La setmana passada va ser molt bona en quant a entrenaments. És la primera setmana en que ha eixit tot perfecte. Ara bé, estem tirant mà de coneixement i estem fent les coses poc a poc, ja que crec que més val així i ben assimilat, que voler anar massa ràpid i a remolque.
La semana va començar en unes sèries de 500 a les pistes. Entrenament dur i canyero. Menys mal que Victor Bernad en va fer uns quants en mi, i això em va ajudar. Pareix mentira lo que es nota tindre a algú fent este tipus de treball en tú.
El dimarts rodatge tranquil, des del Coll del Vidre fins a l'abeurador de la Lloma. Després dels 500 del día anterior, bona sensació. Quan vaig arribar a l'abeurador, vaig vóre un mascle de cabra montesa, que deuria ser prou vell, ja que tenía uns bons cuernos. Em va eixir a uns 10 metres de mi, i segur que es va assustar més ell que jo. Encara que per aquesta zona n'hi han molts, mai me n'havía eixit cap de tant prop. Açò és una de les coses que et pot regalar entrenar per el monte.
El dimecres unes sèries de 5 km. Entrenament dur i damunt a soles. Menys mal que el vaig fer a les pistes i almenys veus a gent per allí. Vaig acabar l’entrenament cansat però en molt bones sensacions, en sensació d’haver fet un treball bo, ja que ho vaig fer de menys a més i em vaig quedar en molt bon sabor de boca a l’últim 5000.
La resta de semana ja tranquileta.
El dissabte vam eixir en la BTT Juanito i jo. Rodada guapa. Vam eixir des del maset d’ell a Borriol i vam anar cap a La Pobla per pistes i sendes. Després vam tirar cap a Les Santes i d’ací cap al Bartolo. Vam baixar cap al Coll de La Mola i d’ací a La Pobla, on vam agafar ja el camí vell cap a Borriol. Vam fer 38 km. en 2h18’, a una mitja de 121 ppm i una màxima de 148. Quan vam eixir del seu maset cap a les 15:00, feia un poc d’aire però bona temperatura. Em pensava que patiriem calor en mànega llarga, però no va ser així. A partir de La Pobla, es va girar un oratge d’hivern, en molt d’aire i molt gelat. Dalt al Bartolo no es podía estar, i les mans i els peus es van quedar tiessos. I el morret també començava ja a gelar-se, ja començàvem a parlar farfallós, jeje. Vaig tindre molt bones sensacions, i una vegada el motoret es va escalfar, vaig anar molt còmode. Vaig fer una pujada molt bona des de Les Santes al Bartolo, sense tindre que baixar en cap lloc de la bici, i això que la pista en alguna trams està prou mal. I com no una baixada a “tumba abierta” per la pista del Coll de la Mola cap a La Pobla. Llàstima que bufava molt d’aire en contra.
I el diumenge vam anar a fer part del recorregut de la Marxa de Benicàssim. Aquest any encara no havíem entrenat allí baix. Ara bé, que prou vegades ho hem fet en temporades anteriors. Vam refrescar la memòria en pistes i sendes que ens coneixem de memòria, quasi que pedra per pedra. Vam anar Juanito, Vicent Betoret i jo. Vam eixir del motocross i vam pujar per el circuit de la marxa. Quan vam arribar a la pista que baixa cap a Les Santes, ja ens vam desviar cap al Bartolo, arribant dalt per el tram final de la senda La Balaguera. I d’ací, també seguint el circuit, vam tirar ja cap als cotxes. Vam fer 1h30’ a 132 ppm de mitja i 150 de màxima. Aquesta màxima va ser als 10/15 últims minuts del rodatge, on a Juanito i a mi ens va entrar el dimoni i ens vam tirar cap avall quasi que a ritme de competició.
Després, com sempre que entrenem per Benicàssim, vam anar a esmorçar als Llauradors. I després d’esmorçar, a vóre el final de la Mitja Marató de Castelló. Llàstima que en un circuit tan ràpid i urbà com hi ha des de l’any passat, aquest any fera eixe aire tan asquerós i que tant molesta quan corres una cursa d’asfalt. Però bé, hi ha que adaptarse a tots els factors que un no pot controlar, i l’aire és un d’ells. Destacar el podi del meu cosí, Javier Medall, que va quedar tercer.
M’ha costat quatre díes el poder fer l’entrada, però aquesta setmana ha segut molt complicada. El dilluns van operar a la meua sogra i el dimarts al meu germà. Lo del meu germà era una operació menor, encara una operació en anestèsia general sempre fa respete. I lo de la meua sogra sí que era una operació de molt de risc. Així que entre açò, la feina i el xiquet, no m’ha quedat temps de quasi rés més (bó, d’entrenar sí, encara que menys mal que aquesta setmana era molt light). Per sort, i és lo més important, als dos els ha anat bé i pareix que la cosa va per bon camí. Enguany, si finalment tot acava bé, el millor regal de Nadal serà poder tindre a la meua sogra en nosaltres.
Salut i muntanya.
A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La semana va començar en unes sèries de 500 a les pistes. Entrenament dur i canyero. Menys mal que Victor Bernad en va fer uns quants en mi, i això em va ajudar. Pareix mentira lo que es nota tindre a algú fent este tipus de treball en tú.
