sábado, 25 de abril de 2009

PROVA D'ESFORÇ DE LA FEMECV

El dimarts de la setmana passada vam anar a Alacant a fer-nos la prova d'esforç que la federació valenciana ens paga als atletes classificats en les primeres posicions de les competicions oficials autonòmiques. Vam anar Juanito i jo en la nostra amiga Xari, i els dos juvenils de la selecció, David Prades de Vilafranca i Victor Serrano de Nàquera, els dos de 16 anyets. ¡¡Qui pillara eixa edat!!

L'únic inconvenient de la prova és el fet de que siga a Alacant, lo que ens va fer perdre tot el día, ja que la teníem a les 4 de la vesprada. Però per contra, vam passar un día en un ambient molt agradable.

Després de la prova vam anar a la tenda del nostre nou equip, a Running Team. Vam estar una bona estona parlant en Marquina. Mare meua com parla aquest home !! Com que es va fer tard, al final ens vam quedar a sopar amb ell al bar del costat de la tenda. Al final, jo vaig arribar a casa a les 2 de la matinada. ¡Quina peresa al día següent quan va sonar el despertador!

Respecte de la prova, els 5 que la vam fer vam arribar a la conclusió de que el protocol que van gastar no ens acabà d'agradar. El primer punt en contra, és que no et deixen escalfar abans de començar la prova. Aquesta comença caminant a 7 km/h en un 1% de pendent, i en 40" et posen a una velocitat de 12 km/h en aquesta mateixa pendent. Es manté aquesta velocitat i també la pendent fins el minut 5, a partir del qual la velocitat no varía, però cada 1 minut la cinta puja gradualment un 3% la pendent. Al voltant del minut 9 de prova, en una pendent d'un 16% la sensació és d'anar ja forzat, però en sensació de poder aguantar. I a partir del minut 10, en menys d'1 minut, et quedes fundit de cames. Tots ens vam quedar en la sensació de que vam arribar abans al bloqueig de cames que al màxim cardiovascular.

Jo vaig aguantar algo més de 10', arribant a una pendent del 19%. Ahí les cames ja pareixíen cabirons, en la sensació de que si vols continuar et pegues una llet que et quedes penjat de la cordeta roja que es veu darrere de l'esquena.


Ací vos deixe un enllaç en les fotos de tots.

FOTOS

Salut i muntanya.

viernes, 17 de abril de 2009

11/04: RODATGE "5 ESTRELLES" USERES-SANT JOAN

El passat dissabte 11 d'abril, vam fer, com diría Fede Bellido, un rodatge "5 estrelles". Ens tocava fer un rodatge de 2h30' a 3h a ritme suau tirant a mig. I com que més o menys s'acoplava a aquest circuit, Juanito i jo vam decidir fer aquest entrenament. Al final també es van afegir a la rodada pasqüera Lucas i Jose.

La idea era eixir sobre les 10h de Les Useres per a estar en Sant Joan al voltant de les 13h. I que pujaren a replegar-nos les nostres dones i els xiquets, pegar-nos una dutxeta ben calenteta a Sant Joan i després baixar a dinar a Vistabella.


Juan, Jose i Lucas em repleguen a mí a Vall d'Alba en la "furgoneta del equipo A" de Lucas. Quan arribem a La Barona per dalt està despejat i veiem que al Penyagolosa i al Marinet hi ha molta neu. ¡Quina rodada més guapa que farem! Com la que vaig fer jo al mes de gener, per a fanàtics.

Quan eixim de Les Useres plou un poc, i de la Lloma Bernat cap amunt segur que farà fred. Juanito i jo agafem la nostra marxa i Lucas i Jose es queden un poc darrere. El terreny està banyat i molt enfangat per les intenses pluges del divendres. Arribem a les Torrocelles en un parcial boníssim, sense passar en cap moment de les pulsacions a les que ens toca entrenar avui. Toquem la campana de l'ermita i sense parar continuem la marxa.

Quan arribem a la part més alta de la Lloma, comença a nevar i fa prou de fred. Llàstima que no portem càmera de fotos...., però a Juanito li ve al pensament que porta el mòvil i ens fem un parell de fotos.

