Ací teniu un enllaç a una entrada del blog de Lluís Aloy, el seleccionador de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, recentment proclamada campiona del món
L'article tracta sobre els sistemes de puntuació vigents al reglament de la FEDME (Federació Espanyola d'Esports de Muntantya i Escalada).
http://camcsc.blogspot.com/2009/11/kiku-intento-explicar-te-linexplicable.html
Molt interessant.
Salut i muntanya. ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!
Font: Blog: La meva opinió (Lluís Aloy)
sábado, 14 de noviembre de 2009
jueves, 12 de noviembre de 2009
ENTRENAMENTS SETMANA PASSADA. QUÈ SETMANA MÉS BONA !!!
La setmana passada va ser molt bona en quant a entrenaments. És la primera setmana en que ha eixit tot perfecte. Ara bé, estem tirant mà de coneixement i estem fent les coses poc a poc, ja que crec que més val així i ben assimilat, que voler anar massa ràpid i a remolque.
La semana va començar en unes sèries de 500 a les pistes. Entrenament dur i canyero. Menys mal que Victor Bernad en va fer uns quants en mi, i això em va ajudar. Pareix mentira lo que es nota tindre a algú fent este tipus de treball en tú.
El dimarts rodatge tranquil, des del Coll del Vidre fins a l'abeurador de la Lloma. Després dels 500 del día anterior, bona sensació. Quan vaig arribar a l'abeurador, vaig vóre un mascle de cabra montesa, que deuria ser prou vell, ja que tenía uns bons cuernos. Em va eixir a uns 10 metres de mi, i segur que es va assustar més ell que jo. Encara que per aquesta zona n'hi han molts, mai me n'havía eixit cap de tant prop. Açò és una de les coses que et pot regalar entrenar per el monte.
El dimecres unes sèries de 5 km. Entrenament dur i damunt a soles. Menys mal que el vaig fer a les pistes i almenys veus a gent per allí. Vaig acabar l’entrenament cansat però en molt bones sensacions, en sensació d’haver fet un treball bo, ja que ho vaig fer de menys a més i em vaig quedar en molt bon sabor de boca a l’últim 5000.
La resta de semana ja tranquileta.
El dissabte vam eixir en la BTT Juanito i jo. Rodada guapa. Vam eixir des del maset d’ell a Borriol i vam anar cap a La Pobla per pistes i sendes. Després vam tirar cap a Les Santes i d’ací cap al Bartolo. Vam baixar cap al Coll de La Mola i d’ací a La Pobla, on vam agafar ja el camí vell cap a Borriol. Vam fer 38 km. en 2h18’, a una mitja de 121 ppm i una màxima de 148. Quan vam eixir del seu maset cap a les 15:00, feia un poc d’aire però bona temperatura. Em pensava que patiriem calor en mànega llarga, però no va ser així. A partir de La Pobla, es va girar un oratge d’hivern, en molt d’aire i molt gelat. Dalt al Bartolo no es podía estar, i les mans i els peus es van quedar tiessos. I el morret també començava ja a gelar-se, ja començàvem a parlar farfallós, jeje. Vaig tindre molt bones sensacions, i una vegada el motoret es va escalfar, vaig anar molt còmode. Vaig fer una pujada molt bona des de Les Santes al Bartolo, sense tindre que baixar en cap lloc de la bici, i això que la pista en alguna trams està prou mal. I com no una baixada a “tumba abierta” per la pista del Coll de la Mola cap a La Pobla. Llàstima que bufava molt d’aire en contra.
I el diumenge vam anar a fer part del recorregut de la Marxa de Benicàssim. Aquest any encara no havíem entrenat allí baix. Ara bé, que prou vegades ho hem fet en temporades anteriors. Vam refrescar la memòria en pistes i sendes que ens coneixem de memòria, quasi que pedra per pedra. Vam anar Juanito, Vicent Betoret i jo. Vam eixir del motocross i vam pujar per el circuit de la marxa. Quan vam arribar a la pista que baixa cap a Les Santes, ja ens vam desviar cap al Bartolo, arribant dalt per el tram final de la senda La Balaguera. I d’ací, també seguint el circuit, vam tirar ja cap als cotxes. Vam fer 1h30’ a 132 ppm de mitja i 150 de màxima. Aquesta màxima va ser als 10/15 últims minuts del rodatge, on a Juanito i a mi ens va entrar el dimoni i ens vam tirar cap avall quasi que a ritme de competició.
