DEL MARATÓ DE BORRIOL A SETMANA SANTA EN UN BUFIT.

Aquestes tres últimes setmanes, entre l'organització de La Pujada a la Nevera, que ara a Setmana Santa  tenim més feina i els entrenos, doncs no he tingut temps d'actualizar el blog. Així que faré un resum de lo que han segut estos díes i a vóre si torne a enganxar la marxa d'entrades.

MARATÓ DE BORRIOL:

Ja tenia ganes de tornar a posar açò: per fi he tornat a acabar una cursa en la que he disfrutat i en la que m'he tornat a retrobar en bones sensacions competint. Ojalà açò siga només el principi.

Encara que coneixia tot el recorregut, de les moltes vegades que hem entrenat per la zona, encara no havia fet aquesta cursa. I tinc que dir que és una de les curses dures i guapes que he fet. El concepte d'aquest circuit ha canviat després de fer-lo tot complet. Llevat de que no hi ha alta muntanya (cotes per damunt de 2.000 m.) aquest circuit i l'organització no tenen rés que envejar a moltes curses de renom que es fan per tot el territori nacional.

La temperatura a l'hora de començar la cursa, 14/15ºC era alta per a l'época de l'any en que estem. Això unit a l'alta humitat va ser determinant en el rendiement de molts corredors. I és que en aquestes curses no es pot fallar ni el l'alimentació ni en la hidratació. Si falles, estàs KO.

Les sensacions a principi de cursa no van ser d'allò més bones. Conforme anàvem pujant cap al castell, les cames s'anàven congestionant més i més, i això que el ritme tampoc era massa fort. I quan vaig arribar dalt, on ja et tens que posar a trotar, tenia les cames totalment bloquejades i van començar a passar-me un fum de corredors. Hem passàven com si estiguera parat. Mal rotllo, vaig pensar, ja comencem igual que sempre últimament. Però bé, com que la botifarra era llarga i dura, doncs paciència....que encara ens quedàven unes quantes hores per davant.

Molt poc a poc les sensacions van anar millorant. Pujant per les torres de llum, pujada que vaig fer tota caminant, pareixia que la maquinària ja s'habia posat a punt, i al final de la pujada em vaig posar a trotar i tot. Vaig coronar aquesta pujada en la posició 22 en 1h40' i a partir d'ací tot va canviar. Des d'ací fins a meta vaig fer una remontada molt bona, en molt bones sensacions i en molt de coneixement. Vaig tindre molt bones sensacions pujant al Morico i en la baixada fins al control dels taronjers. També vaig fer una pujada molt bona per "el muro" fins a Raca. I l'última pujada, encara que ja començava a fer-se pudenta, la vaig fer també a bon ritme. Des d'ací fins a meta el ritme ja m'havia baixat un poc, però en cap moment va arribar a fer-se agoniós.

Finalment vaig entrar en meta en un temps de 4h30'54" en la 7ena posició. Anar de menys a més motiva molt, i més tenint en compte que desde les torres de llum fins a meta, no em va adelantar ningú, vaig anar jo sempre adelantant corredors, i això és lo que més motiva en una cursa. Poc a poc t'encegueres i eres capaç d'exprimir-te eixe puntent més cada vegada que passes a algú.

Per a aquesta cursa, em va donar molta confiança una tirada llarga de bici que vaig fer la setmana abans ,en la que a mesura que anàvem fent quilòmetres, m'anava trobant millor i vaig acabar en moltes ganes al final.

SETMANA DE RECUPERACIÓ

La setmana després del Marató de Borriol, va ser una setmaneta tranquila i de recuperació en quant a entrenaments, però mogudeta degut a la feina i a l'organització de La Pujada a la Nevera. Aquest any a la nostra cursa, va córrer Raúl García, al que vaig tindre el plaer d'allotjar a ma casa la nit abans de la cursa.

Encara que organitzar un event com estos dona molts maldecaps, al final tot va anar bé i la valoració final de la cursa va ser positiva. Cada any, continuem aprenent i cada any sorgeixen coses que fan que no ens acomodem i que tinguem que millorar any rere any.

SETMANA SANTA

I després d'aquestes dos setmanes, per fi arriba una setmaneta de "minivacanes". Un bon apretó de feina des del dilluns fins al dijous i després 4 díes de vacances. ¡Qué ganes!

Aquesta setmana va ser de moltes hores d'entrenaments, però en molt bones sensacions tota la setmana. Senyal de que s'ha fet una bona recuperació després del Marató de Borriol i de que la motivació està ara per els núvols.

Comença la recta final d'entrenaments per a la MiM. Ara és quan té que eixir tota la feina feta durant l'hivern.

Salut i muntanya.

ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!