TAVERNES DE LA VALLDIGNA, L'ÚLTIMA I DEFINITIVA

El pròxim diumenge 1 de març, correm l'última cursa de la Lliga FEMECV 2009. Serà a la localitat valenciana de Tavernes de La Valldigna.

Juanito, Lucas, Vicent Betoret i jo vam estar entrenant el circuit el diumenge passat. Vam tindre un oratge molt bo, que ens va permetre entrenar en pantalons curts i mànega curta, fet poc normal en l'oratge que hem tingut aquest hivern. El ritme va ser suau i de reconeixement. El circuit és xulo, sobretot la part alta, que és una cresta on hi ha unes vistes molt bones de tota l'albufera i tots els camps d'arroç. També es veu el Montdúver.

El circuit té 21,85 km. i 950 m. de desnivell positiu, lo qual dona el coeficient de dificultat més baix de les 3 curses de la lliga. Al principi hi ha un tram urbà i un altre de pista i senda molt ràpids i plans, que sumen uns 3 km. Després tenim una senda de pedra tota en pujada, de bon xafar, i en la que es podrà dur un ritme prou ràpid i constant. En aquesta senda fem un desnivell positiu de quasi 400 m. Després ve una altre tram de pista i senda plans i molt ràpids, fins que arribes a un tram de senda d'uns 5 minuts prou tècnica i en molta pendent. Aquesta senda ens porta a la part més alta de la cursa, una cresta molt tècnica i molt bruta, que farà que acabem en les cames prou esgarrapades. Després tenim una pujada suau fins l'últim pic, on hi ha una creu, i a partir d'ahí una baixada molt directa i tècnica fins el poble.

Juanito i jo anem classificats en les posicions 6 i 7, a 44" del 5é i a 3'35" del 4t. En principi tenim opcions de poder agafar al 5é classificat. Recurtar més temps per a poder estar més endavant és molt complicat. Però ... en una cursa ens poden passar moltes coses, i un despiste, una caiguda o un mal día, et poden fer perdre molt de temps, i si no que els ho diguen als tres atletes de La Vall que l'any passat es van perdre en l'última cursa de la lliga a Castelló.

En xiques la nostra companya d'equip Xari, té la lliga quasi a la butxaca, ja que li porta més de 6' a la segona classificada i quasi 11' a la tercera. Però així i tot sap que no ha de baixar la guardia i que en aquesta última cursa també té que rendir al màxim.

Fer una bona posició en aquesta cursa, serà complicat, ja que és la cursa en la que més corredors de nivell hi ha inscrits. Entre ells, Santiago Alvarruiz, Vicent Calvo, Ignaci Cardona, Duplas, Simón García (reapareix després de molt de temps), Serafín Martínez, Remi, Ramón Recatalà, J.A. Ruiz, David Ruiz, Sebas Sánchez, J.Carlos Sánchez , ..... i perquè no, nosaltres també, que hem estat en les dos curses "pegant-nos" per les primeres posicions.

Bé, com sempre el diumenge, A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!

Salut i muntanya.

ZEGAMA-AIZKORRI, LA MARE DE LES CURSES DE MUNTANYA

La segona foto de l'entrada anterior és de la Zegama-Aizkorri, la mare de les curses de muntanya, la cursa de les curses. Una d'eixes curses on una vegada en la vida hi ha que anar per a vóre l'ambient que es respira, encara que només siga a vóre-la.

Aquest any torna a ser una prova puntuable per a la 2009 World Skyrunning (la copa del món de curses de muntanya). L'any passat va ser el Campionat d'Europa de curses per muntanya.

Per a poder fer aquesta cursa, has de complir un d'estos dos requisits: has d'haber acabat les 7 edicions anteriors de la cursa; o has tingut que fer una marca mínima en les 2 edicions anteriors. Si no compleixes cap dels 2 requisits anteriors, hi ha que fer una preinscripció que et dona dret a entrar en un sorteig que feien el passsat dissabte 21/02/09, en el que sortejàven 175 places entre 1400 preinscripcions.

