanito i jo. Rodada guapa. Vam eixir des del maset d’ell a Borriol i vam anar cap a La Pobla per pistes i sendes. Després vam tirar cap a Les Santes i d’ací cap al Bartolo. Vam baixar cap al Coll de La Mola i d’ací a La Pobla, on vam agafar ja el camí vell cap a Borriol. Vam fer 38 km. en 2h18’, a una mitja de 121 ppm i una màxima de 148. Quan vam eixir del seu maset cap a les 15:00, feia un poc d’aire però bona temperatura. Em pensava que patiriem calor en mànega llarga, però no va ser així. A partir de La Pobla, es va girar un oratge d’hivern, en molt d’aire i molt gelat. Dalt al Bartolo no es podía estar, i les mans i els peus es van quedar tiessos. I el morret també començava ja a gelar-se, ja començàvem a parlar farfallós, jeje. Vaig tindre molt bones sensacions, i una vegada el motoret es va escalfar, vaig anar molt còmode. Vaig fer una pujada molt bona des de Les Santes al Bartolo, sense tindre que baixar en cap lloc de la bici, i això que la pista en alguna trams està prou mal. I com no una baixada a “tumba abierta” per la pista del Coll de la Mola cap a La Pobla. Llàstima que bufava molt d’aire en contra.

I el diumenge vam anar a fer part del recorregut de la Marxa de Benicàssim. Aquest any encara no havíem entrenat allí baix. Ara bé, que prou vegades ho hem fet en temporades anteriors. Vam refrescar la memòria en pistes i sendes que ens coneixem de memòria, quasi que pedra per pedra. Vam anar Juanito, Vicent Betoret i jo. Vam eixir del motocross i vam pujar per el circuit de la marxa. Quan vam arribar a la pista que baixa cap a Les Santes, ja ens vam desviar cap al Bartolo, arribant dalt per el tram final de la senda La Balaguera. I d’ací, també seguint el circuit, vam tirar ja cap als cotxes. Vam fer 1h30’ a 132 ppm de mitja i 150 de màxima. Aquesta màxima va ser als 10/15 últims minuts del rodatge, on a Juanito i a mi ens va entrar el dimoni i ens vam tirar cap avall quasi que a ritme de competició.


Després, com sempre que entrenem per Benicàssim, vam anar a esmorçar als Llauradors. I després d’esmorçar, a vóre el final de la Mitja Marató de Castelló. Llàstima que en un circuit tan ràpid i urbà com hi ha des de l’any passat, aquest any fera eixe aire tan asquerós i que tant molesta quan corres una cursa d’asfalt. Però bé, hi ha que adaptarse a tots els factors que un no pot controlar, i l’aire és un d’ells. Destacar el podi del meu cosí, Javier Medall, que va quedar tercer.

M’ha costat quatre díes el poder fer l’entrada, però aquesta setmana ha segut molt complicada. El dilluns van operar a la meua sogra i el dimarts al meu germà. Lo del meu germà era una operació menor, encara una operació en anestèsia general sempre fa respete. I lo de la meua sogra sí que era una operació de molt de risc. Així que entre açò, la feina i el xiquet, no m’ha quedat temps de quasi rés més (bó, d’entrenar sí, encara que menys mal que aquesta setmana era molt light). Per sort, i és lo més important, als dos els ha anat bé i pareix que la cosa va per bon camí. Enguany, si finalment tot acava bé, el millor regal de Nadal serà poder tindre a la meua sogra en nosaltres.

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

VAJA SETMANETA, UFFFFFF !!!!!

La setmana passada va ser la primera setmana intensa de la temporada, en 3 díes de qualitat més 3 rodatges per a completar-la.

