SENSE TEMPS DE RÉS

Aquestes dos setmanes no faig més que treballar, treballar i treballar. I encara me'n queden dos més com aquestes. Al mes de setembre ja arribarà la calma.

Almenys tenía que traure 5 minuts per a fer una entrada de la cursa de Vistabella.

Juanito va tornar a per podi. Va tornar a fer una eixida explosiva de les seues, però aquesta vegada Remi ja no el va deixar anar com a Benassal. Van anar junts fins que va començar la primera pujada a la Serra Batalla, i ací Remi el va atacar i poc a poc el va despenjar. I a meitat de la pujada, Calvo que venía per darrere marcant-los de molt prop, també li va passar davant a Juanito.


Finalment la cursa la va guanyar Calvo, que va atacar a Remi a l'últim tram de pujada abans d'aplegar a Vistabella. 2on va ser Remi i 3er Juanito.


A mi la cursa se me va fer llarga. Vaig quedar en la posició 10. Em van sobrar 5 ó 6 km. Ja ho sabía, ja que des de Benassal he afluixat molt el pistó, he fet 2 setmanes de descans i aquest mes d'Agost sols faig un pla de manteniment i acondicionament, en un día de gimnàs a la setmana que em deixa ple d'agulletes, per a tornar a començar en serio al setembre. De moment és lo que hi ha, ja que ara tinc molta feina i lo primer és lo primer, que és lo que ens dona de menjar.


Pareix mentira lo que costa posar-se bé i lo ràpid que es perd la forma per a competir a tope. Però és necessari; encara que de vegades coste asumir-ho, no podem pretendre estar tota la temporada ahí dalt rendint al màxim.

Les atletes d'Atzeneta Paqui Saura i Belen Agut, van tindre una molt bona actuació, quedant classificades a la general femenina en 2ona i 3era posició respectivament.

Destacar també la bona actuació de Diego Marín, que va acabar en la 11ena posició. De segur que si entrenara més per a les curses de muntanya, faría molts bons papers. Molts ànims per a ell, que en aquestos moments està travessant per una situació personal delicada. Força i sempre cap endavant "Ovidio".


Salut i muntnaya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!1

TORNEM A LA RUTINA

Després d'un parell de setmanes de descans, torne a la rutina d'entrenaments, però en un plan molt light.

De moment seran només 4 díes a la setmana, la qual cosa m'anirà bé per a que el cos i el cap tinguen un poc més de relax. A més, a l'Agost tinc molt feina i tampoc puc entrenar en normalitat. Ara faré un acondicionament general per a tornar a començar ja de valent al mes de setembre.

Aquesta setmana, després de prou de temps, he tornat a tindre unes agulletes importants, conseqüència de la sessió de gimnàs que vaig fer el dijous. Sobretot el dissabte, pareixía una "auela" quan pujava o baixava escales. Però bé, això es passa.

Ahir Juanito i jo vam tornar a eixir en el grup ciclista "2 RODES". L'eixida (o cursa, perquè més bé pareixía una cursa) va ser: Castelló-Borriol-Cabanes-Vilanova-Ctra. Torreblanca-Coves de Vinromà-Benlloch-Vall d'Alba-Pobla-Borriol-Castelló. Nosaltres dos vam eixir de Borriol, i vam fer 94 km. i 900 m+ en 2h56' (a 32 km/h) en un aire molt asquerós. La mitja de pulsacions va ser de 133 ppm i la màxima de 160 (aquesta és la màxima més alta que he fet en bici).

Lo de que pareixía una cursa és perquè ells a cada eixida que fan, agafen uns ports de muntanya que puntúen. I a final de temporada trauen una classificació final en trofeus i tot el rotllo. Així de competitius i picats són. Ahir puntuava el port que hi ha entre la carretera de Torreblanca i les Coves.

Fins a Borriol el ritme va ser tranquil, però després de passar per dins del poble, ja va començar la guerra. Vam anar tots junts fins a les costes de la Pobla, però pujant ací el grup es va partir en 2. Al primer anàven 6 corredors, Juanito entre ells. I jo em vaig quedar al segon grup, on anàvem uns 25 corredors més.