Jo aquest any vaig fer la preinscripció per a mi i per al meu company Juanito. Hem tingut la meitat de sort, i Juanito si vol podrà anar a disfrutar del millor ambient que es puga respirar a una cursa de muntanya, ja que li ha tocat el sorteig d'una de les places.

La Zegama-Aizkorri és lo més semblant a una etapa de muntanya del Tour, però al mig del monte ... espectacular.

Ací vos deixe un enllaç de la web oficial, per a que flipeu en les fotos.

http://www.zegama-aizkorri.com/argazkiak/2008/ZEGAMA%20AIZKORRI%202008/Album1.htm

http://www.zegama-aizkorri.com/

Salut i muntnaya.

FREERIDE TRAIL

Ací vos pose un article que he encontrat en la web de KILIAN JORNET. A mí personalment m'ha agradat molt.

LES FOTOS EREN MOLT BONES. PERÒ LES HE TINGUT QUE LLEVAR PERQUÈ AIXÍ M'HO HA EXIGIT L'AUTOR DE LES MATEIXES, I COM QUE NO VULL QUE AQUEST BLOG EM CREE CAP PROBLEMA, DONCS LES HE LLEVAT.

Allí donde hace años sólo pasaban montañeros, pastores o guardas forestales ahora pasan volando las zapatillas más ligeras. Algo tan simple y natural como es correr se convierte en una experiencia alucinante cuando se practica por la montaña y puede ser uno de los deportes en la naturaleza más al alcance de la mano o de los pies.Correr por montaña supone un nuevo escalón, un nuevo intento de superación humana, convertido en una auténtica especialidad que requiere unas técnicas específicas y un control mental que sólo da la experiencia.

En principio se trata de algo tan simple como hacer en 6 horas un recorrido que andando se hace en varios días por ejemplo. Pero cada sendero, cada montaña tiene su particularidad.
El desnivel de las subidas apenas deja correr, la zancada se acorta enormemente y el avance es mínimo.
En las alturas el oxígeno es menor y cada bocado de aire se hace más difícil. Las bajadas pueden hacer rodar al más intrépido si controla sus apoyos.
Avanzar por la nieve impone un mayor esfuerzo muscular, y cada instante, cada trozo de terreno tiene su sorpresa.
El terreno puede ser uno de los aspectos más importantes y decisivos al correr por montaña. Es importante adaptarse a un suelo irregular, a saltar entre piedras e incluso treparlas, a correr o deslizarse por nieve y a buscar los mejores apoyos en las bajadas.
En España ya se organizaron competiciones a principios de siglo cuando, en la década de los 20, el club de montaña Peñalara realizó una serie de marchas competitivas como la de los Tres Refugios o la Copa de Hierro.
Desde mediados de siglo también se vienen realizando rallies de montaña en Cataluña, pruebas de autosuficiencia con unos controles intermedios que se realizan por parejas.
Pero en realidad se vienen organizando carreras con regularidad desde hace algo más de una década y el primer ultramaratón de montaña español fue en 1995.

En el resto del mundo hay muchas y muy importantes pruebas con miles de participantes con desniveles o distancias que sorprenderían a cualquiera. ¿Quién no ha oído hablar del famoso Ultra-Trail du Tour du Mont-Blanc?: 160 kilómetros de carrera con más de 9.000 metros de desnivel positivo y mas de 2.500 participantes.
¿Qué es la carrera al natural?
Pero, al final ¿qué es la carrera al natural? El término carrera natural intenta definir la actividad de correr por caminos, sendas, pistas forestales, vías verdes... Donde rara vez se cruzan tramos asfaltados o cementados... Donde de vez en cuando hay que vadear un pequeño arroyo o curso de agua...