Reprenem la marxa cap a Xodos i quan arribem allí, parem a la font a omplir el botellí i a prendre un gel. Un home que ens veu arribar ens pregunta d'on venim. Li contestem que de Les Useres i que anem a Sant Joan. Ens diu que a ell li toca demà fer una rodada llarga. Després ens diu: "vaig a ser un poc cotilla, ¿quan vos ha costat de Les Useres fins ací?". Li ho diem, 1h52'. Es queda flipat. Diu: "vosaltres debeu ser dels que quedeu primers a la MiM, ¿no?". Al carrer d'eixida de Xodos fem una parada tècnica i per darrere sentim a l'home que li conta la conversa que hem tingut en ell a algú: "acabe de parlar en dos que venen de Les Useres i els ha costat 1h52', i un va quedar l'any passat 7é a la MiM ......".


Continuem el nostre camí. A les primeres rampes del Marient ja comencem a xafar la neu. A Juanito se li "creuen un poc els cables" i imposa un ritme fort. Jo em quede darrere a la meua marxa. A la part final de la pujada hi ha molta aigua i neu, fent més pesada encara la pujada. Al pla de la creu hi ha més d'un pam de neu. Quan arribem allí hi han 3 ó 4 cotxes que abans estàven a Xodos. Un d'ells diu: "¿ja esteu ací? per poc arribeu abans que nosaltres". Un d'ells ens tira una foto i reprenem el camí. Ja ens queda poc. Reprenem la marxa camí de la Banyadera a un bon ritme, arribant dalt en 2h40', temps boníssim per a les pulsacions a les que hem pujat. Des de la Banyadera fins a Sant Joan ens toca aminorar molt el ritme, ja que hi ha molta neu i el terrenys està molt perillós. Ens costa 23' de baixar, quan en condicions normals al ritme que portàvem no costa més de 15'.
Al arribar a Sant Joan ens hem dutxat en aigua ben calenteta. Hem menjat algo lleuger per a recuperar energíes ràpidament i ens hem anat cap a Vistabella a dinar.

Les conclusions del rodatge d'avui han segut molt bones. A ritme d'entrenament i en el terreny molt pesat hem fet un temps molt bo i el paissatge estava espectacular. Qui anava a dir que en ple mes d'Abril faríem aquest circuit en més d'un pam de neu !!

Conservem i alimentem eixa motivació que hi ha que tindre per a fer una rodada llarga en les condicions d'avui. I una forma d'alimentar eixa motivació és, com deia Lluis, fent menció a l'argot futbolístic, en la "tercera part del partit". Aquesta part també forma part de l'entrenament. Encara que molta gent encara no l'ha descuberta, és la millor. A més, que faríem si després d'entrenar, cadascú se n'anara cap a sa casa. Ja ens toca entrenar sols durant la setmana, així que el cap de setmana, hi ha que quedar per a entrenar, cadascú lo que li toca i al seu ritme, però després hi ha que fer un poc de vida social, siga esmorçant, dinant o tan sols prenent una cervessa.




Salut i muntanya.

viernes, 10 de abril de 2009

JUANITO I JO, AL RUNNING TEAM GRIFONE


Com algú de vosaltres ja haurà vist en fotos de la Pujada a la Nevera, Juanito i jo tenim nou equip. El dissabte 4 d'abril vam córrer la primera cursa en la nova equipació. Ara pertanyem al Running Team Grifone.

Aquest equip és d'Alacant i en ell estan els millors corredors de muntanya de la comunitat, com Ignaci Cardona (subcampió de lliga i campió autonòmic), Emili Sellés (tercer a la lliga i al campionat), J.M. Granadero (corredor català fitxat enguany), Sebas Sánchez, Carli Sánchez, el corredor internacional de Vila-Real J.A. Ruiz García, J.C. Marquina, Myriam Talens ... O siga, que compartim equip en totes les màquines de la muntanya. Açò crec que ens suposarà una motivació extra per a continuar millorant.

Per als que pensen que aquest ha segut el motiu de deixar ElClinic, pensen mal, o són uns malpensats, igual dona. La decisió de deixar ElClinic ja la teníem clara des de feia temps, com vaig explicar en una anterior entrada.