Després de passar les costes de La Pobla, alguns del segon grup ens vam posar a tirar a un ritme fort entre 38 i 40 km/h per a intentar agafar als de davant. I ho vam fer després de passar l'encreuament que tira cap a Benlloch.
Jo me'n vaig anar cap avant a buscar a Juanito, i després d'agafar l'encreuament cap a Vilanova, ens vam posar els 2 a tirar del grup. Em feia respete anar ahí davant, però tenía bones cames i anava bé. A la baixada cap a Torreblanca ens va passar un davant i jo em vaig tirar darrere d'ell. Era una baixada ràpida per carretera molt estreta i en poca visibilitat, i a les primeres curves vam tindre un sustet en un cotxe que ens va eixir per el mig de la carretera.

I quan vam agafar l'encreuament cap a Les Coves ja va començar el moviment de bona manera. El grup poc a poc es va anar partint en vàries unitats. Juanito va anar algun tram tirant en un tal Marino, però a les últimes rampes es va despenjar. Finalment, vam coronar els dos junts el port en els llocs 8 i 9, a menys de 30" dels de davant. No està mal per a tocar la bici de tant en tant.

De Les Coves a Benlloch, el ritme també va ser fort. Un grupet de 6 vam anar fent relleus tirant de la resta del grup, fins a l'encreuament de Benlloch, on ja vam aminorar la marxa.

A Benlloch, esmorzaret a Casa Perito. Com sempre, l'esmorzar i la xarreta lo millor de l'eixida.

Després de l'esmorzar vam anar cap a Vall d'Alba, i d'allí ja cap avall altra vegada. El ritme continuava sent fortet. Juanito em va dir després que fins que no arriben a l'altura de la UJI o per ahí, no s'acaba la guerra.

M'he quedat molt content després d'aquesta eixida, ja que les sensacions han segut bones i sense quasi entrenar en bici, he assomat el morret per ahí davant.

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!

DESCANSSSSSSS !!!!!!!!

I ha arribat l'hora de descansar. És necessari, encara que costa estar sense fer rés o quasi rés. Però el cos i sobretot el cap ho agrairan. Uns díes de fer lo que apetisca i quan apetisca....de passejar, d'anar a la piscina, d'eixir 20 minutets a trotar, una partideta a frontó, dedicar més temps a la família....

En quant a entrenaments, ja portava unes setmanes en les que había alçat molt el peu. Entrenaments més curts i sense intensistat, i bicicleta. En bici de carretera he fet unes quantes eixides, de les que he disfrutat molt, sobretot de la del diumenge passat. Les eixides d'estes dos setmanes en bici han segut:

- Dijous 09 de Juliol: Vall d'Alba-La Barona-Les Useres-Atzeneta-Benafigos-Atzeneta-Vall d'Alba. 59 km. i 985 m+ en 2h06' a 123 ppm. En principi no tenía pensat pujar a Benafigos, però quan vaig arribar a Atzeneta, vaig tirar cap amunt, en el compte de que si se'm feia tard, doncs pegaría mitja volta i cap avall. Però em vaig trobar molt bé pujant i al final vaig arribar dalt. El tram d'Atzeneta a Benafigos va estar molt guapo, ja que la carretera és estreta, había plogut unes hores abans, i arribant a Benafigos hi había una boira que no deixava vóre més enllà d'uns 30 ó 40 metres. En fi, a un li pareix que està corrent una etapa de muntanya del Tour, en estes condicions.

- Diumenge 12 de Juliol: Vall d'Alba-Atzeneta-Vistabella-Vall d'Alba. 84 km. i 1545 m+ en 3h14' a 126 ppm i 2 eixides de cadena incloses.
Per el matí vaig anar a vóre a Juanito a la cursa del Bartolo. I després había quedat en Jose per a fer aquesta ruta. Jose al final em va fallar, però com que ja m'había fet la idea, passades les 10:30 del matí me'n vaig anar cap amunt. Vaig passar un poc de calor pujant, però rés comparable a córrer a peu a eixes hores.

- Dimecres 15 de Juliol: Vall d'Alba-Els Ibarsos-Carretera de Culla per Torrematella-La Llorença-Atzeneta-Vall d'Alba-més 2 voltes al polígon industrial. 59 km. 410 m+ en 2h02' a 122 ppm.

- Diumenge 19 de Juliol: Borriol-Ctra. de Ribesalbes-Onda-Fanzara-Vallat-Argelita-Ludiente-El Castillo de Villamalefa-Llucena-Figueroles-La Foia-Alcora-Borriol. Jo em vaig dormir i vaig començar la ruta a Onda. 85 km. i 985 m+ a 128 ppm. Lluís, Juanito, Jose i Rosa que van fer la ruta completa van fer 108 km. L'eixida més guapa que he fet en bici de carretera. Lo millor com sempre eixir en els amics i l'esmorçar al Castillo.