Donde los desniveles pueden o no ser acusados, pero siempre hay continuas subidas y bajadas, que quizás obligan a andar más que a correr... Donde no se descarta la presencia de barro, arena, quizás nieve... Se corre a pleno sol por terrenos despejados o a plena umbría de bosques... No se hacen series, ni cambios de ritmo programados; sino que se corre por sensaciones.
Los que no hablan nuestro idioma lo llaman running trail o ultratrail cuando la distancia es de echarse las manos a la cabeza. Sin embargo, la carrera natural es algo más que eso, es una forma de pensar, de sentir y de disfrutar de la carrera a pie.

FONT: Pedro Jerónimo

FONT: http://kilianjornet.blogspot.com/

JA TENIM LA MÉS DURA A LA SACA

Bé, doncs ja hem fet la segona i més dura de la Lliga. El C.M.P. Mur i Castell, que és el club que organitzava la cursa, com sempre, ha estat a l’altura en tots els aspectes: disseny del recorregut, controls, muntantge meta, .... Llàstima que l’oratge haja deslluit l’ambient que hi ha a La Vall després de les curses. Avui no feia temps per a estar de xarreta damunt la gespa de les pistes d’atletisme, que és on estava tot el muntantge.

En quant a l’oratge ha passat el contrari que a Monòver. Portàvem uns díes que feia un solet molt bó, que no feia pensar que avui ens alçaríem en pluja i boira. Almenys la temperatura no ha estat massa freda. Lo pitjor de l’oratge ha segut que el circuit estava prou perillós, i calía anar en molt de compte a les baixades.


De ElClinic hem corregut els mateixos que a Monòver més Jose Valls i Mario García. Maria ha tornat a ser baixa, però aquesta vegada per una bona notícia, estava de concentració en la Seleccio de la FEDME en tots els supercracks de la muntanya, Kilian Jornet, Agustí Roc, ... Un somni per a qualsevol corredor de muntanya.


En xiques avui hem obtingut victòria absoluta. La local Xari Adrián ha guanyat la cursa i es posa líder de la Lliga. Ha corregut bona part de la cursa junt a Loli Peñarroja, arribant juntes al final de la cursa. Ja dins de les pistes, totes dos s'han agafat de la ma i Loli ha tingut el detall de deixar entrar primera a Xari que corría a casa. Un bonic detall.
Rosa ha entrat en octava posició, molt lluny de les seues possibilitats, aquesta vegada per trobar-se encara en fase de recuperació d'una fort grip que arrastra des de la setmana després de la cursa de Monòver. D'ací dos setmanes segur que estarà lluitant per estar ahí dalt.

En quant als xics, els millors hem segut Juanito i jo, entrant en els llocs 13 i 12 respectivament. El nostre rendiment ha segut algo inferior al de fa dos setmanes. Està clar que en una lliga tan curta, un no es pot acomodar, i hi ha que sofrir al màxim en cada cursa. Personalment m'he acomodat en un ritme que no era el meu en la pujada a Pipa. Al principi d'aquesta pujada he agafat a Ezequiel Cuesta i m'he colocat darrere d'ell, i açò no es pot fer. Si agafes a un corredor, li tens que passar per damunt. Sempre hi ha que tirar a per el de davant, i quan ja el tens, a per un altre.
Després m'han agafat calambres al final de la pujdada al tallafocs, i he perdut algo més d'un minut, fins que he pogut agafar una altra vegada un ritme fort.
Per darrere de nosaltres ha entrat Jose Valls en el lloc 26, que encara no había competit enguany i que ha quedat molt satisfet en el seu resultat. I en els llocs 40 i 41 han entrat Ivan García i Lucas Boix. Vicent Betoret molt content avui en el lloc 55 i Mario García en el 165, molt lluny del seu millor estat de forma.

A la lliga, jo em pose 6é i Juanito 7é, separats tan sols per 2". Cuatre corredors que van correr a Monòver avui no ho han fet, i M.A. Duplas al qual li vam traure més de 2 minuts a la primera, avui ens ha recurtat eixa distància i es posa 5é, 44 segons per davant de mi. Està clar que a la pròxima cursa hi ha que eixir a morir per a vóre si encara li puc furtar la cinquena posició.

