Mai fins ara, havia rebut tantes felicitacions com en aquestos últims dies. Molta gent m'ha felicitat per la bona cursa que vaig fer a la MiM, i de la qual estic molt orgullós. I altres també per la crònica que vaig fer de la mateixa ací al blog. M'han felicitat companys d'entrenament, amics, coneguts, no tant coneguts i gent en la que apenes creues dos paraules en tot l'any. Les felicitacions han segut bé personalment, per telèfon, ací al blog o al Facebook. Moltes gràcies a tots.
Com a anècdota, una de les últimes felicitacions la vaig rebre el dissabte. Eren les Festes de la Joventut a Atzeneta i el dissabte per la nit vam quedar uns amics/companys d'entrenament, aquesta vegada no per a entrenar, sino per a eixir de juerga fins a altes hores de la matinada. Ja quan ens n'anàvem cap a casa, pasades les 6 del matí, se me va arrimar Estela i em va dir, que volia felicitar-me, que havia llegit la meua crònica al blog i que l'havia fet emocionar. És una passada que et diguen açò, de veritat.
És una recompensa més a tot lo que estic fent. I....¿perquè faig tot açò, quines són les motivacions que em mouen? Doncs podem enumerar-ne unes poques: la passió per l'esport, per la salut (encara que entrenar al nivell que ho fem igual no és massa saludable) i per la muntnaya, sobretot la passió per la muntanya. El poder compartir emocions, experiències, sensacions, vicències,..... en gent a la que li agrada el mateix que a tú i a la que acabes considerant part de la teua vida. La sensació de llibertat que et dona un entreno com per exemple, el que vaig fer el dilluns, que vaig pujar a entrenar a soles a Xodos, pegant-li la volta al Marinet sense creuar-me en ningú més que en una dotzena de cabres salvatges. L'afan de superació personal i de buscar on NO estan els llímits del cos i de la ment. I la capacitat de sacrifici que fa falta per a tot açò.
Mentre continue havent motivació, i espere que aquesta no s'acabe mai, continuaré fent lo que faig. Espere poder disfrutar de la muntanya durant molt, molts anys. I espere poder estar motivat per a contar lo que m'apetisca ací al blog.
Gràcies a tots per estar ahí. Això m'ha fet sentir per uns dies, modestament important.
Deixe un enllaç en un retall del video que encara tinc que montar, en lo que va filmar Elena en la meua càmera.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!
5 comentarios:
Vicent, gracies, gracies per poder compartir equip en una persona com tu, cada dia que parle amb tu, llegisc el teu blog i en conec un poc millor, pense en lo més fons del meu cor que ha sigut tot una sort i un plaer poder compartir entrenes, tertulies i consells amb una persona com tu, i espere que aço siga el començament d'un gran companyerisme i amistat.
De nou, la meua enhorabona per tot, ja saps que ho mereixies, segueix així Vicent.
Un fort abraç.
David Mundina.
Bon día Vicent,
aixina va ser!
Vaig preferir donar-te l'enhorabona personalment, per la MiM i per la cronica.
Ah! i com tots sabem, a les 06.00 del matí i ens dos copetes de mes les paraules surten mes facilment...jejeje!
Un saludet!
Estela
Gran persona, amigo, compañero, corredor.
Eres grande.
Besos.
Crec que estic amariconantme....
Me vaig emocionar, el dia de la MIM,
me vaig emocionar, llegint la cronica
acabo d'emocionar-me al vore el video....
es lo que te la vellea.......
Impresionant Vicent,mai havie sentit lo que acave de sentir fa un moment al llegir la teu cronica i vore el video,que se te posen els pels de punta i les pulsacions et putgen casi que quan fas un 1000!!eres mol gran i a nosaltres ens fas ser grans també perque tenim la sort de poder coneixet,de compartir entrenos amb tu,disfrutan,tal i com vam fet ahir per Xodos,ens vam perdre pero aixo tambe conta,una anecdota mes...les vaques i els cavalls encara deuen estar flipant!!!jajaja!!!Gracies per ser com eres,la beritat estava molt poc motivat com tu ja saps,pero esta cronica em fara agafar les coses d'un altra manera,avegades ens olvidem que em de fer aquest deport per disfrutar!!
Un fort abraç!!!
CALDOOOOO!!!
Publicar un comentario