Després, com sempre que entrenem per Benicàssim, vam anar a esmorçar als Llauradors. I després d’esmorçar, a vóre el final de la Mitja Marató de Castelló. Llàstima que en un circuit tan ràpid i urbà com hi ha des de l’any passat, aquest any fera eixe aire tan asquerós i que tant molesta quan corres una cursa d’asfalt. Però bé, hi ha que adaptarse a tots els factors que un no pot controlar, i l’aire és un d’ells. Destacar el podi del meu cosí, Javier Medall, que va quedar tercer.
M’ha costat quatre díes el poder fer l’entrada, però aquesta setmana ha segut molt complicada. El dilluns van operar a la meua sogra i el dimarts al meu germà. Lo del meu germà era una operació menor, encara una operació en anestèsia general sempre fa respete. I lo de la meua sogra sí que era una operació de molt de risc. Així que entre açò, la feina i el xiquet, no m’ha quedat temps de quasi rés més (bó, d’entrenar sí, encara que menys mal que aquesta setmana era molt light). Per sort, i és lo més important, als dos els ha anat bé i pareix que la cosa va per bon camí. Enguany, si finalment tot acava bé, el millor regal de Nadal serà poder tindre a la meua sogra en nosaltres.
Salut i muntanya.
A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La semana va començar en unes sèries de 500 a les pistes. Entrenament dur i canyero. Menys mal que Victor Bernad en va fer uns quants en mi, i això em va ajudar. Pareix mentira lo que es nota tindre a algú fent este tipus de treball en tú.
El dimarts rodatge tranquil, des del Coll del Vidre fins a l'abeurador de la Lloma. Després dels 500 del día anterior, bona sensació. Quan vaig arribar a l'abeurador, vaig vóre un mascle de cabra montesa, que deuria ser prou vell, ja que tenía uns bons cuernos. Em va eixir a uns 10 metres de mi, i segur que es va assustar més ell que jo. Encara que per aquesta zona n'hi han molts, mai me n'havía eixit cap de tant prop. Açò és una de les coses que et pot regalar entrenar per el monte.
El dimecres unes sèries de 5 km. Entrenament dur i damunt a soles. Menys mal que el vaig fer a les pistes i almenys veus a gent per allí. Vaig acabar l’entrenament cansat però en molt bones sensacions, en sensació d’haver fet un treball bo, ja que ho vaig fer de menys a més i em vaig quedar en molt bon sabor de boca a l’últim 5000.
La resta de semana ja tranquileta.
El dissabte vam eixir en la BTT Juanito i jo. Rodada guapa. Vam eixir des del maset d’ell a Borriol i vam anar cap a La Pobla per pistes i sendes. Després vam tirar cap a Les Santes i d’ací cap al Bartolo. Vam baixar cap al Coll de La Mola i d’ací a La Pobla, on vam agafar ja el camí vell cap a Borriol. Vam fer 38 km. en 2h18’, a una mitja de 121 ppm i una màxima de 148. Quan vam eixir del seu maset cap a les 15:00, feia un poc d’aire però bona temperatura. Em pensava que patiriem calor en mànega llarga, però no va ser així. A partir de La Pobla, es va girar un oratge d’hivern, en molt d’aire i molt gelat. Dalt al Bartolo no es podía estar, i les mans i els peus es van quedar tiessos. I el morret també començava ja a gelar-se, ja començàvem a parlar farfallós, jeje. Vaig tindre molt bones sensacions, i una vegada el motoret es va escalfar, vaig anar molt còmode. Vaig fer una pujada molt bona des de Les Santes al Bartolo, sense tindre que baixar en cap lloc de la bici, i això que la pista en alguna trams està prou mal. I com no una baixada a “tumba abierta” per la pista del Coll de la Mola cap a La Pobla. Llàstima que bufava molt d’aire en contra.
