viernes, 30 de enero de 2009

PREPARATS, LLESTOS, JA !!!!!!!! COMENÇA LA LLIGA.


Bé, doncs ja tinc ací el primer objectiu de la meua temporada muntanyera. Aquest diumenge comença el "Campionat de Lliga de Curses per Muntanya FEMECV" de la Comunitat Valenciana.
Cada any tinc més ganes de que arribe. Són curses curtes, dures, en molt de desnivell i tècniques. Muntanya dura, com a mi m'agrada.
En estos cinc mesos que porte de temporada ha hagut de tot. Intensos entrenaments, dures sèries a les pistes, canvis de ritme, rodatges suaus, rodatges no tan suaus, alguna cursa preparatòria, pero sobretot muntnaya. Enguany Juanito i jo hem tocat més muntanya tècnica que cap any, fet que espere es note a l'hora de competir, ja que els anys anteriors sempre m'he quedat en la sensació d'arribar un poc verd a l'inici de la Lliga. Arriba l'hora de rendir A TOPEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!
Comencem aquest diumenge a la població alacantina de Monòver. I correm més gent de l'equip que cap any. Enguany som 10 corredors els que debutem el diumenge, i segurament tots completaràn les 3 curses de la Lliga més el Campionat Absolut. A la dreta està el calendari complet.
Seràn una Lliga i un Campionat molt intensos, ja que aquestes cuatre competicions, enguany la Federació les ha concentrat en només 6 setmanes. No sé ben bé quin criteri hauràn seguit per a concentrar tant el calendari oficial, però és lo que hi ha. A més, la segona cursa de la Lliga, la de La Vall d'Uixó, és enguany molt molt canyera, en un desnivell positiu de 1500 metres en 20.5 km. Serà dur aguantar totes aquestes setmanes a un ritme tan fort.
En xiques tenim un "EQUIPAZO". Tenim a l'actual campiona de la Lliga 2008 Maria Izquierdo. I s'afegeixen a la lluita super Rosa Guillamón i Xari Adrián. Jo aposte per un podium femení complet de ElClinic a la Lliga 2009.
I els xics esperem fer-ho lo millor possible, ja que la competència és molt dura. Juanito i jo aspirem a tornar a estar entre els 10 primers. Ell ja va quedar el 5é fa dos anys i jo vaig quedar el 6é l'any passat. Millorar això sería la llet i tindríem opcions de clavar el cap (o millor dit les cames) a la Selecció Autonómica. Els dos anys ens hem quedat de corredors reserva, a vóre si enguany ens guanyem la titolaritat.
El nostre crid de guerra, serà un any més A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!
Salut i muntanya.

lunes, 19 de enero de 2009

CAP DE SETMANA A VILAFRANCA


Aquest cap de setmana alguns components de ELCLINIC hem estat de concentració a Vilafranca. Tot i que encara quedava algo de neu, hem tingut un oratge molt bo. No es pot demanar més per a l'època de l'any en la que ens trobem. Fa dos anys també vam estar allí dalt per aquestes dates, però aquella vegada vam patir prou de fred, hi había molta, però que molta neu, i quan vam arribar el dissabte per el matí a l'alberg, el cotxe ens marcava una temperatura de -13ºC. Enguany ha segut diferent. Quedava neu, però no ens ha molestat per a entrenar, i les temperatures han segut molt agradables.



Per a mí, en conjunt, ha segut la millor concentració. I a més he assimilat molt bé tot el treball que he fet, quedant-me un molt bon sabor de boca.


L'ambient i la relació entre tots, com sempre ha segut genial, i són de les coses més positives d'uns díes de treball en grup.

Han fallat gent que venía habitualment o que ja no entrenen en nosaltres, però també ha vingut gent nova, entre els que es trobàven una xica de Catalunya i una altra d'Almería.

Hem tingut temps de tot. Per supost d'entrenar, que és a lo que veníem, en dos sessions de treball el dissabte, una per el matí i una altra per la vesprada, i una altra sessió el diumenge per el matí. Una sessió d'estiraments en Lluís, que cada vegada es reinventa i sempre ens acaba sorprenent en lo que ens té preparat. Aquesta vegada ens va sorprendre en uns estiraments genials per als peus i part baixa de la cama. És un crack (un poc de peloteo al míster, jejejejeje ....).


