VIDEO DEL RODATGE VILLAHERMOSA-PICO PENYAGOLOSA

Ací teniu el video que Juanan ha montat en lo que vam gravar entre ell i jo el diumenge 7 de març per el Penyagolosa.

VIDEO

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!

¡¡ ÒSTIA QUÉ LOCOS ESTEU. VOSALTRES NO ESTEU BÉ !!

Això és lo que va dir Deme quan ens va vóre aparéixer el diumenge per el matí al Pico Penyagolosa.

Sí, estem un poc "zumbats", però......¿i lo que vam disfrutar? Això no té preu.

Aqueta història comença el dissabte per el matí. Teníem una sessió de tallafocs a Atzeneta. Haviem quedat Juanito, Jose, Lucas, Betoret i jo. I també van vindre Juanan i Cristian. I després dels tallafocs, esmorçant al Casa Ramón (la foto de Betoret és després d'esmorçar, jejeje), és on es gestà l'aventureta del diumenge.

En principi el diumenge teniem pensat entrenar la segona part del Marató de Borriol. Però el cabra loca de Juanan, va ser el "culpable" de que canviàrem els plans. ¡Qué fàcils som de convèncer alguns! Ningú dels que vam anar ens arrepentim gens ni mica del canvi. Les condicions de neu que hi havia el diumenge al voltant del Penyagolosa no les tenim sempre que volem, i menys el cap de setmana que és quan disposem de temps. I això ací s'ha d'aprofiat quan està.

La ruta que vam fer va ser Villahermosa-Pico Penyagolosa, pujant per el Màs de Borràs i ascendint abans del Penyagolosa a La Golosilla. I des del Penyagolosa baixada una altra vegada fins a Villahermosa per Fuente Las Mozas. La ruta té 23 km. i 1.490 m+ de desnivell. La majoria d'aquest ascens es fa fins al Penyagolosa, ja que a la segona part només queda algún xicotet repetxó.

Des de Villahermosa baixem al riu i agafem una pista de formigó prou empinada que en un parell de quilòmetres ens porta al Mas de Borràs. Continuem per la pista deixant el mas a la nostra dreta i agafem un senda en una senyal de fusta que indica Penyagolosa. Anem alternant trams de pista i senda fins arribar a un molló de pedra prou visible (el va fer Juanan i com que és professional del tema, el va fer més gran que menys), on tirem al recte cap amunt, direcció a La Golosilla. No hi ha un camí ben definit, sino que és més bé un camp a través fins al cim. Hi ha un tram on pujem per una canal xicoteta que ens deixa a l'últim tram de pujada fins La Golosilla (1500 m.). Ací portàvem 1h15' de ruta i 900 m+ de desnivell. No està mal ¿no?. No cal dir que és tot pujada, sense descans.

Des de La Golosilla baixem camp a través fins que apleguem a la senda que va per baix del Penyagolosa. Agafem aquesta senda i quan arribem a la senya que posa Cantal de Micalet, trenquem a l'esquerra per anar a buscar ja l'inici de la canal de la cadena. Ací el monte ens va regalar el poder vore 5 cabres molt a prop de nosaltres. Juanan que anava el primer les va tindre a no més de 15 m. d'ell.

A la canal hi havia prou neu acumulada. En alguns llocs, sobretot a la part de dalt, el peu s'enfonsava fins quasi el genoll. I alguns pasos de trepada estàven per a anar en quatre ulls, ja que era molt fàcil relliscar i a més les mans es gelàven al tindre que anar clavant les mans a la neu per a anar pujant o agafant-se a les pedres també nevades i gelades. En algun moment vaig arribar a pensar (segur que algú més ho va fer) "¿qué collons fem ací jugant-se la crosta?". La cadena també estava complicada, ja que estava gelada, banyada i les mans ja estàven entumides del tot. Però sense pressa i poc a poc amunt que vam anar tots.

Arrimant-se ja cap al pic vaig sentir una veu coneguda que deia "¡¡Òstia qué locos esteu, vosaltres no esteu bé !! Eren Deme i Sisco, d'Atzeneta, que ens havien sentit berrejar quan pujàvem la canal i estàven esperant-se a vóre qui eren els locos. En eixes condicions, no esperàven vóre aparéixer a ningú per on nosaltres haviem pujat. Vam parlar un moment amb ells, ens van tirar dos fotos i tots vam continuar la marxa, ells cap a Sant Joan i nosaltres cap a Villahermosa.

La baixada la vam fer per l'altra canal, no tant complicada. Al principi pareixía que estava perillosa, però es podía baixar bé del tot. A més alguns vam disfrutar fent una baixadeta "suicida". Jo vaig baixar primer i vaig gravar el video de la baixada de Juanan. ¡Qué tio! ¡Com baixava! Una passada. 