Prenent un día café en J.A. Ruiz, va sorgir l'oportunitat i en ells estem. Teníem pensades un parell d'opcions més, però aquesta ha segut la primera que s'ha presentat i la que de moment hem elegit, ja que el que tenim clar és que en algún equip hem d'estar. Per a mí almenys, no és el mateix córrer com a independent que córrer en un equip. Com a que dona una motivació extra.

Esperem que aquest nova etapa que comencem ens vaja bé, i poder rendir a un bon nivell en la Copa i Campionat d'Espanya.

Salut i muntanya.

martes, 7 de abril de 2009

LA TENDA DE MUNTANYA RUNNING TEAM, ET REGALA L'INSCRIPCIÓ A LA MiM

La tenda de muntanya Running Team, et regala l'inscripció a la MiM 2009 en la compra d'una d'aquestes 4 sabatilles.

Si vas a córrer la MiM, aprofita aquesta promoció.

Les sabatilles són les següents:

MILLET KRONOSAURE - 119 €



BROOKS CASCADIA 4 - 125 €

MIZUNO ASCEND 99 €


BROOKS GLYCERIN 6 - 119 €

Informació i telèfons de contacte:

Tenda: 635 82 47 72
Juanan (Vila-Real): 615 91 45 14
info@myrunningteam.com

Visita la web de la tenda

lunes, 6 de abril de 2009

COM JA QUASI TOTS SABEU, HEM DEIXAT ELCLINIC

Aquesta entrada ja fa prou díes que la volíe haber fet, però entre el treball, la familia i la feina extra (superextra) que m’ha donat la Pujada a la Nevera, doncs m’había segut impossible.

Després de molt de temps d’analitzar la situació, de pensar-ho, comentar-ho i tornar-ho a pensar, Juanito i jo primer, i Jose i Iván una setmana més tard, hem abandonat ElClinic. El mes de març ha segut l’últim que hem estat com a alumnes-corredors d’aquest club. Juanito i jo ja feia prou de temps que teníem la decisió clara, però per respete al nostre entrenador Lluis i als companys de club en els que hem competit les competicions oficials FEMECV, nos ens pareixía èticament correcte abandonar abans del Campionat Autonòmic.

Els motius tampoc vaig a exposar-los ací. Dir que no ha hagut cap mal rotllo, i que jo sols puc traure conclucions positives dels 4 anys que he format part d’aquest grup (junt a Seve i a Rosa era el més veterà).

Quan els ho vam comunicar a Lluis, Kiel i John, vaig tindre la mateixa sensació que quan et separes d’una persona a la que vols, però que hi ha algo que et fa prendre la decisió de separar-te d’ella, encara que et dolga molt.

Personalment he aprés molt en aquestos 4 anys, i no tinc més que paraules d’agraïment per a ells. Lluis és una grandíssima persona, gran amic dels seus amics, que viu la seua feina, i que en la seua paciència i dedicació és el principal culpable de la nostra milloría com a esportistes. Kiel és una persona constantment preocupada per les nostres inquietuds, pendent de que ho tinguérem sempre tot controlat, donant sempre mil consells de com afrontar les curses i donant la seua opició de la nostra evolució. A ell, junt a Lluís, li tinc que donar les gràcies per haber-me recolzat, escoltat i aconsellat en una temporada en que una persona en la seua actitud, m’ho va fer passar mal. Ells van tindre la paciència d’escoltar-me, d’aconsellar-me i de motivar-me per a tirar endavant i vóre només les coses positives d’aquella situació, que n’han segut moltes.

Per tot açò i més coses no tinc més que paraules d’agraïment. Els considere als dos, molt bons amics.

El meu sentiment ara, és que deixe ElClinic com a alumne de l’escola, però com diríen els del fútbol, sempre sentiré els colors d’aquest club. A més, ací he fet molt bons amics, entre ells Juanito, al que ara mateix m’uneix una bona relació d’amistad i companyerisme. Hi han poques persones tan nobles com ell.

Seguiré considerant a Lluís i a Kiel uns bons amics, en els que espere poder compartir quan a tots ens vinga bé, unes bones rodades per la muntanya, o millor, uns bons esmorçars en unes bones tertúlies parlant d’açò que tots tenim en comú, la passió per la muntanya.

