En quant a la meua cursa, doncs mal. Una altra vegada mal i ja en van massa. I açò ja cansa. Fa massa temps que no faig una cursa en que acabe satisfet i content, i així és massa difícil disfrutar (estic parlant de disfrutar competint), que al fi i al cap és per lo que correm. El dissabte un milló de pensaments van estar tot el dia rondant-me per el cap, i cap d'ells era positiu. Ja sé que dels mals resultats i dels errors s'han d'extraure conclusions positives per a que a la pròxima això no passe. Però jo em pregunte, ¿i quin són els errors que estic fent? ¿qué em passa? ¿perquè aquesta baixada de nivell? Sincerament el dissabte em vaig quedar en la sensació de que no cal entrenar tant, ni cal fer-se massatges, ni posar les cames en aigua gelada, ni .... per a un resultat així de mediocre.
Menys mal que després durant la setmana han anat eixint bons entrenaments. Al día següent de Borriol, es a dir el diumenge, Jose i jo vam fer una eixida en bici de carretera. Vam eixir de Borriol i la ruta va ser Borriol, La Pobla, Vall d'Alba, Les Useres, Atzeneta (esmorçar al Casa Ramón), Vall d'Alba, La Pobla i Borriol. Quasi 75 km. i 770 m+ a una mitja de 29 Km/h.i 118 pulsacions de mitja. No està mal per a ser rodatge regeneratiu. El dilluns descans. El dimarts una fartà de 500 a les pistes, a una mitja de 1'29". Castanya d'entreno, el millor entreno de 500 que hem fet mai, acabant l'últim en 1'24". Ahir un rodatge progressiu en bones sensacions. I avui tranquilet.
Bé, espere que tot lo que estic fent tinga recompensa. Soc del pensament de que la vida posa a cadascú al seu lloc, tant per a bé com per a mal. ¿A que tinc raó Cristian? Si t'esforces, et sacrifiques i actúes com cal té que arribar el premi. I si fas tot lo contrari té que arribar el castig. Jo estic esperant el premi.
Fotos: Juanmarunning, Riostar i Pepote.
Salut i muntnaya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!
9 comentarios:
Hola Vicent:
No hi ha mal que dure cent anys, així que trànquilitat i bons aliments que tot aplegarà, no te obsesiones perquè a leshores la cagaràs, aixina que a entrenar, passar fulla i hasta l'altra.
Esperem que el teu dia sigue el dia de la Nevera, o el dia menys pensat serà el dia que fugiran tots els gafes.
Endavant Vicent i com tu dius,A TOPE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ànims Vicent, com tu molt bé as dit, el temps possa a cadascú on toca, i de segur que a tu et te reservat un magnífic lloc. Comprenc el que sents, peró la millor manera de seguir entrenant es no perdre mai la il.lussió, així que molts ànims màquina, que tot arribarà!!1
Un fort abraç.
David Mundina.
Cristóbal, com sempre gràcies per els teus ànims.
La Nevera enguany no la faig, perquè la setmana d'abans és el Marató de Borriol. Així que enguany toca ajudar en l'organització.
David, espere que tinguem raó. Lo que tinc clar és que hi ha que continuar lluitant per a conseguir els objectius que perseguim. I sempre en motivació.
¿Com portes tú els entrenos?
¿Has vist la Runner's? Ix un xicotet article de la concentració a La Granja i una foto.
Bé, ja ens veiem.
Salut i muntanya.
Vicent makina!!! animo, ya veras como los resultados llegan. Si los entrenamientos van bien, no sera cuestión de coco? que te presionas demasiado...
Haces el marató de Borriol?
Un abrazo y mucho animo.
Anim, Vicent ke lo que esta fallant es el ritme en pujada, no t'obsesiones que estas entrenant b.
Ah!!! Lo d'entrenat t'ho pots deixar, pero lo dels massatges no es convenient
El cunyao del curandero
Vicent!!! Deixat de pensar mentre corres i correeeeeeee!!!!!! Se t'en và la força pel cap!!! per això no rendixes!!! jejejejeje. Vinga, el cap a la feina i a tornar a disfrutar de les curses!!! A topeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!
ANIM VICENTICO!!!Tot aplegara,intenta no pensar el negatiu ni obsesionate,que el positiu quan aplega...APLEGAAAA!!!!To dic per experiencia,jo fa un mes estai...Tu no baises mai els braços,nosaltres tajudarem a no ferlo,estic segur que els resultats no tardaran a eisir!!!!
NO TE OBSESIONES!!!ES PITJOR!!!
ANIM CRACK!!!!!!!!!!!!!!
Tono, sí que corro el Maratón de Borriol. A ver cómo vamos de sensaciones para larga distancia, que es lo que toca ya hasta final de temporada.
Cunyao, ara que t'has fet mànager general, sempre pensant en la puta perra.
Lucas, algo de raó tens.
Cristian, gràcies per els ànims. Segur que tens raó i tot eixirà. El sacrifici té que tindre premi.
Lucas i Cristian, ¡¡quina rodaeta més guapa ahir, eh!! Com em deia ahir Eladi, matins com el d'ahir ens recorden perquè ens agrada la muntanya. Repetirem segur, ja que quan es junta un grupet de "locos" com els que anàvem ahir, tot són cavilar nous reptes i aventures. Ja n'hi han unes quantes en ment.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!
Publicar un comentario