Vam tornar a fer cap a la senda que va per baix del pic, la qual vam continuar fins qua vam agafar una altra sensa que és la que baixa fins una font, Fuente Las Mozas. I un poc més avant de la font, vam tornar a agafar la mateixa senda per la que haviem pujat al principi. Desfent el camí vam arribar a Villahermosa.

Només va fallar una cosa, que com que la ruta era llarga i alguns tenien pressa, no vam esmorçar. Tan sols vam fer uns paquets de rosquilletes i poc més i cap a casa. La veritat és que la ruta i el dia es mereixien un esmorçar de bocata sencer i carajillo al final, jejejeje. Però bé, vam disfrutar la gana i més. Com em va dir després Eladi quan li vaig contar el que haviem fet, "matins com aquestos ens recorden perquè ens agrada tant la muntanya". Esperem repertir més vegades. Només cal juntar-se en gent a la que li agrada el mateix, ¿a que sí Cristian?

En una pròxima entrada posaré un video que tenim que montar entre lo que vaig gravar jo i lo que va gravar Juanan. A les diapositives, si piqueu damunt de l'última, és un video de la baixada de Juanan.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!

MARXA A PEU PER BORRIOL: AÇÒ NO VA NI A TIRS

Bé, abans de parlar de la meua cursa, felicitar al meu amic Juanito que el dissabte passat va tornar a fer un carrerón, quedant segon a la Marxa a Peu per Borriol, per darrere de Fernando Ruiz i a tan sols 1 minut i pico d'ell, baixant els dos el rècord que tenia el primer. Felicitar també al meu company d'equip Remi, que va fer tercer. El roig del Running Team es deixa vóre allà on correm.

En quant a la meua cursa, doncs mal. Una altra vegada mal i ja en van massa. I açò ja cansa. Fa massa temps que no faig una cursa en que acabe satisfet i content, i així és massa difícil disfrutar (estic parlant de disfrutar competint), que al fi i al cap és per lo que correm. El dissabte un milló de pensaments van estar tot el dia rondant-me per el cap, i cap d'ells era positiu. Ja sé que dels mals resultats i dels errors s'han d'extraure conclusions positives per a que a la pròxima això no passe. Però jo em pregunte, ¿i quin són els errors que estic fent? ¿qué em passa? ¿perquè aquesta baixada de nivell? Sincerament el dissabte em vaig quedar en la sensació de que no cal entrenar tant, ni cal fer-se massatges, ni posar les cames en aigua gelada, ni .... per a un resultat així de mediocre.

Menys mal que després durant la setmana han anat eixint bons entrenaments. Al día següent de Borriol, es a dir el diumenge, Jose i jo vam fer una eixida en bici de carretera. Vam eixir de Borriol i la ruta va ser Borriol, La Pobla, Vall d'Alba, Les Useres, Atzeneta (esmorçar al Casa Ramón), Vall d'Alba, La Pobla i Borriol. Quasi 75 km. i 770 m+ a una mitja de 29 Km/h.i 118 pulsacions de mitja. No està mal per a ser rodatge regeneratiu. El dilluns descans. El dimarts una fartà de 500 a les pistes, a una mitja de 1'29". Castanya d'entreno, el millor entreno de 500 que hem fet mai, acabant l'últim en 1'24". Ahir un rodatge progressiu en bones sensacions. I avui tranquilet.

Bé, espere que tot lo que estic fent tinga recompensa. Soc del pensament de que la vida posa a cadascú al seu lloc, tant per a bé com per a mal. ¿A que tinc raó Cristian? Si t'esforces, et sacrifiques i actúes com cal té que arribar el premi. I si fas tot lo contrari té que arribar el castig. Jo estic esperant el premi.



Fotos: Juanmarunning, Riostar i Pepote.

Salut i muntnaya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!

UNA MOSTRA DE LO QUE ÉS SOFRIMENT EN PLENA COMPETICIÓ

Aquesta setmana es disputen a Anodorra els CAMPIONATS DEL MÓN D'ESQUÍ DE MUNTANYA.

El català Kilian Jornet va guanyar ahir dilluns la medalla d'or en la modalitat de Vertical Race.

Ací teniu un enllaç en unes quantes fotos de la cursa. Observeu la cara de sofriment que fan alguns dels participants quan arriben a meta. Alguns d'ells, inclòs el Kilian, cauen exhaustes al creuar la linea d'arribada.  Hi han 2 fotos de Kilian que ho diuen tot. Sobren les paraules.

FOTOS FACEBOOK

Avui dimarts era jornada de descans. Demà dimecres es celebra la prova sénior individual. El dijous és el torn de les categories inferiors. I les proves per equips queden per al final, disputant-se el divendres la cursa per parelles i el dissabte la prova de relleus. Quatre curses en una setmana, ¿com ho poden aguantar això?