La pròxima cursa serà l'1 de març, a la localitat de Tavernes de Valldigna. En principi serà la més "light" de la Lliga 2009, ja que és la que més desnivell positiu té, 950 metres en 21,85 km. En quant al terreny, no sabem lo tècnica que serà. Aquest pròxim diumenge si no passa res, anirem a entrenar el circuit.

Enlláç en les classificacions:

EL PRÒXIM CAP DE SETMANA, A PER LA SEGONA I MÉS DURA

Aquest, diumenge que ve, tenim la segona cursa de la Lliga 2009. Serà la més dura de les tres curses i la que segurament decidirà la classificació final, ja que degut a les característiques tècniques del circuit, en 1500 m. de desnivell positiu en tan sols 20,6 km., a la part final de la cursa es pot perdre molt de temps si un no arriba en les cames lo suficientment fresques. La part final, és com no, el famós tallafocs que acaba a les antenes de l'Alfondeguilla.

El circuit coincideix en gran part en el de l'any passat i el festival comença quan s'arriba al Palmeralet. El principi és el mateix fins que s’arriba al final de la senda romana, on abans ja t’enfilaves directament cap al Palmeralet, i ara et desvies cap a l’esquerra per una senda curta però prou intensa. Després hi ha un tram curt de pista i una altra vegada senda, primer tota en pujada, no massa pendent però prou llarga i després una baixada, també prou llarga fins al Palmeralet. En aquest punt es porten 11 km. de cursa i a partir d’ací queda tot un festival. La pujada a Pipa i l’intens tallafocs. El tallafocs és una pujada d’una pendent que ronda tota la estona el 30% o més, i que a les altures de cursa on està posat, és impossible de pujar trotant, s’ha de fer tot caminant. Després del tallafocs, al igual que l’any passat passem per la senda de les trinxeres. I quan s’arriba al collao del final d’aquesta senda, un altre tram nou, una baixada espectacular i vertiginosa directa fins a les pistes on està la meta.


De ElClinic correm els mateixos que a Monòver més Jose Valls que s’afegeix a la llista.

En xiques esperem que Xari, que és de La Vall i que es coneix cada pedra del ciruit, en les ganes que té de victòria, puga pujar a lo més alt del podi. I que Rosa li pose un poc més de ganes que a la primera cursa i la puga acompanyar al podi. Si vol, pot.

En xics, Juanito i jo esperem poder competir en la mateixa línia que a Monòver o un pelet millor. I a vóre si li podem guanyar a algú dels que va quedar davant. A més de moment, no s’han inscrit 3 corredors que van quedar per davant de nosaltres, en lo qual automàticament pujaríem 3 posicions a la classificació de la Lliga si finalment no s’inscriuen (el termini d’inscripció s’acaba el dijous per la nit a les 12:00). Desitjem que hi hagen bones cames per a competir.

Ivan i Lucas, si segueixen la línia de Monòver, tenen que pujar unes posicions més, i segur que al final de la Lliga estaran entre els 20 ó 25 primers.

Esperem que el fet de conéixer el circuit, siga un punt al nostre favor, davant de la gent que ve d’alguna altra província i que no ha tingut l’ocasió d’entrenar-lo. Nosaltres vam estar reconeixent-lo el diumenge per el matí. Vam fer tot el circuit excepte el tallafocs, ja que sino l’entrenament se n’anava de temps. I després d’entrenar, com no vam esmorçar a Casa Eladia. L’esmorçaret i la xarradeta no poden fallar.

D’Atzeneta també corren Belen Agut i Eladi Roca. Espere que a tots dos la cursa els vaja molt bé.

Una altra vegada més, el crit de guerra per al diumenge, A TOPEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per a estar ahí davant, hi ha que patir. Després de la cursa, ja hi haurà temps de disfrutar.

Salut i muntanya.

