Després d'estar des del mes de maig sense pujar-hi, el dimarts d'aquesta setmana que avui acava, vaig tornar a pujar a entrenar al Coll del Vidre. El circuit que vaig fer és un circuit al que vaig quan tinc una rodada per terreny ondulat, però sense massa desnivells.
Vaig deixar el cotxe a la redona del Coll del Vidre, a la de la caseta de pedra al mig. I vaig tirar direcció a la Lloma de Benafigos, arribant fins a una bassa feta per els forestals per a que beguen les cabres que hi han per allí dalt. Des de la bassa hi han unes vistes magnífiques del Riu Monlleó, Culla, Penyacalva i de la Lloma Garrido. No pareix que aquestos desnivells i aquestos majestuosos barrancs estiguen tant a prop de casa. Semble més bé una paissatge d'alta muntanya.
L'anada i la tornada són per el mateix lloc, quasi tot per pista forestal en algun tram de senda. La distància, si no recorde mal (l'any passat la tenía medida en el sensor del Polar) és de 14 km. El desnivell positiu 285m, l'altitud màxima 1095, la mínima 944 i la mitja 1039 m. Així que, encara que no siga una altura ideal, de 2000 m. o més, per a pujar el nivell de glòbuls rojos, doncs dic jo que algún benefici tindrà entrenar allí dalt. Millor això que fer-ho a nivell de mar.
Però lo millor de tot és la tranquilitat que es respira allí per tot arreu. Et pares i lo únic que sents és l'aire que passa pel mig dels pins i algún pardalet. I com a molt ara que encara hi ha algun rovello, pots vóre a algú per allí buscant-ne. Eixe día encara vaig vóre a quatre rovelloneros, i això que era l'hora de dinar.
M'agrada aquesta ruta. Així que, de tant en tant, si el temps i la feina ho permitissen, aniré pujant algun día a la setmana. Total en el cotxe em costa 10-12 minuts de pujar.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!
1 comentario:
potrebo, da preverijo:)
Publicar un comentario