També hem tingut temps de pegar unes bones xarrades al bar de l'alberg, com no quasi sempre al voltant dels mateixos temes: entrenaments, muntanya, curses, circuits, rutes, material ... La gent que no està posada en este món dirà que no estem bé, però no saben lo que nosaltres disfrutem.

El matrimoni que porta l'alberg (La Parreta), com sempre, se'ns han portat molt bé. Sergio és un tío molt atent, perfecte coneixedor de la zona i també en molta afició a la muntanya, en lo qual la conversa en ell està assegurada.

El dissabte després de la sessió d'estiraments, vam baixar a Vilafranca a fer una cervesseta. Això no pot fallar en una concentració. Allí cel.lebràven la festa de Sant Antoni, molt arraigada en algunes poblacions dels Ports, però no vam poder vore la foguera, ja que la feien molt tard, al voltant de la 1 de la matinada, i nosaltres a eixes hores, després d'uns quants kilòmetres a les cames i tenint que entrenar una altra vegada el diumenge, on millor estaríem és ben calentets dins del llit.

I el diumenge abans de dinar, encara va quedar temps per a poder anar al Outlet que hi ha a l'entrada del poble. Van triar quasi tots aquesta opció menys tres alocats, Jose, Juan i jo, que vam anar al riu a fer un bany d'aigua freda... freda és poc, molt molt freda, per a les cames. Vaig tindre que trencar el gel per a poder entrar, i quan portava al voltant d'un minut, em pensava que em tocava eixir de mal que hem feien les cames, un mal que penetrava fins els osos. Però una vegada passada eixa sensació, vaig aguantar una bona estona, i al eixir, després d'haber-me tapat i canviat de roba, la sensació de benestar a les cames era increible. Impressionant, mai había fet açò en aigua tant gelada.

Llàstima que la concentració sols dure dos díes, ja que es fa molt curta i sempre queden ganes de més. A la primavera, una altra vegada.

jueves, 15 de enero de 2009

DESTACADA ACTUACIÓ DELS ATLETES CASTELLONENCS A LES CURSES DEL PASSAT CAP DE SETMANA

Aquest passat cap de setmana, hi había a la provincia de Valencia varies competicions, clàsiques de tots els anys, que van contar en la participació i a la vegada bona actuació de nombrosos atletes de Castelló.

La primera d'elles el QUILÒMETRE VERTICAL DE GANDÍA, que va guanyar l'atleta de la Vall d'Uixò Vicente Calvo Martínez, imposant-se al fins ara dominador absolut de la prova, Emili Sellés Seguí, fitxat recentment per el Running Team, i que había guanyat les últimes 4 edicions. Emili va quedar en segona posició. En tercera posició entraría l'atleta David Ruiz Gómez, que apareix enguany per primera vegada a les curses de muntanya.
En aquesta prova el meu company de club Lucas Boix Ferrando, va arribar en una meritòria 51ª posició, després d'haber-se clavat a les cames una bona sessió de colines el día abans.

La segona competició va ser el I 10K CIUTAT DE VALÈNCIA, guanyada per el maratonià José Rios. Destacar en aquesta prova l'actuació de nombrosos atletes castellonencs. El millor situat a la general va ser Oscar Tomás Reina, en un molt bon temps de 32:00, seguit de molt prop per Sergi Ruiz Alberich en 32:10. Ací teniu la classificaició dels atletes castellonencs.

13 TOMAS REINA, OSCAR 0:32:00 42 Y PICO 03:12
16 RUIZ ALBERICH, SERGI 0:32:10 EVASION RUNNING 03:13
28 BELLES GUIMERA, ABEL 0:33:00 EVASION RUNNING 03:18
30 MARTINEZ NAVARRO, NACHO 0:33:03 DELTA VALENCIA 03:18
34 RAMIA MESTRE, IGNACIO 0:33:11 EVASION RUNNING 03:19
40 RODRIGUEZ ROURES, DAVID 0:33:35 EVASION RUNNING 03:22
44 DUPLAS MATEOS, M.ANGEL 0:33:39 PENYA MUR I CASTELL 03:22
53 LAPICA TRAVER, CESAR 0:34:16 C.A. RUNNING CASTELLO 03:26
73 GONZALEZ DEVIS, DAVID 0:34:41 03:28
83 VALLS GARCIA, J.MIGUEL 0:34:57 EVASION RUNNING 03:30


Destacar que el Evasion Running va guanyar la classificació per equips, i és que els components d'aquest equip estàn enguany molt forts.
Destacar també la bona actuació de José Miguel Valls García (El Pelat de Montalba), que enguany està més fort que mai i que ha aconseguit fer millor marca personal en aquesta prova.