El día que vam comunicar que deixàvem ElClinic, em sentía trist. Per això deia en l’entrada del 25 de març que el rodatge d’eixe diumenge, encara que había segut un entrenament molt positiu, era trist per a mi, ja que era l’últim rodatge en el meu grup durant 4 anys. Aquestes sensacions passaran i sols quedaran les coses positives.

Crec que estic fent lo correcte, i em quede tranquil i satisfet perquè he deixat ElClinic d’una forma sensata i honesta, exposant-los a ells les meues inquietuds i els meus punts de vista de la realitat que jo veig en estos moments i sense mentires a l'hora de dir-los els motius de deixar el grup. La meua forma de ser em diu que la veritat té que anar sempre per davant, i així sempre se’ls pot mirar a les persones a la cara i crec que sempre seré ben considerat.

Als actuals companys en els que més relacio hem tingut, dir-los que estem on estem, una cosa és la única que no té que canviar, i és l’amistat que hem fet i el grup tant compacte que hem aconseguit (torne a pujar la foto que vaig posar després de la cursa de Tavernes). Així que, aneu fent-se el compte de que si tots volem, tot continuarà sent com fins ara.

Ale, i ja està bé de sentimentalismes.

Salut i muntanya.

GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ I RÈCORD DE LA PROVA A LA 9ª PUJADA A LA NEVERA – GRAN PREMI ESPAI VIU

Gran èxit de participació, en 691 inscrits, i molt de nivell, tant en categoría masculina com en femenina, per a aquest cursa de muntanya organitzada per el Club de Muntanya At-Zenet, que en aquesta novena edició es consolida com una de les curses més veteranes del calendari autonòmic.

Part dels 691 inscrits han pres part en la 1ª Marza Popular, prova no competitiva de 13 km., que ha transcorregut pararel.la a la Pujada.

Tant corredors com marxadors, han gaudit d’un oratge inmillorable per a la pràctica esportiva per la muntanya. Com és habitual a Atzeneta en aquestes dates, a primera hora del matí teníem una temperatura per baix dels 5ºC, però a mesura que anava avançant el matí, el termòmetre ha anat pujant, i finalment l’oratge ha segut primaveral, lo que ha fet que molts acompanyants de corredors i aficionats s’hagen decidit a sortir al monte per a animar i fer fotos als corredors.



En categoría masculina ha estat molt car quedar entre els 10 primers classificats, ja que es contava en la presència dels millors corredors provincials de l’especialitat i també en la d’algún corredor d’asfalt. Com a exemple, en l’edició del 2008 en 2h04’ va entrar el tercer classificat, i avui han entrat 9 corredors per baix d’aquest temps. En les 8 edicions anteriors de la prova, sols habíen baixat de les 2 hores 5 corredors, i avui ho ha fet eixe mateix número de corredors.

El ritme ha segut fort des de l’eixida, formant-se un grup d’una dotzena de corredors que han anat junts fins al quilòmetre 2, a partir del qual ha començat a estirar-se el grup. A partir d’ací s’ha posat a manar la cursa un grup format per 3 corredors, Remigio Queral, Abderrahim Ait Ben Chatoui y Fernando Ruiz. Poc a poc els 2 primers han anat despenjant a Fernando, que en la cota més alta de la cursa, ja perdía més d’1 minut i mig respecte d’Abderrahim.

Finalment la partida s’ha decantat de part de l’atleta marroquí del Evasion Running Castelló, que ha aconseguit tant la victòria com el rècord de la prova, en un temps de 1h52’24”. Tan sols a 4” i també per baix de l’anterior rècord ha entrat el corredor de Benlloch Remigio Queral, del club 42 y Pico, que fa tan sols 3 setmanes es proclamava subcampió autonòmic de l’especialitat a Crevillent. I en tercer lloc ha entrat el fins avui poseidor del rècord, l’atleta castellonenc del Running Team Grifone Fernando Ruiz, en un temps de 1h54’23”.


