¡¡ ÒSTIA QUÉ LOCOS ESTEU. VOSALTRES NO ESTEU BÉ !!

Això és lo que va dir Deme quan ens va vóre aparéixer el diumenge per el matí al Pico Penyagolosa.

Sí, estem un poc "zumbats", però......¿i lo que vam disfrutar? Això no té preu.

Aqueta història comença el dissabte per el matí. Teníem una sessió de tallafocs a Atzeneta. Haviem quedat Juanito, Jose, Lucas, Betoret i jo. I també van vindre Juanan i Cristian. I després dels tallafocs, esmorçant al Casa Ramón (la foto de Betoret és després d'esmorçar, jejeje), és on es gestà l'aventureta del diumenge.

En principi el diumenge teniem pensat entrenar la segona part del Marató de Borriol. Però el cabra loca de Juanan, va ser el "culpable" de que canviàrem els plans. ¡Qué fàcils som de convèncer alguns! Ningú dels que vam anar ens arrepentim gens ni mica del canvi. Les condicions de neu que hi havia el diumenge al voltant del Penyagolosa no les tenim sempre que volem, i menys el cap de setmana que és quan disposem de temps. I això ací s'ha d'aprofiat quan està.

La ruta que vam fer va ser Villahermosa-Pico Penyagolosa, pujant per el Màs de Borràs i ascendint abans del Penyagolosa a La Golosilla. I des del Penyagolosa baixada una altra vegada fins a Villahermosa per Fuente Las Mozas. La ruta té 23 km. i 1.490 m+ de desnivell. La majoria d'aquest ascens es fa fins al Penyagolosa, ja que a la segona part només queda algún xicotet repetxó.

Des de Villahermosa baixem al riu i agafem una pista de formigó prou empinada que en un parell de quilòmetres ens porta al Mas de Borràs. Continuem per la pista deixant el mas a la nostra dreta i agafem un senda en una senyal de fusta que indica Penyagolosa. Anem alternant trams de pista i senda fins arribar a un molló de pedra prou visible (el va fer Juanan i com que és professional del tema, el va fer més gran que menys), on tirem al recte cap amunt, direcció a La Golosilla. No hi ha un camí ben definit, sino que és més bé un camp a través fins al cim. Hi ha un tram on pujem per una canal xicoteta que ens deixa a l'últim tram de pujada fins La Golosilla (1500 m.). Ací portàvem 1h15' de ruta i 900 m+ de desnivell. No està mal ¿no?. No cal dir que és tot pujada, sense descans.

Des de La Golosilla baixem camp a través fins que apleguem a la senda que va per baix del Penyagolosa. Agafem aquesta senda i quan arribem a la senya que posa Cantal de Micalet, trenquem a l'esquerra per anar a buscar ja l'inici de la canal de la cadena. Ací el monte ens va regalar el poder vore 5 cabres molt a prop de nosaltres. Juanan que anava el primer les va tindre a no més de 15 m. d'ell.

A la canal hi havia prou neu acumulada. En alguns llocs, sobretot a la part de dalt, el peu s'enfonsava fins quasi el genoll. I alguns pasos de trepada estàven per a anar en quatre ulls, ja que era molt fàcil relliscar i a més les mans es gelàven al tindre que anar clavant les mans a la neu per a anar pujant o agafant-se a les pedres també nevades i gelades. En algun moment vaig arribar a pensar (segur que algú més ho va fer) "¿qué collons fem ací jugant-se la crosta?". La cadena també estava complicada, ja que estava gelada, banyada i les mans ja estàven entumides del tot. Però sense pressa i poc a poc amunt que vam anar tots.

Arrimant-se ja cap al pic vaig sentir una veu coneguda que deia "¡¡Òstia qué locos esteu, vosaltres no esteu bé !! Eren Deme i Sisco, d'Atzeneta, que ens havien sentit berrejar quan pujàvem la canal i estàven esperant-se a vóre qui eren els locos. En eixes condicions, no esperàven vóre aparéixer a ningú per on nosaltres haviem pujat. Vam parlar un moment amb ells, ens van tirar dos fotos i tots vam continuar la marxa, ells cap a Sant Joan i nosaltres cap a Villahermosa.

La baixada la vam fer per l'altra canal, no tant complicada. Al principi pareixía que estava perillosa, però es podía baixar bé del tot. A més alguns vam disfrutar fent una baixadeta "suicida". Jo vaig baixar primer i vaig gravar el video de la baixada de Juanan. ¡Qué tio! ¡Com baixava! Una passada. 

Vam tornar a fer cap a la senda que va per baix del pic, la qual vam continuar fins qua vam agafar una altra sensa que és la que baixa fins una font, Fuente Las Mozas. I un poc més avant de la font, vam tornar a agafar la mateixa senda per la que haviem pujat al principi. Desfent el camí vam arribar a Villahermosa.

Només va fallar una cosa, que com que la ruta era llarga i alguns tenien pressa, no vam esmorçar. Tan sols vam fer uns paquets de rosquilletes i poc més i cap a casa. La veritat és que la ruta i el dia es mereixien un esmorçar de bocata sencer i carajillo al final, jejejeje. Però bé, vam disfrutar la gana i més. Com em va dir després Eladi quan li vaig contar el que haviem fet, "matins com aquestos ens recorden perquè ens agrada tant la muntanya". Esperem repertir més vegades. Només cal juntar-se en gent a la que li agrada el mateix, ¿a que sí Cristian?

En una pròxima entrada posaré un video que tenim que montar entre lo que vaig gravar jo i lo que va gravar Juanan. A les diapositives, si piqueu damunt de l'última, és un video de la baixada de Juanan.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!