Per últim ens queda la MITJA MARATÓ DE SAGUNT, on els atletes de la Vall d'Uixó Manuel Herrero Oliva y Serafín Martínez Peñarroja van quedar classificats en 3ª i 4ª posició respectivament. També corría aquesta mitja l'atleta de Benlloch Remigio Queral, que pareix ja recuperat d'una lessió que va sofrit aquest estiu al genoll.

lunes, 12 de enero de 2009

RODATGE DE MUNTANYA PER A FANÀTICS

Vaig a contar la rodada que vaig fer el diumenge 04 de gener. Había quedat a les 8 del matí a Borriol en els meus companys d'equip Juan, Jose, Iván i Vicent Betoret, per a fer algún circuit que simule una cursa tipo Copa. Había estat tota la nit plovent, però quan m'alce a desdejunar, apenes cau un inapreciable borrim.

El primer que es tira enrere és Jose. Envía un SMS a poc més de les 7 dient que plou i que no li apeteix entrenar en eixes condicions. Al cap d'una estona Vicent Betoret, que com ve de Torreblanca, i no sap si entrenarem o no, diu que eixirà més tard per la Serra d'Irta. Quan ja estic obrint la porta de casa per a anar-me'n, em crida Juan, que diu que està plovent prou i proposa que ens esperem una estona a vóre si para. A les 9 torne a parlar en ell i em diua que continúa plovent, i això que ací des de les 8 que no cau ni una gota. A les 9:30, com que Juan no torna a dir rés, li envie un SMS i li dic que jo me'n vaig a entrenar. Espere uns minuts i com que no dona senyals de vida, doncs me'n vaig sol.

Agafe el cotxe i la intenció és anar a entrenar al meu poble, a Atzeneta. Però quan arribe al Coll de La Bassa, veig que el Penyagolosa i el Marinet estàn ben nevats, i pareix que estiga prou despejat. Així que, cap a Xodos que vaig. Quan aplegue el cotxe marca una temperatura d'1ºC, però almenys no fa ni mica d'aire. M'acabe d'abrigar, malles llargues, guants i buff al cap i a rodar. Tinc que fer una rodada de 1h45', en la que supose que em donarà temps a fer el circuit Xodos-Pic de Penyagolosa-Xodos, pujant per el Marinet.

Faig el tram fins la font molt suau, d'escalfament i després ja em pose al ritme al que tinc que fer la rodada. Les cames no estàn fresques del tot, ja que ahir li vam pegar canya, però tampoc estàn massa engarrotades. Comence a trobar neu quan estic a meitat Marinet, a una cota de 1200 m. A mesura que vaig pujant, hi ha més neu. Arribe al Pla de la Creu en molt bon temps. Camí de la Banyadera ja està tota la pista nevada. Quan arribe a la base del pic hi han dos muntanyers, ben vestits i equipats que comencen aleshores la pujada. Es queden un poc extranyats al vóre a un tío que arriba allí corrent i en poca roba i que s'enfila cap amunt. Hi ha molta boira, però es veuen petjades d'algú que ja ha pujat abans, així que hi ha que arribar fins al pic. Es puja bé, ja que la neu no està gelada. Al refugi que hi ha a meitat pujada, hi ha un xic que ja baixa. Poc més amunt adelante a una altre home en un gos. A l'últim tram de pujada, que és el més empinat, ja costa portar un trotet ja que hi un pam i mig de neu, i em pose a caminar. No veig el pic, però sent veus, així que ja tinc que estar prop. De repent, ja veig la caseta del pic i la gent. Quan em veuen aparèixer es queden sorpresos. M'ha costat 1h06'. Un d'ells em diu: "¡Qué "maxot", ¿d'on vens a eixe ritme?". Li explique la meua rodada. Arribe fins on està la Verge i abans de gelar-me, em tire a baixar. Si un no té por, es disfruta molt fent una baixada pendent com aquesta i damunt nevada.