El dimarts rodatge tranquil, des del Coll del Vidre fins a l'abeurador de la Lloma. Després dels 500 del día anterior, bona sensació. Quan vaig arribar a l'abeurador, vaig vóre un mascle de cabra montesa, que deuria ser prou vell, ja que tenía uns bons cuernos. Em va eixir a uns 10 metres de mi, i segur que es va assustar més ell que jo. Encara que per aquesta zona n'hi han molts, mai me n'havía eixit cap de tant prop. Açò és una de les coses que et pot regalar entrenar per el monte.
El dimecres unes sèries de 5 km. Entrenament dur i damunt a soles. Menys mal que el vaig fer a les pistes i almenys veus a gent per allí. Vaig acabar l’entrenament cansat però en molt bones sensacions, en sensació d’haver fet un treball bo, ja que ho vaig fer de menys a més i em vaig quedar en molt bon sabor de boca a l’últim 5000.
La resta de semana ja tranquileta.
El dissabte vam eixir en la BTT Juanito i jo. Rodada guapa. Vam eixir des del maset d’ell a Borriol i vam anar cap a La Pobla per pistes i sendes. Després vam tirar cap a Les Santes i d’ací cap al Bartolo. Vam baixar cap al Coll de La Mola i d’ací a La Pobla, on vam agafar ja el camí vell cap a Borriol. Vam fer 38 km. en 2h18’, a una mitja de 121 ppm i una màxima de 148. Quan vam eixir del seu maset cap a les 15:00, feia un poc d’aire però bona temperatura. Em pensava que patiriem calor en mànega llarga, però no va ser així. A partir de La Pobla, es va girar un oratge d’hivern, en molt d’aire i molt gelat. Dalt al Bartolo no es podía estar, i les mans i els peus es van quedar tiessos. I el morret també començava ja a gelar-se, ja començàvem a parlar farfallós, jeje. Vaig tindre molt bones sensacions, i una vegada el motoret es va escalfar, vaig anar molt còmode. Vaig fer una pujada molt bona des de Les Santes al Bartolo, sense tindre que baixar en cap lloc de la bici, i això que la pista en alguna trams està prou mal. I com no una baixada a “tumba abierta” per la pista del Coll de la Mola cap a La Pobla. Llàstima que bufava molt d’aire en contra.
I el diumenge vam anar a fer part del recorregut de la Marxa de Benicàssim. Aquest any encara no havíem entrenat allí baix. Ara bé, que prou vegades ho hem fet en temporades anteriors. Vam refrescar la memòria en pistes i sendes que ens coneixem de memòria, quasi que pedra per pedra. Vam anar Juanito, Vicent Betoret i jo. Vam eixir del motocross i vam pujar per el circuit de la marxa. Quan vam arribar a la pista que baixa cap a Les Santes, ja ens vam desviar cap al Bartolo, arribant dalt per el tram final de la senda La Balaguera. I d’ací, també seguint el circuit, vam tirar ja cap als cotxes. Vam fer 1h30’ a 132 ppm de mitja i 150 de màxima. Aquesta màxima va ser als 10/15 últims minuts del rodatge, on a Juanito i a mi ens va entrar el dimoni i ens vam tirar cap avall quasi que a ritme de competició.
Després, com sempre que entrenem per Benicàssim, vam anar a esmorçar als Llauradors. I després d’esmorçar, a vóre el final de la Mitja Marató de Castelló. Llàstima que en un circuit tan ràpid i urbà com hi ha des de l’any passat, aquest any fera eixe aire tan asquerós i que tant molesta quan corres una cursa d’asfalt. Però bé, hi ha que adaptarse a tots els factors que un no pot controlar, i l’aire és un d’ells. Destacar el podi del meu cosí, Javier Medall, que va quedar tercer.
M’ha costat quatre díes el poder fer l’entrada, però aquesta setmana ha segut molt complicada. El dilluns van operar a la meua sogra i el dimarts al meu germà. Lo del meu germà era una operació menor, encara una operació en anestèsia general sempre fa respete. I lo de la meua sogra sí que era una operació de molt de risc. Així que entre açò, la feina i el xiquet, no m’ha quedat temps de quasi rés més (bó, d’entrenar sí, encara que menys mal que aquesta setmana era molt light). Per sort, i és lo més important, als dos els ha anat bé i pareix que la cosa va per bon camí. Enguany, si finalment tot acava bé, el millor regal de Nadal serà poder tindre a la meua sogra en nosaltres.
Salut i muntanya.
A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
3 comentarios:
Vicent que se milloren la sogra i el teu germà.
A les pistes de Gaeta Huguet et refereises? ahi pot correr tot el mon o te has de traure algun pase.
Sí, em refereixo a Gaetà Huguet. Tres opcions:
- Li poses morro i entres i la majoría de vegades ningú et diu rés.
- Et paren i pagues 2,40 €.
- Et traus un carnet al Patronat d'Esports que val entre 30 i 40 € per a tot l'any. (la millor opció).
Està bé, perquè a part del tartan, per la part de fora hi ha un altre carrer en gespa artificial que té 500 m clavats. És per on roda i fan series la majoría de gent (menys els pisteros).
També hi han dutxes i gimnàs.
Vicent, m'alegro que haja eixit tot be. Records a la tia mari carmen, que es millore i no done eixos sustos....
Cristobalin, lo que diu peris son les tres opcions per a poder entrar. Pero per als vehicles lentos com tu i en bloc sempre os quedara el Ribalta....
El jefe del Gaeta
Publicar un comentario