BON DEBUT A LA LLIGA 2009

La primera a la saca. Aquest cap de setmana hem corregut a Monòver (Alacant). He signat el millor debut a la Lliga de les 3 edicions que portem fent aquesta competició. Resultat molt satisfactori, i més en el nivell que hi había.

Cada any està més car quedar entre els 10 primers, i més enguany que corren també "estrangers" (s'han federat per la Comunitat Valenciana 1 català i 2 de Cuenca), cosa que baix el meu punt de vista, la Federació no hauría de permetre. Al final he quedat en el lloc 10, a 30" del meu company d'equip Juanito. Els hem bufat el cul a tots els "ganduflos" jejejejeje... ja que del 5é corredor a mi, hem entrat tots en 2' de diferència. El primer m'ha tret 6'. Que no s'encanten per a La Vall, d'ací 15 díes.

L'oratge, per a com pintava el dissabte per la vesprada, en pluja i vent, ha segut un poquet massa fresc però bo, almenys per als que hem arribat en les primeres posicions, ja que després ha començat a ploure.

Al final només n'hem corregut 8 de Elclinic, els que estem a la foto més un despistat que falta. María s'ha lesionant aquesta setmana passada i finalment ha segut baixa.

En quant a les xiques, no s'han complit les previsions que jo feia en l'entrada anterior, ja que enguany han aparegut 2 corredores noves que poden donar guerra. Al final Xari segona, sense estar al 100%, i Rosa sense exprimir-se massa cuarta. Rosa pot donar molt més de sí, però .... té que ser quan ella vullga. A més és una corredora molt calculadora i freda, i la temporada encara no ha fet més que començar.

En quant als xics, la millor actuació ha segut la de Juanito i meua. Hem estat des del principi en el grup de davant. Jo a la primera pujada m'he encantat un poc darrere d'un corredor i Juanito i el seu grup m'han tret un distància que després no he segut capaç de recuperar, i això que ho he intentat. De totes formes, considere que he fet una bona cursa, i des de la primera pujada fins a meta, he millorat 4 posicions.

RESULTADOS IV Carrera por Montaña y Marcha a Pie [01-02-2009]
Dorsal Puesto Tiempo Nombre
241 9 1:42:38 NAVARRO MARTÍNEZ JUAN
272 10 1:43:14 PERIS GÓMEZ VICENT
428 53 1:56:31 GONZÁLEZ GARCÍA IVÁN
410 60 1:57:22 BOIX FERRANDO LUCAS
397 120 2:07:33 ADRIÁN CARO ROSARIO
386 162 2:13:53 GUILLAMÓN GIMENO ROSA
211 187 2:17:17 BETORET RODA VICENTE JUAN

El circuit, com tots els de Lliga, dur encara que prou ràpid, llevat de la pedrera que hi había a la segona pujada. La primera pujada era tota per pista i senda en prou desnivell. Després baixada bona per a córrer. La segona pujada, la més dura, en una predrera de 300 metres de desnivell positiu en una distància d'1 km. i en molt mala xafada. A més hem començat a pillar ahí a la gent que feia el circuit caminant, i damunt s'apartàven cap a la millor traçada de la pedrera, en lo que encara s'ha fet més dura. Després hem crestejat una bona estona per senda. Altra vegada avall per una baixada un poc més tècnica que l'anterior i després ja un contínuo tobogan de pista i senda, amunt i avall sense descans per a les cames. El tram final de baixada ràpida fins a meta, en algún tram pedregós i tècnic.

La pròxima cursa el 15 de febrer a La Vall d'Uixó. Serà el circuit més dur de tota la Lliga, i a diferència d'anys anteriors on l'úlitma cursa era la que decidía la classificació general, aquesta en 1500 metres de desnivell positiu en tan sols 20,5 km. pot marcar diferències irrecuperables per a la tercera i última cursa a Tavernes de Valldigna.

Enllaç en les classificacions:

http://www.femecv.com/CAS/indexCAS.htm