Quan ja estic quasi al Pla de la Creu, el que es queda sorprés soc jo, al veure a una altre "loco" com jo que ve de cara a mi corrent. ¿Qui serà? És Isaac, de Vilafamés, que m'explica que està fent la mateixa rodada que jo. Em pregunta com està el terreny i li dic que sense problemes fins al Pic.

Em tire a baixar el Marient a un ritme prou ràpid, encara que les cames ja comencen a estar tocades. Al final 1h53' de rodada i 1013 m. de desnivell positiu.

Com em va dir Kiel quan li ho vaig contar: "rodada per circuit dur, fred, neu i damunt sol, eixa és una rodada sols per a fanàtics de córrer per muntanya".

Salut i muntanya.

sábado, 10 de enero de 2009

¿QUI DIU QUE LI AGRADA L'HIVERN?

Quin fred que està fent aquesta setmana, bé aquesta setmana i totes les que portem pràcticament des de meitat d'Octubre. Encara que en aquesta jo crec que ja hem tocat sostre.

Portàvem un parell de setmanes en molt de fred per el matí, en unes bones rosades a punteta de día, d'aquelles que pareix que estiga nevat, en temperatures mínimes de -2ºC a -5ºC. El que passa és que un día en el que la rosada haja apretat per el matí, després quan s'alça el solet al ple del día, fa un oratge molt agradable.

Però esta setmana ha segut diferent. És un fred que dura tot el día. El més dur ha segut el dijous. A les 9:15 del matí encara estàvem a -7ºC, a les 10:30 a -3ºC, i en tot el día el termòmetre no ha pujat dels 2-3ºC. ¿A qui li apeteix entrenar en estes condicions? S'ha de ser més dur que l'oratge, enfundar-se el mono de feina i quan toca entrenar, doncs a córrer s'ha dit.

El divendres ha amollat un poc, però també ha segut molt fred. A més tenim la neu a un pas. A nosaltres no ens ha arribat (estem a uns 400 m. d'altitud), però per damunt dels 600-700 ja hi ha un ditet de neu.

Si aquesta situació ha de durar fins últims de Febrer o principis de Març, serà l'hivern més fred dels que recorde ací a Atzeneta. Però bé, traurem (millor dit ja he tret) de l'armari les malles llargues, els guants i el gorro i a entrenar sense excuses. A més quan un entrena en estes condicions, al acabar un es sent el tío més fort del món, en la motivació per els núvols i en ganes de menjar-s'ho tot.

Ja contaré en una pròxima entrada, el rodatge que vaig fer el passat diumenge 4 de Gener. Com hem deia Kiel quan li ho vaig contar, eixe és un rodatge per a fanàtics de córrer per la muntanya.

Salut i muntanya.

jueves, 8 de enero de 2009

"Reestreno del meu blog"

Bé, després de crear aquest blog fa quasi dos anys, i de fer aleshores la primera i única entrada, que feia relació a una cursa que vaig córrer a Villafranca en els meus companys d'equip Juan i Rubén, vull tornar-lo a reprendre. A vóre si almenys soc capaç de traure temps per a fer una entrada setmanal.

La cosa està apretada, ja que aquest any als meus "rols" de marit, empresari i corredor, s'ha afegit el que espere siga el rol més importat i en el que més triomfs espere aconseguir: l'1 de setembre vaig ser pare d'un xiquet. Es diu Jordi i és l'alegría de ma casa.

Coincidències de la vida, o millor dit supercoincidències, el mateix día i unes hores abans que Jordi, va nàixer el fill del meu germà. Es diu Victor, igual que son pare.

Encara que estava clar que es portaríen pocs díes (teòricament 19) ni de conya se'ns había passat per el cap que pugueren nàixer el mateix día. Com sempre que parle d'açò dic, aquesta coincidència va ser un regal. Espere que els dos cosinets es porten molt bé, siguen molt amics i que porten a totes les xiquetes d'Atzeneta de cap, jejejejejeje ...

Bé, blog reestrenat.

Salut i muntanya.