Salut i muntanya (o en este cas, carretera).

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

JUANITO 2on AL BARTOLO

"Suma y sigue", i ja van quatre podis aquesta temporda.

I és que com diu Cristóbal, aficionat atzenetí a les curses de muntanya, Juanito pareix que porte un coet al cul. Està fent la millor temporada des de que corre a peu. Enguany s'està cuidant i està entrenant millor que cap any, i això unit a la qualitat i a la gran capacitat de sofriment que té, doncs li dona aquestos bons resultats que està obtenint.

La cursa va ser dominada de principi a fi per Abderrahim Ait Ben Chatoui, corredor d'asfalt NO habitual de les curses de muntanya i que sols corría per la pasta, però no la de menjar, sino per els eurets que hi había tant per guanyar (300€) com per fer el rècord (300€ més), que finalment no va aconseguir batre.

Abderrahim va imposar un ritme molt fort des de la mateixa sortida. Juanito va provar de seguir-lo per a vóre si podía aguantar-lo fins a les crestes, únic terreny muntanyer i tècnic de la cursa, però el ritme era endimoniat, i com que estava clar que el primer lloc al podi era impossible, doncs es va llimitar a fer la seua cursa per a assegurar la 2ona posició, que també la tenía prou clara, ja que el grup de perseguidors que lluitàven per completar el podi, al control del Bartolo ja perdía 6 minuts respecte de Juanito, que a la vegada en perdía 1'30" respecte d'Abderrahim.

La tercera posició va ser més disputada i emocionant. Primer va ser Duplas el que agafaría aquesta posició, però el competir la setmana passada a Benassal li va passar factura i al tram de les crestes, el va agafar el grup de darrere. Per el control de la Font Tallà ja van passar Kike Gallent (també company nostre d'entrenament) i Carlos Fox junts, 1' per davant deDuplas. La disputa per el bronze no va estar clara fins la mateixa recta de meta, on Kike va poder en Carlos Fox, que va entrar 4t a tan sols 5" de Kike. ¡Quin final més agònic i emocionant!

En xiques, la nostra companya Xari, ja passada de forma i acusant molt el cansanci acumulat per la llarga temporada realitzada, va quedar finalment 3era. Xari ha fet una temporada espectacular, i avui ja no tenía que demostrar rés a ningú. És més, aquesta cursa ja li sobrava, però tenía que provar si podía aconseguir el doblet (MiM-Bartolo), com l'any passat. Ara li toca descansar i carregar les piles per a la pròxima temporada, en la que segur que donarà més guerra que enguany.

Així que rés, donar l'enhorabona una altra vegada als meus companys d'entrenament Xari, Juanito i Kike per els podis aconseguits, i també a Lluís, el nostre entrenador, ja que ell té gran part de "culpa" d'aquestos resultats. La feina ben feta al final dona bons resultats. Enhorabona a tots quatre.

CLASSIFICACIÓ

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!

JUANITO GUANYA A BENASSAL

I ja en van dos. Segona victòria i tercer podi de la temporada per a Juanito.

Si algú pensava que lo del Montí había segut una casualitat, doncs Juanito avui a Benassal ha demostrat que no és així. I és que ara mateix està en un molt bon moment de forma. Espere que li dure molt.

El cartell d'avui a Benassal tornava a ser de primera, com a quasi totes les curses que s'estan disputant enguany a Castelló. A priori Remi, Juanito i Calvo eren el principals candidats a estar al podi. I després hi había un bon grup de corredors per a lluitar per la resta de les 10 primeres posicions, cosa que avui ha tornat a estar prou cara. Entre ells Duplas, Ezquiel Cuesta, Cristóbal Adell, M.A. Martínez, Alfonso Granell, ...


Juanito ha eixit en la mentalitat de lluitar per a estar ahí davant. I sabía que tenía que imposar el ritme del cap de cursa, ja que Remi, que la pròxima setmana torna a competir a Girona a la segona prova de la Copa d'Espanya, lo normal és que buscara una primera part de cursa "fàcil" per a desmostrar la seua qualitat a la segona part. Així que Juan, sabedor d'açò, ha eixit davant ja des de l'inici i poc a poc ha anat agafant distància respecte de Remi i Calvo que eren els seus dos perseguidors. Aquest avantatge s'ha anat aumentant fins al 1'30". En l'última part de la cursa, Remi li ha recurta 1' a Juanito, però ja no ha segut capaç de recuperar tota la diferència. Supose que Remi, sabent que Juanito sempre ix fort al principi, confiava que en algún moment de la cursa aquest afluixaría o punxaría un poc, però no ha segut així. Ha aguantat com un campió.