Es va fer especialment dura perquè em va tocar fer tots els entrenos de qualitat sense companyia. A rodar sol estic acostumat i no m'importa, inclús m'agrada (no tots el díes, per supost) ja que així vas al teu rotllo, a l'hora que vols, on vols, i al teu ritme, fent les teues cabilacions i en els teus pensaments. Però quan toca apretar les dents, com a que es fa més "ameno" si tens algun company d'entrenament que funcione com tú. A més vaig tindre que estar des de el divendres fins al diumenge tot el día en el xiquet  (menys quan vaig estar entrenant, clar està), i això és agotador.

Dels tres rodatges, van haver dos de "5 estrellas", per el circuit on els vaig fer. Un és el de l'entrada anterior, i l'altre el que vam fer el diumenge. Aquest ja feia molt de temps que el volia fer, i per fi el diumenge va ser el dia.

Al final vam ser 9 persones. Vam quedar a Sant Joan i vam eixir per la pista que hi ha darrere de l'ermita direcció a Puertomingalvo. Ens vam desviar per el GR que baixa cap al Riu Carbo i abans d'aplegar als masos, vam agafar una senda que va a donar a la pista que baixa de la Lloma de la Cambreta. Al poc d'anar per la pista vam agafar una senda que recurta un poc la pista i que ens deixà una altra vegada a la pista, a uns masos. Ací, per un malentés, uns van tirar per la pista cap a la Lloma la Cambreta i van pujar al Penyagolosa per el camí més habitual. Juanito i jo, des de els masos que he dit abans vam buscar una senda que ens conectà en la que va per baix del tallat del Penyagolosa. Vam agafar aquesta senda i un poc després de passar una paleta de fusta que posa "Cantal de Micalet", quan ens quedàrem just baix de les pareds verticals del Penyagolosa, vam tirar monte a través a buscar la canal de la dreta, la que té un tram de cadenes quasi arribant dalt de tot.

 Vista de la canal des de la part de dalt

La canal no té cap complicació, excepte si algú té un poc de vertigem. Una vegada entres en ella, vas quasi tot el rato trepant, i l'únic pas "conflictiu", està equipat en una cadena per a agafar-se. El desnivell que es fa en poc de tros és molt (uns 330 m+ en una distància que calcule serà de poc més de mig quilòmetre). Un poc més cap a l'esquerra d'aquesta canal, en hi ha una altra que és més fàcil. Aquesta queda pendent per a un altre día. Després des del Pic vam baixar cap a la Banyadera i des d'ací a Sant Joan per on baixa la MiM.

Vam tindre un oratge increible per a l'época de l'any en que estem. Quan vam arribar a Sant Joan a les 8:50 el cotxe marcava una temperatura de 12ºC, gens habitual a eixes hores del matí allí dalt. D'eixida es podía anar perfectament en pantaló curt i mànega curta.

En total van ser 2h08' de rodatge, a una mitja de 127 ppm i una màxima de 146. El desnivell positiu acumulat va ser de 960 m.

Llàtima que jo tenía molta pressa, i Juanito i jo no ens vam poder quedar a esmorçar. La ruta d'ahir es mereixía l'esmorçar i el típic "cremaet" del bar de Sant Joan. I també llàstima de no portar la càmera de fotos. Ens hem d'acostumar a agafar-la sempre darrere quan fem un rodatge d'aquestos. Aquestes que he penjat les he tret del Google Earth.

La pròxima ruta que fem per allí dalt ja la tinc pensada. Serà eixir de Sant Joan i per on baixa la MiM pujar a la Banyadera. Des d'ací cap al pic, però abans d'aplegar agafar la senda que va cap al Portellàs i per ací baixar a la senda que hi ha baix del tallat. Pujar al pic per la canal de les cadenes. Baixar per l'altra canal i agafar la senda direcció cap a la Lloma de la Cambreta, passant per la Nevera del Penyagolosa i des d'ací una altra vegada cap a Sant Joan.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!