I el diumenge vam anar a fer part del recorregut de la Marxa de Benicàssim. Aquest any encara no havíem entrenat allí baix. Ara bé, que prou vegades ho hem fet en temporades anteriors. Vam refrescar la memòria en pistes i sendes que ens coneixem de memòria, quasi que pedra per pedra. Vam anar Juanito, Vicent Betoret i jo. Vam eixir del motocross i vam pujar per el circuit de la marxa. Quan vam arribar a la pista que baixa cap a Les Santes, ja ens vam desviar cap al Bartolo, arribant dalt per el tram final de la senda La Balaguera. I d’ací, també seguint el circuit, vam tirar ja cap als cotxes. Vam fer 1h30’ a 132 ppm de mitja i 150 de màxima. Aquesta màxima va ser als 10/15 últims minuts del rodatge, on a Juanito i a mi ens va entrar el dimoni i ens vam tirar cap avall quasi que a ritme de competició.
Després, com sempre que entrenem per Benicàssim, vam anar a esmorçar als Llauradors. I després d’esmorçar, a vóre el final de la Mitja Marató de Castelló. Llàstima que en un circuit tan ràpid i urbà com hi ha des de l’any passat, aquest any fera eixe aire tan asquerós i que tant molesta quan corres una cursa d’asfalt. Però bé, hi ha que adaptarse a tots els factors que un no pot controlar, i l’aire és un d’ells. Destacar el podi del meu cosí, Javier Medall, que va quedar tercer.
M’ha costat quatre díes el poder fer l’entrada, però aquesta setmana ha segut molt complicada. El dilluns van operar a la meua sogra i el dimarts al meu germà. Lo del meu germà era una operació menor, encara una operació en anestèsia general sempre fa respete. I lo de la meua sogra sí que era una operació de molt de risc. Així que entre açò, la feina i el xiquet, no m’ha quedat temps de quasi rés més (bó, d’entrenar sí, encara que menys mal que aquesta setmana era molt light). Per sort, i és lo més important, als dos els ha anat bé i pareix que la cosa va per bon camí. Enguany, si finalment tot acava bé, el millor regal de Nadal serà poder tindre a la meua sogra en nosaltres.
Salut i muntanya.
A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
miércoles, 4 de noviembre de 2009
VAJA SETMANETA, UFFFFFF !!!!!
La setmana passada va ser la primera setmana intensa de la temporada, en 3 díes de qualitat més 3 rodatges per a completar-la.
Es va fer especialment dura perquè em va tocar fer tots els entrenos de qualitat sense companyia. A rodar sol estic acostumat i no m'importa, inclús m'agrada (no tots el díes, per supost) ja que així vas al teu rotllo, a l'hora que vols, on vols, i al teu ritme, fent les teues cabilacions i en els teus pensaments. Però quan toca apretar les dents, com a que es fa més "ameno" si tens algun company d'entrenament que funcione com tú. A més vaig tindre que estar des de el divendres fins al diumenge tot el día en el xiquet (menys quan vaig estar entrenant, clar està), i això és agotador.
Dels tres rodatges, van haver dos de "5 estrellas", per el circuit on els vaig fer. Un és el de l'entrada anterior, i l'altre el que vam fer el diumenge. Aquest ja feia molt de temps que el volia fer, i per fi el diumenge va ser el dia.
Al final vam ser 9 persones. Vam quedar a Sant Joan i vam eixir per la pista que hi ha darrere de l'ermita direcció a Puertomingalvo. Ens vam desviar per el GR que baixa cap al Riu Carbo i abans d'aplegar als masos, vam agafar una senda que va a donar a la pista que baixa de la Lloma de la Cambreta. Al poc d'anar per la pista vam agafar una senda que recurta un poc la pista i que ens deixà una altra vegada a la pista, a uns masos. Ací, per un malentés, uns van tirar per la pista cap a la Lloma la Cambreta i van pujar al Penyagolosa per el camí més habitual. Juanito i jo, des de els masos que he dit abans vam buscar una senda que ens conectà en la que va per baix del tallat del Penyagolosa. Vam agafar aquesta senda i un poc després de passar una paleta de fusta que posa "Cantal de Micalet", quan ens quedàrem just baix de les pareds verticals del Penyagolosa, vam tirar monte a través a buscar la canal de la dreta, la que té un tram de cadenes quasi arribant dalt de tot.