Finalment Juanito ha creuat la meta en primer posiciò en un temps de 1h33'19". Segon ha segut Remi en 1h33'47" i tercer Vicente Calvo en 1h36'14".

En xiques la primera classificada ha segut Sonia Escuriola en un temps de 2h10'37". El podi l'han completat dos corredores d'Atzeneta, la veterana Paqui Saura en 2h15'05" que ha entrat segona i Belen Agut en 2h15'40" que ha entrat en tercera posició.

Jo he entrat en 8ena posició. Encara que la posició no està mal, crec que he fet un temps més que discret, lluny del meu millor rendiment, i és que la bona forma ja fa massa temps que m'ha abandonat.


Allà per el mes de Febrer quan vam començar la lliga de la Comunitat Valenciana, em trobava molt fort, més que mai, i tot pintava molt bé per a la present temporada. Vaig començar a competir a uns ritmes per muntanya i en unes sensacions que abans mai no había experimentat. Pareixía que aquest tenía que ser el meu any, però a partir del mes de Març poc a poc m'he anat desunflant i el meu rendiment ha anat baixant. Ha segut una temporada més. Aleshores Juan i jo estàvem a un nivell similar i ara mateix ell està a anys llum de mí.

Ara ja tinc sensacions d'estar fora de forma total. I és que la temporada potser haja segut massa llarga per a mi. Així que serà qüestio de baixar el pistó, carregar les piles, analitzar les coses i replantejar-ne d'altres per a la pròxima temporada.

El balanç, encara que no ha segut 100% satisfactori, és positiu, ja que a principi de temporada, en la paternitat estrenada, no sabía com m'aniría la cosa. De moment, puc seguir compaginant-lo tot, encara que siga a costa de sacrificar tranquilitat i descans.

CLASSIFICACIÓ

Salut i muntanya.

TORNEM AL BLOG

Aquesta setmana en fa 5 que no faig cap entrada al blog. Han segut unes setmanes complicades a la feina, ja que totes les setmanes hi ha hagut algú de vacances. Però bé, tornem.

Després de l'última entrada, com deia en la mateixa, vam competir en la Cursa de Muntanya de Vall d'Alba. Juanito va fer el segon podi de la temporada, fent 3er per darrere de Remigio Queral i de Sergi Ruiz.

Jo vaig quedar 7é de la general i 1er local.


Dos setmanes després vam córrer el Campionat d'Espanya a Fondeguilla. No había corregut mai aquesta cursa i m'he quedat en la impresió de que és la cursa més muntanyera i dura de les que es fan ací a la privíncia de Castelló. Em va agradar molt. És el tipus de curses que m'agraden.

L'organització va ser de 10, perfecta en tots els aspectes i en un poble totalment volcat en la seua cursa. A la duresa del recorregut (35 km. durs i molt tècnics), es va afegir la difucultad de la calor, que va fer que molta gent punxara a partir del km. 20.

Jo había passat 2 setmanes en molts altibaixos entrenant (fundit perquè una setmana em va tocar anar a repartir i no estic acostumat) i en el cap poc centrat en els entrenos. Així que vaig eixir a un ritme prou conservador en la posició 60 ó 70, buscant les bones sensacions i esperant a vóre com responía el cos a la segona part de la cursa. I el resultat, encara que no va ser cap maravella, va ser satisfactori per a mi, tenint en compte tot açò.

Després del control del km. 20 al Marianet, pujant el "Alto del Señor" vaig tindre un baixó prou fort, però al arribar dalt, a una senda que pica cap amunt, em vaig posar a un trotet còmode, i poc a poc vaig anar retrobant les bones sensacions i fent feina, passant a molts corredors. Em va faltar un poc de motivació i confiança per a fer una millor marca, ja que vaig entrar a meta en la sensació de que encara em quedava corda. Però bé, al final vaig entrar en la posició 31 en un temps de 4h09', resultat satisfactori.

Juanito es va tindre que retirar al control del km. 24. Va arribar ací molt marejat, i els metges després de prendre-li la tensió, el van obligar a abandonar.