ENTRENAMENT COLL DEL VIDRE-LLOMA DE BENAFIGOS

Després d'estar des del mes de maig sense pujar-hi, el dimarts d'aquesta setmana que avui acava, vaig tornar a pujar a entrenar al Coll del Vidre. El circuit que vaig fer és un circuit al que vaig quan tinc una rodada per terreny ondulat, però sense massa desnivells.

Vaig deixar el cotxe a la redona del Coll del Vidre, a la de la caseta de pedra al mig. I vaig tirar direcció a la Lloma de Benafigos, arribant fins a una bassa feta per els forestals per a que beguen les cabres que hi han per allí dalt. Des de la bassa hi han unes vistes magnífiques del Riu Monlleó, Culla, Penyacalva i de la Lloma Garrido. No pareix que aquestos desnivells i aquestos majestuosos barrancs estiguen tant a prop de casa. Semble més bé una paissatge d'alta muntanya.

L'anada i la tornada són per el mateix lloc, quasi tot per pista forestal en algun tram de senda. La distància, si no recorde mal (l'any passat la tenía medida en el sensor del Polar) és de 14 km. El desnivell positiu 285m, l'altitud màxima 1095, la mínima 944 i la mitja 1039 m. Així que, encara que no siga una altura ideal, de 2000 m. o més, per a pujar el nivell de glòbuls rojos, doncs dic jo que algún benefici tindrà entrenar allí dalt. Millor això que fer-ho a nivell de mar.

Però lo millor de tot és la tranquilitat que es respira allí per tot arreu. Et pares i lo únic que sents és l'aire que passa pel mig dels pins i algún pardalet. I com a molt ara que encara hi ha algun rovello, pots vóre a algú per allí buscant-ne. Eixe día encara vaig vóre a quatre rovelloneros, i això que era l'hora de dinar.

M'agrada aquesta ruta. Així que, de tant en tant, si el temps i la feina ho permitissen, aniré pujant algun día a la setmana. Total en el cotxe em costa 10-12 minuts de pujar.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!

JUANITO, CAMPIÓ DE LA I LLIGA DE CURSES DE MUNTANYA CASTELLÓ NORD

Aquesta entrada ja feia prou díes que la volia haver pujat, però estava esperant a que estaren les classificacions oficials de la lliga per a afegir-les a l'entrada, i m'havia despistat. Espere que el protagonista em perdone el retard.

El passat diumenge 27 de setembre, es disputà a Vilafranca la II Cursa Entreparets, última prova de la I Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord.

A Juanito li era suficient entrar dins dels 11 primers per a guanyar la lliga, ja que Remigio Queral que fins a aquesta cursa era el líder, no es presentà, al coincidir-li aquesta prova en l'última prova de la Copa d'Espanya.

La cursa de Vilafranca la va guanyar Vicent Calvo, que ha fet un final de temporada espectacular. Completàren el podi Juanito i Ezquiel Cuesta.

En la categoría de dones va guanyar Esther Catalan, per davant de Sonia Escuriola i Laia Cañes.

CLASSIFICACIÓ VILAFRANCA

CLASSIFICACIÓ LLIGA

Destacar la bona actuació a la Lliga de les atletes femenines del meu poble, del Club de Muntanya At-Zenet. Paqui Saura va guanyar la Lliga en la categoría de veteranes, fent també podi en aquesta categoría Tere Isierte. Belen Agut també va fer podi en la categoria senior femenina.

Jo per la meua part vaig quedar el 5é classificat a la Lliga. A Vilafranca ja no em vaig presentar, ja que eixe día vaig fer la cursa de BTT de l'anterior entrada. Encara que haguera anat a Vilafranca, tenia poquíssimes opcions de millorar aquesta cinquena posició, de no ser que a Duplas i a Ezequiel Cuesta els eixira una cursa desastrosa i quedaren del 30 cap enrere. I per darrere ja no em podia agafar ningú. Així que finalment, vaig decidir fer la cursa de BTT que em motivava molt més.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!