La canal no té cap complicació, excepte si algú té un poc de vertigem. Una vegada entres en ella, vas quasi tot el rato trepant, i l'únic pas "conflictiu", està equipat en una cadena per a agafar-se. El desnivell que es fa en poc de tros és molt (uns 330 m+ en una distància que calcule serà de poc més de mig quilòmetre). Un poc més cap a l'esquerra d'aquesta canal, en hi ha una altra que és més fàcil. Aquesta queda pendent per a un altre día. Després des del Pic vam baixar cap a la Banyadera i des d'ací a Sant Joan per on baixa la MiM.
Vista de la canal des de la part de dalt
Vam tindre un oratge increible per a l'época de l'any en que estem. Quan vam arribar a Sant Joan a les 8:50 el cotxe marcava una temperatura de 12ºC, gens habitual a eixes hores del matí allí dalt. D'eixida es podía anar perfectament en pantaló curt i mànega curta.
En total van ser 2h08' de rodatge, a una mitja de 127 ppm i una màxima de 146. El desnivell positiu acumulat va ser de 960 m.
Llàtima que jo tenía molta pressa, i Juanito i jo no ens vam poder quedar a esmorçar. La ruta d'ahir es mereixía l'esmorçar i el típic "cremaet" del bar de Sant Joan. I també llàstima de no portar la càmera de fotos. Ens hem d'acostumar a agafar-la sempre darrere quan fem un rodatge d'aquestos. Aquestes que he penjat les he tret del Google Earth.
La pròxima ruta que fem per allí dalt ja la tinc pensada. Serà eixir de Sant Joan i per on baixa la MiM pujar a la Banyadera. Des d'ací cap al pic, però abans d'aplegar agafar la senda que va cap al Portellàs i per ací baixar a la senda que hi ha baix del tallat. Pujar al pic per la canal de les cadenes. Baixar per l'altra canal i agafar la senda direcció cap a la Lloma de la Cambreta, passant per la Nevera del Penyagolosa i des d'ací una altra vegada cap a Sant Joan.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!
domingo, 1 de noviembre de 2009
ENTRENAMENT COLL DEL VIDRE-LLOMA DE BENAFIGOS
Després d'estar des del mes de maig sense pujar-hi, el dimarts d'aquesta setmana que avui acava, vaig tornar a pujar a entrenar al Coll del Vidre. El circuit que vaig fer és un circuit al que vaig quan tinc una rodada per terreny ondulat, però sense massa desnivells.
Vaig deixar el cotxe a la redona del Coll del Vidre, a la de la caseta de pedra al mig. I vaig tirar direcció a la Lloma de Benafigos, arribant fins a una bassa feta per els forestals per a que beguen les cabres que hi han per allí dalt. Des de la bassa hi han unes vistes magnífiques del Riu Monlleó, Culla, Penyacalva i de la Lloma Garrido. No pareix que aquestos desnivells i aquestos majestuosos barrancs estiguen tant a prop de casa. Semble més bé una paissatge d'alta muntanya.
L'anada i la tornada són per el mateix lloc, quasi tot per pista forestal en algun tram de senda. La distància, si no recorde mal (l'any passat la tenía medida en el sensor del Polar) és de 14 km. El desnivell positiu 285m, l'altitud màxima 1095, la mínima 944 i la mitja 1039 m. Així que, encara que no siga una altura ideal, de 2000 m. o més, per a pujar el nivell de glòbuls rojos, doncs dic jo que algún benefici tindrà entrenar allí dalt. Millor això que fer-ho a nivell de mar.