També hem començat ja a introduïr la bici a la rutina d'entrenaments. Jo ja había fet bici de muntanya l'estiu passat. I aquest any me n'he comprat una de carretera de segona mà, i tinc que dir que estic disfrutant molt d'estos entrenaments, sobretot de les etapes de cap de setmana.

A més d'alguna rodada entre setmana, Juanito i jo hem fet dos bones etapes de cap de setmana.
La primera d'elles va ser: Almassora-La Vall-Fondeguilla-Xóvar-Eslida-Aín-Alcudia de Veo-Veo-Tales-Artesa-Onda-Ribesalbes-Castelló-Almassora. Quasi 120 km. en 3h40'. Aquest va ser l'estreno. No està mal per a començar.
I la segona ha segut aquest passat cap de setmana, en l'equip ciclista en que corría Juanito abans de córrer a peu, en el 2 Rodes d'Almassora. Vam fer Borriol-Ribesalbes-Onda-Villamalur-Tales-Onda-Borriol. Uns 100 km. en 3h30'. Aquesta era la meua primera eixida en grup. L'experiència ha segut que els ciclistes són d'una altra pasta, tenen una altra mentalitat. I açò ho dic perquè una vegada vam agafar la carretera de Ribesalbes, l'eixida es va convertir en carrera, en estirades, en relevos, en escapats, .... Estos ciclistes estan un poc penjats !!

Demà correm a Benassal. No he fet mai aquesta cursa ni conec rés del recorregut. Aquest any hi ha més nivell i més participants que cap any. Supose que en açò influirà el fet de que estiga dins de la Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord, en la que Juanito i jo anem classificats 2on i 3er per darrere de Remigio Queral.
Juanito està ara en un bon moment de forma i segur que estarà lluitant per un lloc al podi. I jo que ja comence a baixar la meua forma, doncs espere tindre bones cames per a entrar dels 10 primers.

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!

ENTRENAMENTS DEL CAP DE SETMANA PASSAT

El dissabte 23/05, vaig fer una ruta que ja feia molt de temps que volía fer, i quan no per unes coses per unes altres, encara estava pendent. L'aventura em va sortir bé, ja que no coneixía el camí i no em vaig perdre cap vegada.

Com que estava sol, ja que Juanito estava a Zegama, i el Penyagolosa em tira molt, doncs me'n vaig anar cap amunt. Vaig deixar el cotxe a la basse del pic, i vaig tirar direcció a la Lloma de la Cambreta per la pista. I allí vaig agafar la senda que baixa a la Nevera. Vaig baixar per aquesta senda i vaig agafar la bifurcació que tira cap a la zona que es veu de dalt del pic si mires direcció a Llucena i Villahermosa. I vaig eixir a la pista del Remolcador, que puja des de Llucena. Ací vaig fer un treball específic de costes que tenía que fer. I després per la senda que va paralel.la a la pista vaig tornar a eixir on tenía el cotxe.

La senda que va per baix del Cantal de Micalet (tota la part de baix del pic), es espectacular. Veus el pic allà dalt, en les dos canals que pugen cap allí, i la pared vertical que hi ha baix d'ell. I un paissatge per tot arreu com si estigueres a Pirineus.

Ara que ja sé aquesta la ruta, un altre día toca pujar al pic per una de les dos canals. Per una no, per la que té les cadenes, que diuen que és la més directa i tècnica.

I el diumenge vaig anar en Xari i en Vicent Betoret a entrenar part de la Volta al Terme de Fondeguilla. Vam fer des de l'inici fins al Coll Roig al Km. 14, i des d'ací ens vam desviar del circuit per a baixar cap a Fondeguilla. Al final 2h30' clavades que tenía que fer de rodatge, a un ritme prou tranquil.
Encara que el sol no apretava, feia molta humitat. Així que la xopada va ser bona, la roba al acabar estava xorrant.
Després d'entrenar, com no un bon esmorçaret i una bona cervessa ben fresca. Això es imprescindible.

El cap de setmana que ve, el dissabte correré a Vall d'Alba, però agafant-ho com un entrenament de qualitat, per a posar al cor a tope. Així que dona igual el resultat, ja que competisc en setmana d'acumulació. I El diumenge hi haurà que tornar a Fondeguilla, ja que sols queden dos caps de setmana per a entrenar el Campionat d'Espanya.

Salut i muntanya.

A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!

Salut i muntanya.