En fèmines, el nivell ha segut igual d’alt que en homes, comptant en la presència de les atletes provincials que han copat els podis de les competicions oficials FEMECV. La primera classificada ha segut ha segut l’atleta del C.M.P. Mur i Castell Loli Peñarroja en un temps de 2h22’12”, que al igual que Remigio es proclamà fa 3 setmanes subcampiona autonòmica. El segón lloc ha segut per a la jove atleta de Vila-Real i companya de club de Loli, Patricia Cabedo Serrano, en un temps de 2h33’17”. Finalment el tercer lloc en un temps de 2h34’38” ha segut per a l’atleta vallduixense de ElClinic Xari Adrián, que aquest any s’ha proclamat guanyadora del Campionat de Lliga FEMECV i tercera classificada al Campionat Autonòmic.

Cal destacar que la 9ª Pujada a la Nevera, ha segut la primera prova de la recent creada I LLIGA DE CURSES DE MUNTANYA CASTELLÓ NORD, formada per les curses d’Atzeneta, Vall d’Alba, Benassal, Vistabella, Catí i Vilafranca. Els maillots de líders de la lliga se’ls han penjat Abderrahim Ait Ben Chatoui i Loli Peñarroja. Esperem que aquesta iniciativa tinga una bona aceptació entre els amants d’aquest esport i que servisca per a dinamitzar les comarques de l’interior castellonenc.

Des de l’organització volem donar les gràcies tant a corredors com a marxadors, així com també a les persones que han ajudat en l’organització de la cursa, empreses i entitats públiques que en el seu esforç fan que events com aquest siguen possibles.

Ara, sols ens queda fer balanç del resultat organitzatiu de la Pujada i posar-nos a treballar per a la pròxima edició, en la que el C.M. At-Zenet vol fer algo especial per a conmemorar el 10 aniversari.

Classificació

Fotos: Fernando Centelles y Eva Bellés

miércoles, 1 de abril de 2009

TOT A PUNT PER A LA 9ena PUJADA A LA NEVERA -GRAN PREMI ESPAI VIU

Ja està tot a punt per a la 9ena PUJADA A LA NEVERA – GRAN PREMI ESPAI VIU. Ahir dimarts 31 de març, a falta d’unes hores per a que finalitzare el termini d’inscripció, eren 683 els corredors que ja s’habien inscrit, lo que suposa el rècord de participació en aquesta prova.

Molt de nivell per a aquesta novena edició de la cursa, tant en homes com en dones. En homes, el 300 € que hi han acumulats per al rècord, han fet que la cursa siga atractiva per a corredors de primera fila, com Remigio Queral, Fernando Ruiz (actual poseïdor del rècord en 1h54’20”) i Abderrahim Ait Ben Chatoui. Altres corredors de nivell inscrits són Adolf Aguiló, M.A. Duplas, els germans Moreno, que van fer un molt bon Campionat Autonòmic, J.J. Rubio Sagredo, Ezequiel Cuesta i Juan Navarro, 5é classificat a la lliga autonòmica. I com no el local Javier Medall.

En dones tenim l’actual subcampiona autonòmica, Loli Peñarroja, l’actual campiona de la lliga autonòmica, Xari Adrián, Rosa Guillamón, Patricia Cabedo i Silvia Sos, guanyadora la setmana passada del Marató de Borriol, dura cursa en la que el C.M. At-Zenet va lograr el tercer lloc al podi per equips.

Com a novetat, tenim enguany una marxa popular no competitiva de 13 km., per el mateix circuit que la Pujada, i que esperem que tinga bona aceptació per a properes edicions.

Cal destacar que la 9ena Pujada a la Nevera, és la primera prova de la recentment creada I Lliga de Curses de Muntanya Castelló Nord, que va ser presentada el passat divendres 27 de març al saló d’actes de Ruralcaixa a Castelló.

Esperem que per al dissabte puguem disfrutar d’un bon oratge, encara que és possible que per la recent nevada es xafe algo de neu en la part alta de la cursa. El que sí que és segur, és que el Penyagolosa i el Marinet els vorem encara nevats.

Bé, només queda donar les gràcies a tota la gent que s’ha apuntat a la nostra cursa, i dessitjar-los sort per al dissabte. També agrair la col.laboració de l’empresa ESPAI VIU i de la resta d’empreses i entitats tant locals com de fora. Des de el C.M. At-Zenet, esperem estar a l’altura que els corredors es mereixen.

C.M. AT-ZENET – Vicent Peris Gómez