Però lo millor de tot és la tranquilitat que es respira allí per tot arreu. Et pares i lo únic que sents és l'aire que passa pel mig dels pins i algún pardalet. I com a molt ara que encara hi ha algun rovello, pots vóre a algú per allí buscant-ne. Eixe día encara vaig vóre a quatre rovelloneros, i això que era l'hora de dinar.
M'agrada aquesta ruta. Així que, de tant en tant, si el temps i la feina ho permitissen, aniré pujant algun día a la setmana. Total en el cotxe em costa 10-12 minuts de pujar.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!
JUANITO, CAMPIÓ DE LA I LLIGA DE CURSES DE MUNTANYA CASTELLÓ NORD
Aquesta entrada ja feia prou díes que la volia haver pujat, però estava esperant a que estaren les classificacions oficials de la lliga per a afegir-les a l'entrada, i m'havia despistat. Espere que el protagonista em perdone el retard.
El passat diumenge 27 de setembre, es disputà a Vilafranca la II Cursa Entreparets, última prova de la I Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord.
A Juanito li era suficient entrar dins dels 11 primers per a guanyar la lliga, ja que Remigio Queral que fins a aquesta cursa era el líder, no es presentà, al coincidir-li aquesta prova en l'última prova de la Copa d'Espanya.
La cursa de Vilafranca la va guanyar Vicent Calvo, que ha fet un final de temporada espectacular. Completàren el podi Juanito i Ezquiel Cuesta.
En la categoría de dones va guanyar Esther Catalan, per davant de Sonia Escuriola i Laia Cañes.
CLASSIFICACIÓ VILAFRANCA
CLASSIFICACIÓ LLIGA
Destacar la bona actuació a la Lliga de les atletes femenines del meu poble, del Club de Muntanya At-Zenet. Paqui Saura va guanyar la Lliga en la categoría de veteranes, fent també podi en aquesta categoría Tere Isierte. Belen Agut també va fer podi en la categoria senior femenina.
Jo per la meua part vaig quedar el 5é classificat a la Lliga. A Vilafranca ja no em vaig presentar, ja que eixe día vaig fer la cursa de BTT de l'anterior entrada. Encara que haguera anat a Vilafranca, tenia poquíssimes opcions de millorar aquesta cinquena posició, de no ser que a Duplas i a Ezequiel Cuesta els eixira una cursa desastrosa i quedaren del 30 cap enrere. I per darrere ja no em podia agafar ningú. Així que finalment, vaig decidir fer la cursa de BTT que em motivava molt més.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!
El passat diumenge 27 de setembre, es disputà a Vilafranca la II Cursa Entreparets, última prova de la I Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord.
A Juanito li era suficient entrar dins dels 11 primers per a guanyar la lliga, ja que Remigio Queral que fins a aquesta cursa era el líder, no es presentà, al coincidir-li aquesta prova en l'última prova de la Copa d'Espanya.
La cursa de Vilafranca la va guanyar Vicent Calvo, que ha fet un final de temporada espectacular. Completàren el podi Juanito i Ezquiel Cuesta.
En la categoría de dones va guanyar Esther Catalan, per davant de Sonia Escuriola i Laia Cañes.
CLASSIFICACIÓ VILAFRANCA
CLASSIFICACIÓ LLIGA
Destacar la bona actuació a la Lliga de les atletes femenines del meu poble, del Club de Muntanya At-Zenet. Paqui Saura va guanyar la Lliga en la categoría de veteranes, fent també podi en aquesta categoría Tere Isierte. Belen Agut també va fer podi en la categoria senior femenina.
Jo per la meua part vaig quedar el 5é classificat a la Lliga. A Vilafranca ja no em vaig presentar, ja que eixe día vaig fer la cursa de BTT de l'anterior entrada. Encara que haguera anat a Vilafranca, tenia poquíssimes opcions de millorar aquesta cinquena posició, de no ser que a Duplas i a Ezequiel Cuesta els eixira una cursa desastrosa i quedaren del 30 cap enrere. I per darrere ja no em podia agafar ningú. Així que finalment, vaig decidir fer la cursa de BTT que em motivava molt més.
Salut i muntanya.
ATOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)