Més informació: ANDORRA CANILLO 2010

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!

PER FI TORNE EM TORNE A POSAR VASELINA

Ieeeeee, no malpenseu, que la meua orientació sexual no ha canviat, no van els tirs per ahí.

La qüestió és que aquesta setmana ja ha fet un oratge mig bo, almenys en quant a temperatura, ja que l'aire no vol parar (el dimecres va bufar molt fort).

El dimarts a migdia vaig tornar a entrenar en pantalons curts i mànega curta. I per això lo de la vaselina, per a que no s'escalde l'entrecuixa. Així com a principi de temporada l'oratge ens va deixar entrenar de curt fins a principis de desembre, ara ni m'enrecorde dels dies que feia que no em posava pantalons curts (igual des de la cursa de Tombatossals a finals de desembre). Però bé, ara ja toca que poc a poc, al menys al ple del día, vaja fent bona temperatura i solet.

El dimecres vaig pujar a fer el rodatge suau que tenia, al Pla de La Creu. La ruta va ser Pla de la Creu-Sant Joan-Pla de la Creu. No feia fred, però l'aire bufava de valent, i encara queda algo de neu i gel per allí dalt,  així que eixe dia pantalons curts i mànega llarga. I ahir la mateixa indumentària. A vóre si poc a poc anem agafant coloret, que aquest hivern ben poc que em vist el sol.

Aquest dissabte 27, torne a competir després de 10 setmanes sense fer-ho. La cursa és la Marxa a Borriol i servirà com a test per a vóre on estem. La idea és de competir, però buscant bones sensacions, que el cos tinga "xispa" durant tota la cursa, acabar fort i no sentir agobio en cap moment (¿és possible tot açò?). Ja vorem si ho aconseguim, ja que aquesta setmana tinc la sensació d'estar fet pols, sobretot per el matí quan em desperte, que tinc la sensació de no haver descansat. Però bé, aquesta cursa és el punt d'inflexió per encara la preparació final per a la MiM. Així que ..... bona lletra.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!

AÇÒ ÉS CÓRRER

Açò és córrer cara cap amunt i no lo que fem nosaltres per la muntanya.

En aquest vídeo, el protagonista, l'americà Dan Osman, puja un pared vertical de 122 metres en poc més de 4 minuts. Impresionant.

Osman es matà en un accident practicant caiguda lliure al Parc Nacional de Yosemite a California l'any 1998. Normal.

VIDEO

I MÉS TERRENY NOU, PER XODOS

Avui he anat una altra vegada de descobriment. Poc a poc he d'anar coneixent terreny que tinc molt prop de casa i al que fins ara no li he tret partit en els entrenaments. Açò hem motiva molt. L'únic inconvenient és que anant sol, per eixes sendes i barrancs, i en la punyetera costum de no agafar mòbil, si em passara algo... Bé, açò més val no pensar-ho. Pensem en lo que disfrute quan faig un rodatge com el d'avui.

He tornat a eixir de Xodos de cara cap al Marinet, però al poc he agafat una senda que tira cap a l'esquerra per dins del barranc (la dels peregrins quan pugen el divendres, que deie en l'entrada de la setmana passada). I després he agafat la senda empedrada que es veu a l'altra part de barranc. Aquesta senda té uns 100 m+ i aplega a una pista. 

Agafem aquesta pista cap a la dreta i a uns 30 m. ens desviem a la dreta, buscant una senda per dins de pinar que comença a pujar, sense cap descans. Aquesta senda està molt ben definida, i de tant en tant hi ha algún puntet roig de pintura i algún mollonet de pedres. Està molt xula perquè és tota per dins de bosc, i és de bon xafar.

Aquesta senda, empalma en la que vaig baixar la setmana passada (la del descens de BTT). Però en lloc d'arribar fins l'explanada que hi ha darrere del Marinet per aquesta senda de les BTT, n'he agafat una altra que tira cap a l'esquerra, més arrimada al barranc, i des d'on es veuen els masos de les fotos. Al final aquesta senda també ix a l'explanada de darrere del Marinet. Des de la pista fins ací hi ha uns 350 m+.

Ací ja me n'he anat cap al Pla de la Creu, que estava en 3 ó 4 dits de neu. He continuat uns 5 minuts direcció a La Banyadera i he pegat mitja volta.

La baixada l'he feta per la senda del Marinet (la de sempre). He fet un lap, i sense arribar a baixar desbocat, m'ha costat 13' de baixar. No està mal, però es pot millorar prou, ja que al principi de la baixada hi havia neu i estava prou perillós. A més, avui la senda fins que es perd un poc d'altura, pareixia un rierol, tota plena d'aigua.

Una vegada ja baix a la font, tranquilet fins a Xodos.

El rodatge ha segut de 1h30' i he fet 550 m+.

Salut i muntnaya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!